Por i esperan?a a Brians 2

No s¨¦ qu¨¨ puc explicar de la vida a cent interns del Centre Penitenciari de Brians 2. Rumio sobre el tema assegut en una cadira de pl¨¤stic, sol en un escenari que em sembla gegant, davant d'aquests reclusos procedents dels catorze m¨°duls de la pres¨® ¡ªcada m¨°dul reuneix els condemnats segons el tipus de delicte o el seu risc. Penso, mentre espero que un intern ajusti el so del meu micr¨°fon, que m'agradaria canviar-me per algun dels meus col¡¤legues periodistes que l'endem¨¤ seran en aquest mateix auditori formant part del jurat d'una competici¨® de debat. No s¨®c a Brians 2 per moderar un concurs de debat, sin¨® per parlar del su?cidi a persones que saben m¨¦s sobre el dolor que un servidor.

Cinc interns s¡¯han su?cidat entre el gener i el setembre del 2016 a les presons catalanes

La Direcci¨® General de Serveis Penitenciaris de la Generalitat va contactar amb mi aquest estiu per saber si voldria participar en el programa de prevenci¨® del su?cidi que est¨¤ en marxa en sis de les deu presons catalanes de r¨¨gim tancat. Saray Valdivieso, psic¨°loga de Serveis Penitenciaris, va llegir el meu llibre La sombra del omb¨² (Lectio) i va considerar que podia ser una bona idea que dialogu¨¦s amb els interns de Brians 2 que havien participat en un seminari d'una hora i mitja sobre la prevenci¨® del su?cidi. La sombra del omb¨² no t¨¦ cap vincle amb la vida a la pres¨®, ¨¦s un reportatge sobre su?cidis propers a mi, i m¨¦s en concret sobre el su?cidi d'en Manuel, un home que es va treure la vida a l'escola de la meva germana, durant la seva graduaci¨®. Vaig comentar-ho als professionals de reinserci¨® tant bon punt vaig arribar a Brians 2. ¡°Els problemes no s¨®n gaire diferents fora i dins de la pres¨®¡±, va ser la resposta que vaig rebre. Les dues hores que vaig ser amb els interns ho van confirmar. De totes maneres, la condemna i la privaci¨® de llibertat s¨®n un factor evident de pressi¨® mental: un home t¨¦ sis vegades m¨¦s opcions de treure's la vida a la pres¨® que en llibertat, segons un estudi del 2007 de l'Organitzaci¨® Mundial de la Salut. Cinc interns s'han su?cidat entre el gener i el setembre del 2016 a les presons catalanes; el 2015, el total va ser de vuit. Un altre apartat estad¨ªstic del Departament de Just¨ªcia indica que el 2015 es van produir 25 autolesions greus, i 15 fins al juliol del 2016.

Per accedir als m¨°duls d'interns de Brians 2 cal superar quatre controls de seguretat. Saps que has accedit a la pres¨® com a tal perqu¨¨ creues un per¨ªmetre de tres fosses amb murs de formig¨® i filferros. La nau central ¨¦s la de les aules i el teatre. A les aules, alguns interns es preparen per treure's el batxillerat, aprendre idiomes o preparar assignatures universit¨¤ries a dist¨¤ncia. L'escola del centre, la CFA V¨ªctor Catal¨¤, organitza tallers de literatura. En sessions de treballs manuals han dissenyat reproduccions de grans dimensions dels llibres que han llegit: Paseos con mi madre, de Javier P¨¦rez And¨²jar;?El hambre, de Mart¨ªn Caparr¨®s;?Ni tan alto ni tan dif¨ªcil, d'Araceli Segarra, i un assaig d'Arcadi Oliveres, entre d'altres. Observo com es va omplint el teatre recolzat en un mural nadalenc que els interns han dissenyat al taller de fotografia: els reclusos es retrataran davant d'ell per enviar una postal als seus familiars. Hi ha molta activitat a l'edifici de formaci¨®: assistir als cursos no ¨¦s obligatori, per¨° la majoria ho fa perqu¨¨ serveix per rebaixar la condemna.

Moltes de les intervencions s¨®n per preguntar-me sobre en Manuel, per qu¨¨ ning¨² va intentar soc¨®rrer-lo. Tamb¨¦ s'interessen pels meus anys a la Xina. Com m¨¦s explico de la meva vida personal, de les meves pors, m¨¦s s'obren ells. A primera fila, un intern que diu que pateix esquizofr¨¨nia i que ¨¦s a Brians 2 perqu¨¨ va matar un home al metro. No deixa de patir pel que va fer, per¨° vol saber si s'ha de sentir malament perqu¨¨ no vol matar-se. Un noi marroqu¨ª admet que t¨¦ por perqu¨¨ a la seva fam¨ªlia es van su?cidar dues persones i ell ¨¦s ¡°negre per dins, violent, m'enfado¡±. Un home d'edat avan?ada confessa que va arru?nar una empresa, la seva fam¨ªlia no vol saber res d'ell i tem el dia que torni a ser lliure perqu¨¨ no t¨¦ res: ¡°El normal ¨¦s que quan surti, em vulgui matar¡±. L'home em demana una soluci¨®. Puc dir-li que ¨¦s un gran pas que ho admeti en p¨²blic i que als centres sanitaris catalans funciona un sistema de seguiment de persones en risc de su?cidi.

No vaig notar que estigu¨¦s davant de persones diferents de les que em creuo habitualment per Barcelona; estic conven?ut que qualsevol pot acabar al seu lloc; no s¨¦ qu¨¨ faria jo en una situaci¨® l¨ªmit. Per¨° tamb¨¦ vaig veure persones amb evidents trastorns psiqui¨¤trics, com l'esquizofr¨¨nic de la primera fila o el marroqu¨ª que acabada la confer¨¨ncia em va murmurar, mentre em donava la m¨¤, que no m'agradaria veure com ¨¦s per dins. Tamb¨¦ hi ha discapacitats ps¨ªquics a Brians 2: ¨¦s el jutge qui sentencia si en el moment del delicte, el criminal podia discernir entre el b¨¦ i el mal, ¨¦s a dir, si ha de complir condemna en un centre psiqui¨¤tric o en una pres¨® normal. Em quedo amb el m¨¦s positiu, amb la bona sintonia que vaig detectar entre els interns, els monitors i els psic¨°legs. S¨®n la seva esperan?a per ser acceptats per la societat.