Sobre cine

Una vegada, una alumna molt cin¨¨fila em va preguntar, fora de l¡¯aula, si li podia resumir en poques paraules qu¨¨ havia de tenir una bona pel¡¤l¨ªcula. Li vaig respondre que no hi havia cap bona resposta en poques paraules; per¨° crec que, si m¡¯ho pregunt¨¦s avui, gosaria simplificar i dir-li que una bona pel¡¤l¨ªcula ha de complir tres requeriments. En primer lloc, ha de despertar admiraci¨® per la manera com el director ha usat el seu material, per tot all¨° que primer arriba als sentits. ?s a dir: la forma. John Ford n¡¯¨¦s el gran mestre. Un exemple entre molts de la seva filmografia: La dilig¨¨ncia.

En segon lloc, ha de despertar algun tipus d¡¯emoci¨®. Ja s¨¦ que el moviment avantguardista no hauria estat d¡¯acord amb aix¨°, perqu¨¨ propugnava, com deia Ortega, un art deshumanitzat. Per¨° aquest corrent va morir aviat, i avui els avantguardismes s¨®n tots tronats, perqu¨¨ no s¨®n sin¨® repeticions d¡¯un moviment que va desembocar a una via morta. Afortunadament el cine no va caure mai en l¡¯abstracci¨®. D¡¯aquest segon requeriment, Ford tamb¨¦ n¡¯¨¦s un mestre. I aqu¨ª, entre molts altres possibles, posaria l¡¯exemple de L¡¯home que va matar Liberty Valance.

El tercer requeriment ¨¦s desdobla en dos camins. El primer ¨¦s el que demana divertiment a seques. Perseguit per la mort d¡¯Alfred Hitchcock en seria un bon exemple. El problema de Hitchcock, pel que fa als dos primers requeriments, ¨¦s que a vegades se li veu la trampa. Exceptuant les seves millors obres, com Vertigen, per exemple, l¡¯espectador endevina massa sovint quina mena de reacci¨® busca provocar a l¡¯espectador, cosa que no passa mai en cap pel¡¤l¨ªcula de Ford. Aquest primer cam¨ª, nom¨¦s pel contrast amb els elements negatius de l¡¯experi¨¨ncia humana, ¨¦s altament lloable.

El segon cam¨ª d¡¯aquest tercer requeriment ¨¦s el m¨¦s complicat. ?s aquell que, a m¨¦s a m¨¦s de l¡¯admiraci¨® i de l¡¯emoci¨®, i m¨¦s enll¨¤ del divertiment, fa que els espectadors de tots els temps, despr¨¦s d¡¯haver vist la pel¡¤l¨ªcula, experimentin una m¨¦s gran capacitat per entendre el m¨®n i entendre¡¯s ells mateixos. Crec que Bergman ¨¦s el gran mestre d¡¯aquest segon cam¨ª. Persona ¨¦s el primer exemple que se m¡¯acut. Per¨° aqu¨ª els espectadors no cal que es posin d¡¯acord. Per exemple, jo hi col¡¤locaria una obra de John Huston (un director que no agradava gens a Ford): Els dublinesos, que ¨¦s una pel¡¤l¨ªcula que no em cansar¨¦ mai de reveure, per¨° entenc que altres espectadors no pensin igual. I el mateix podria dir d¡¯Il Gattopardo o b¨¦ Rocco i els seus germans de Luchino Visconti. El fet ¨¦s que no cada persona necessita el mateix tipus de saviesa.

Espero que la meva alumna llegeixi aquest article, i que sigui capa? d¡¯aplicar-ho a la novel¡¤la, a la pintura, a l¡¯escultura i fins i tot a la m¨²sica. Jo crec que funciona.