El comod¨ª populista

D¡¯entrada, cap al setembre del 2012, el fenomen es va diagnosticar com un cas d¡¯alienaci¨® mental de determinat individu, trastorn que uns mitjans de comunicaci¨® de tipus nord-core¨¤ podien haver contagiat a ¨¤mplies capes de la societat. Aquell polit tecn¨°crata anomenat Artur Mas es va llevar un dia conven?ut que era Mois¨¨s i que tenia com a missi¨® guiar el seu poble cap a alguna il¡¤lus¨°ria Terra Promesa... En resum: una estricta bogeria.

Poc despr¨¦s, la desqualificaci¨® pr¨¨via ¡ªpr¨¨via a qualsevol an¨¤lisi rigorosa i serena, vull dir¡ª del que passava en la pol¨ªtica catalana va pujar de to: es tractava, senzillament, de feixisme. La nova etiqueta i les seves variants (totalitarisme, etnicisme, etc¨¨tera) va ser conjugada, naturalment, en els registres m¨¦s diversos: des del simple insult de m¨ªting fins a les assenyades disquisicions a prop¨°sit de Carl Schmitt, passant per analogies entre el Camp Nou ple d¡¯estelades i l¡¯estadi de Nuremberg durant els congressos del Partit Nazi.

Al llarg de l¡¯¨²ltim quadrienni s¡¯han assajat altres f¨®rmules per projectar sobre la reivindicaci¨® independentista la llum m¨¦s sinistra possible. Per exemple, hi va haver algun intent de comparar-la amb l¡¯antip¨¤tic unionisme protestant nord-irland¨¨s, i fer de les grans manifestacions de l¡¯Onze de Setembre l¡¯equivalent de les arrogants i provocadores marxes orangistes pels barris cat¨°lics de l¡¯Ulster. Per¨° resultava un paral¡¤lelisme tan grotesc que no va funcionar.

Fins que, d¡¯un temps en?¨¤, ha aparegut el concepte-comod¨ª, l¡¯etiqueta que serveix per demonitzar tot all¨° que, aqu¨ª i a tot el m¨®n, q¨¹estiona o desafia l¡¯statu quo i, per tant, desagrada o irrita els seus beneficiaris i zeladors: el populisme. El Brexit no seria l¡¯expressi¨® ¨²ltima, exacerbada, d¡¯un recel brit¨¤nic envers Brussel¡¤les que va comen?ar a manifestar-se el 1973 i que cap govern des de llavors va voler o va saber combatre efica?ment? Res, res: populisme! I Marine Le Pen, no ¨¦s l¡¯avatar actual d¡¯una extrema dreta cl¨¤ssica que t¨¦ les seves arrels en Vichy i rapinya avui les seves oportunitats? Bah, populisme i nom¨¦s populisme! I Podem, per ventura no suposa un s¨ªmptoma de la flagrant crisi del r¨¨gim del 1978, de la descomposici¨® del bipartidisme, etc¨¨tera? Foteses! Vulgar populisme d¡¯esquerres, d¡¯inspiraci¨® chavista. I el secessionisme catal¨¤? Populisme nacionalista de manual! I Trump? L¡¯apoteosi del populisme, amanit pel Ku Klux Klan!

El que t¨¦ de bo ¡ªo de dolent¡ª invocar el populisme ¨¦s que es tracta d¡¯un dels conceptes m¨¦s polis¨¨mics, gasosos i ambigus dels que utilitzen la ci¨¨ncia pol¨ªtica i la historiografia. El diccionari de la RAE el defineix com a ¡°tend¨¨ncia pol¨ªtica que pret¨¦n atreure les classes populars¡±; tenint en compte que les classes populars s¨®n la majoria social i electoral a tot arreu (excepte a M¨°naco, Qatar i llocs aix¨ª), caldria llavors concloure que ¨¦s populista pr¨¤cticament tota la pol¨ªtica de masses desenvolupada avui al planeta.

Si el predictor del populisme consist¨ªs en l¡¯apel¡¤laci¨® a un poble un¨¤nime i indiv¨ªs, les coses no resultarien m¨¦s senzilles, perqu¨¨ tal simplificaci¨® ¨¦s comuna en la hist¨°ria contempor¨¤nia; comen?ant per la Declaraci¨® d¡¯Independ¨¨ncia dels Estats Units (1776), redactada en nom ¡°del bon poble d¡¯aquestes Col¨°nies¡± (i els colons lleialistes probrit¨¤nics, qu¨¨? A veure si Jefferson i Franklin tamb¨¦ eren de l¡¯ANC...).

Hi ha qui defensa que un pol¨ªtic populista ¨¦s aquell que afalaga l¡¯electorat dient-li el que vol escoltar (el 2008, per exemple, que no hi havia cap crisi); o li promet coses (centenars de milers de llocs de treball, creixements r¨¤pids del PIB, donar suport a nous estatuts...) que sap que s¨®n impossibles de complir; o ofereix solucions simples (la llei, la llei i la llei) a problemes complexos. Per¨°, curiosament, els ca?adors de populistes pensen nom¨¦s en Trump, en Le Pen, en Pablo Iglesias, en els l¨ªders del proc¨¦s catal¨¤; mai en Zapatero, Rajoy, Hollande o Renzi.

En definitiva, qualificar avui alguna cosa o alg¨² de populista no significa res; o una sola cosa: que aquell o all¨° no ens agrada i que, en comptes d¡¯intentar entendre (no aplaudir) les causes de la seva irrupci¨®, del seu poder de convocat¨°ria, del seu ¨¨xit, preferim desqualificar-ho i ridiculitzar-ho. Per la seva gravetat, el que acaba de passar als Estats Units hauria de suscitar molta autocr¨ªtica sobre la manera d¡¯abordar els fen¨°mens sociopol¨ªtics. Per¨° no sembla que sigui aix¨ª: segueixen prevalent la caricatura i l¡¯en comptes de l¡¯an¨¤lisi seriosa.

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador.