Por i esperan?a a Brians 2
Sis presons catalanes han posat en marxa aquest estiu un pla de prevenci¨® de su?cidis amb cursos i xerrades
No s¨¦ qu¨¨ puc explicar de la vida a cent interns del Centre Penitenciari de Brians 2. Rumio sobre el tema assegut en una cadira de pl¨¤stic, sol en un escenari que em sembla gegant, davant d'aquests reclusos procedents dels catorze m¨°duls de la pres¨® ¡ªcada m¨°dul reuneix els condemnats segons el tipus de delicte o el seu risc. Penso, mentre espero que un intern ajusti el so del meu micr¨°fon, que m'agradaria canviar-me per algun dels meus col¡¤legues periodistes que l'endem¨¤ seran en aquest mateix auditori formant part del jurat d'una competici¨® de debat. No s¨®c a Brians 2 per moderar un concurs de debat, sin¨® per parlar del su?cidi a persones que saben m¨¦s sobre el dolor que un servidor.
Cinc interns s¡¯han su?cidat entre el gener i el setembre del 2016 a les presons catalanes
La Direcci¨® General de Serveis Penitenciaris de la Generalitat va contactar amb mi aquest estiu per saber si voldria participar en el programa de prevenci¨® del su?cidi que est¨¤ en marxa en sis de les deu presons catalanes de r¨¨gim tancat. Saray Valdivieso, psic¨°loga de Serveis Penitenciaris, va llegir el meu llibre La sombra del omb¨² (Lectio) i va considerar que podia ser una bona idea que dialogu¨¦s amb els interns de Brians 2 que havien participat en un seminari d'una hora i mitja sobre la prevenci¨® del su?cidi. La sombra del omb¨² no t¨¦ cap vincle amb la vida a la pres¨®, ¨¦s un reportatge sobre su?cidis propers a mi, i m¨¦s en concret sobre el su?cidi d'en Manuel, un home que es va treure la vida a l'escola de la meva germana, durant la seva graduaci¨®. Vaig comentar-ho als professionals de reinserci¨® tant bon punt vaig arribar a Brians 2. ¡°Els problemes no s¨®n gaire diferents fora i dins de la pres¨®¡±, va ser la resposta que vaig rebre. Les dues hores que vaig ser amb els interns ho van confirmar. De totes maneres, la condemna i la privaci¨® de llibertat s¨®n un factor evident de pressi¨® mental: un home t¨¦ sis vegades m¨¦s opcions de treure's la vida a la pres¨® que en llibertat, segons un estudi del 2007 de l'Organitzaci¨® Mundial de la Salut. Cinc interns s'han su?cidat entre el gener i el setembre del 2016 a les presons catalanes; el 2015, el total va ser de vuit. Un altre apartat estad¨ªstic del Departament de Just¨ªcia indica que el 2015 es van produir 25 autolesions greus, i 15 fins al juliol del 2016.
Ofici de dones
L'entrada a Brians 2 est¨¤ controlada per una caseta se seguretat i per cinc cigonyes plantades a la torre d'una vella masia. Les cigonyes ja no necessiten migrar fins a l'?frica, s¨®n coses del canvi clim¨¤tic. A l'entorn, al Baix Llobregat, el que van ser camps de conreu s¨®n ara naus industrials; la m¨¦s gran, encara en?construcci¨®, ¨¦s un centre log¨ªstic de Decathlon. A quatre passes d'aquest magatzem resideixen, empresonats, 1.500 homes. A la cafeteria de Brians 2, reservada per a funcionaris i visites, tot s¨®n dones. A la zona d'aules de formaci¨®, els professionals que assisteixen els presos s¨®n majorit¨¤riament dones. Una d'elles em mostra un test que havien de respondre els participants al seminari de prevenci¨®. Hi ha una pregunta especialment dolorosa: ¡°De 10 persones que se su?ciden, vuit han advertit clarament de les seves intencions els que els envolten. Resposta: veritat¡±. El sentiment de culpa ¨¦s el pitjor llegat d'un su?cidi. La culpa genera un trauma entre els propers al mort que pot ser insuperable. Aquesta ¨¦s una q¨¹esti¨® clau tamb¨¦ a pres¨®: l'equip que m'acompanya per Brians 2 m'informa que els interns depenen molt del suport entre ells perqu¨¨ per cada 90 presos nom¨¦s hi ha de mitjana tres professionals d'assist¨¨ncia.
Per accedir als m¨°duls d'interns de Brians 2 cal superar quatre controls de seguretat. Saps que has accedit a la pres¨® com a tal perqu¨¨ creues un per¨ªmetre de tres fosses amb murs de formig¨® i filferros. La nau central ¨¦s la de les aules i el teatre. A les aules, alguns interns es preparen per treure's el batxillerat, aprendre idiomes o preparar assignatures universit¨¤ries a dist¨¤ncia. L'escola del centre, la CFA V¨ªctor Catal¨¤, organitza tallers de literatura. En sessions de treballs manuals han dissenyat reproduccions de grans dimensions dels llibres que han llegit: Paseos con mi madre, de Javier P¨¦rez And¨²jar;?El hambre, de Mart¨ªn Caparr¨®s;?Ni tan alto ni tan dif¨ªcil, d'Araceli Segarra, i un assaig d'Arcadi Oliveres, entre d'altres. Observo com es va omplint el teatre recolzat en un mural nadalenc que els interns han dissenyat al taller de fotografia: els reclusos es retrataran davant d'ell per enviar una postal als seus familiars. Hi ha molta activitat a l'edifici de formaci¨®: assistir als cursos no ¨¦s obligatori, per¨° la majoria ho fa perqu¨¨ serveix per rebaixar la condemna.
