Omplir planes

El premi Carles Riba de poesia del 2016 ha recaigut en una autora pr¨¤cticament in¨¨dita, a part el premi Amadeu Oller del 2004, i en un llibre que cont¨¦ 20 textos, o 21 si hi incloem el que fa de pr¨°leg. En aquest, Maria Cabrera (Girona, 1983) ens informa que el t¨ªtol coincideix amb el d¡¯un llibre de Pere Calders (una novel¡¤la inacabada que va ser recuperada el 2008); vindria a ser doncs una mena d¡¯homenatge, ll¨¤stima que ho espatlla dient que no va acabar de llegir-lo, ¡°i aix¨° que m¡¯agradava¡±. La meitat dels textos es poden qualificar sense cap recan?a de prosa, encara que tres d¡¯ells porten incloses algunes l¨ªnies retallades; uns vuit es poden entendre, generosament, com a poemes, i un parell d¡¯experiments textuals completen el lot. ?s un recull que resulta curt des de qualsevol punt de vista: ni ¨¦s prou intens, ni ¨¦s prou innovador, ni ¨¦s prou captivador. No ¨¦s agradable dir que alg¨² no es mereix un premi, per¨° aquest ¨¦s el premi que van guanyar Blai Bonet, Agust¨ª Bartra, Joan Margarit, Antoni Puigverd o Carles Camps i Mund¨®, per dir-ne nom¨¦s cinc a l¡¯atzar de cinc d¨¨cades diferents, i ben diferents entre ells: la hist¨°ria hauria d¡¯imposar una mica de respecte a l¡¯hora d¡¯afegir alg¨² a la llista. De veritat, aquest ¨¦s el millor dels 64 originals que s¡¯hi van presentar?

Fa temps, massa temps, que es considera poesia qualsevol cosa que un autor, amb la conniv¨¨ncia d¡¯alguns amics propers, proclama com a tal; comen?a a ser hora d¡¯elevar el nivell d¡¯exig¨¨ncia o, dit d¡¯una altra manera, de fer restriccions. Pel b¨¦ com¨² cultural, es tracta de saber quina mena d¡¯escrits i de quines caracter¨ªstiques convenim a qualificar de poesia; perqu¨¨, si no, si continuem aix¨ª, ampliant el ventall de possibilitats fins a l¡¯infinit, rematarem la poca que en queda. Aix¨°, per descomptat, no exclou el dret d¡¯alg¨² a escriure com li surti del barret; nom¨¦s vol evitar que aquest alg¨² tingui la pretensi¨® que els altres hagin de donar-li cap import¨¤ncia.

Superada la sorpresa que hagi assolit el Carles Riba, i malgrat que es tracta d¡¯un conjunt desigual i diversiforme, La ciutat cansada no ¨¦s una innocentada cridanera ni una trapelleria verbal mancada de sentit, que ¨¦s el m¨¦s habitual de trobar avui dia. Hi ha un esfor? per crear imatges contundents ¡ª¡°deixa¡¯m marxar amb la santa mula de la resignaci¨® llaurant-me sempre camp endins¡±¡ª que contribueixin a transmetre un estat de desassossec an¨ªmic, i espor¨¤dics intents d¡¯incorporar una dimensi¨® metaling¨¹¨ªstica ¡ª¡°era la di¨¨resi m¨¦s alta de la paraula tra?ci¨®¡±¡ª. En contrast amb aix¨°, costa no entrebancar-s¡¯hi amb expressions que, si volien assolir el sublim, cauen en el contrari ¡ª¡°em puja el plor vagina amunt¡±¡ª. Fa la impressi¨® que l¡¯autora ha anat assajant diferents maneres d¡¯omplir la plana en blanc, sense cap pla tra?at i obeint est¨ªmuls de molt diversa natura, en cerca de consolidar un estil propi que tot just s¡¯insinua.

Paradoxalment, els textos m¨¦s suggeridors s¨®n els de prosa estricta, contes brev¨ªssims que malden per trobar l¡¯aspecte absurd o misteri¨®s de l¡¯exist¨¨ncia, com ara Taronja borda, que exposa la facilitat amb qu¨¨ sorgeix l¡¯estranyesa en la intimitat d¡¯una parella, o Vam gratar terra negrosa¡­, on s¡¯anuncia un desenlla? apocal¨ªptic, amb nens que decreixen perqu¨¨ ¡°se¡¯n tornen cap al ventre de la mare¡±. Encara que no t¨¦ la soltesa de Calders ni la seva naturalitat a l¡¯hora de dur-nos cap al cant¨® fant¨¤stic partint de la m¨¦s absoluta quotidianitat, ¨¦s possible que Cabrera tingui m¨¦s dots per a la narrativa curta que per a la poesia.