Un mort a ¡°Joves¡±
Durant la xerrada incideixo en la dificultat de detectar les pistes que deixa el su?cida perqu¨¨ no estem preparats per veure-les. Potser per la meva insist¨¨ncia, un recl¨²s em pregunta si sabia ¡°del noi que es va matar fa poc a Joves¡±. ¡°Joves ¨¦s el m¨°dul d'internament per als que superen per pocs anys la majoria d'edat. Les preguntes s'acumulen r¨¤pidament. Un altre noi em pregunta si s'ha de ser valent per su?cidar-se; responc que en el moment del su?cidi, molt sovint la persona ha sortit del seu jo, no ¨¦s ella mateixa. ¡°?s com quan et prens uns bolets al¡¤lucin¨°gens, sabeu?¡±. Tots? riuen, ¨¦s clar que ho saben. No ets valent, ets inconscient. ¡°Valent ¨¦s qui es queda aqu¨ª aguantant¡±, afegeix el mateix noi.
Moltes de les intervencions s¨®n per preguntar-me sobre en Manuel, per qu¨¨ ning¨² va intentar soc¨®rrer-lo. Tamb¨¦ s'interessen pels meus anys a la Xina. Com m¨¦s explico de la meva vida personal, de les meves pors, m¨¦s s'obren ells. A primera fila, un intern que diu que pateix esquizofr¨¨nia i que ¨¦s a Brians 2 perqu¨¨ va matar un home al metro. No deixa de patir pel que va fer, per¨° vol saber si s'ha de sentir malament perqu¨¨ no vol matar-se. Un noi marroqu¨ª admet que t¨¦ por perqu¨¨ a la seva fam¨ªlia es van su?cidar dues persones i ell ¨¦s ¡°negre per dins, violent, m'enfado¡±. Un home d'edat avan?ada confessa que va arru?nar una empresa, la seva fam¨ªlia no vol saber res d'ell i tem el dia que torni a ser lliure perqu¨¨ no t¨¦ res: ¡°El normal ¨¦s que quan surti, em vulgui matar¡±. L'home em demana una soluci¨®. Puc dir-li que ¨¦s un gran pas que ho admeti en p¨²blic i que als centres sanitaris catalans funciona un sistema de seguiment de persones en risc de su?cidi.
¡°Si no ets CR7, ets un fracassat¡±
El di¨¤leg finalitza amb la intervenci¨® d'un noi de cabells afro, mulat i molt vitalista, que considera que tot ¨¦s culpa ¡°dels objectius que ens imposa la societat, perqu¨¨ si no arribes a ser com Cristiano Ronaldo, ets un fracassat¡±. Mentre els interns esperen que els cridin per tornar en grup als seus m¨°duls, en David s'acosta plorant. Fa 11 anys que no veu el seu fill; encara li queden tres anys de condemna. ?s un paio enorme, amb les dents molt desllu?des, probablement per les drogues. Plora perqu¨¨ ha pensat moltes vegades a matar-se. Fa tot el possible perqu¨¨ el seu fill no l'oblidi, perqu¨¨, diu, la seva mare l'aparta d'ell. Despr¨¦s apareix en Nelson, peru¨¤, amb els cabells rapats excepte per una cresta ¨ªndia. T¨¦ la meva edat ¡ªprop dels 40¡ª i? va delinquir perqu¨¨, explica, no tenia recursos per mantenir la dona i la filla: ¡°No deixo de treballar, d'aquesta manera no penso en el su?cidi¡±.
No vaig notar que estigu¨¦s davant de persones diferents de les que em creuo habitualment per Barcelona; estic conven?ut que qualsevol pot acabar al seu lloc; no s¨¦ qu¨¨ faria jo en una situaci¨® l¨ªmit. Per¨° tamb¨¦ vaig veure persones amb evidents trastorns psiqui¨¤trics, com l'esquizofr¨¨nic de la primera fila o el marroqu¨ª que acabada la confer¨¨ncia em va murmurar, mentre em donava la m¨¤, que no m'agradaria veure com ¨¦s per dins. Tamb¨¦ hi ha discapacitats ps¨ªquics a Brians 2: ¨¦s el jutge qui sentencia si en el moment del delicte, el criminal podia discernir entre el b¨¦ i el mal, ¨¦s a dir, si ha de complir condemna en un centre psiqui¨¤tric o en una pres¨® normal. Em quedo amb el m¨¦s positiu, amb la bona sintonia que vaig detectar entre els interns, els monitors i els psic¨°legs. S¨®n la seva esperan?a per ser acceptats per la societat.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.