Homs: l¡¯¨²ltim escuder de Mas

Francesc Homs (Vic, Barcelona, 1969) ¨¦s l¡¯¨²ltim reducte del que en el seu moment es va denominar el pinyol, la gu¨¤rdia de corps que va protegir Artur Mas en els set anys de poder tripartit a Catalunya. David Mad¨ª retirat al m¨®n de l¡¯empresa, Oriol Pujol repudiat per la seva implicaci¨® en suposats casos de corrupci¨® i el m¨¦s moderat Germ¨¤ Gord¨® a?llat, Quico ¨¦s l¡¯¨²nic que encara queda a la vora de l¡¯expresident de la Generalitat. Amb ell mant¨¦ una estreta relaci¨®, molt m¨¦s estreta que la que l¡¯uneix, per exemple, a la jove direcci¨® del Partit Dem¨°crata Europeu Catal¨¤ (PDECat), hereu de Converg¨¨ncia, que li va retreure al juliol passat la seva decisi¨® de votar a favor dels membres del PP a la Taula del Congr¨¦s per assegurar-se el grup propi, que no va aconseguir.

Mentre les ombres de la resta d¡¯escuders anaven desapareixent del Palau de la Generalitat, Homs sempre va ser a prop del consell executiu de Mas. Primer com a secretari general de la Presid¨¨ncia i portaveu del Govern i despr¨¦s com a conseller de Presid¨¨ncia. Des d¡¯aquest ¨²ltim c¨¤rrec va defensar l¡¯organitzaci¨® del proc¨¦s participatiu del 9-N, va orquestrar part de la seva celebraci¨® i va signar una carta que pot ser definitiva en el judici que inicia avui el Tribunal Suprem: l¡¯ordre a T-Systems, empresa encarregada de la cobertura inform¨¤tica de la jornada, en la qual assenyalava que podia mantenir les seves tasques malgrat que el Tribunal Constitucional havia anul¡¤lat la consulta independentista.

El salt p¨²blic d¡¯Homs es va produir el 2006, quan Catalunya vivia en l¡¯efervesc¨¨ncia de l¡¯elaboraci¨® de l¡¯Estatut. Des del b¨¤ndol de l¡¯oposici¨®, la seva participaci¨® en les negociacions amb el PSC que van permetre il¡¤luminar el text definitiu aprovat pel Parlament, el van projectar com a figura emergent de la Converg¨¨ncia que llavors intentava construir l¡¯equip de Mas. Ell i Ernest Maragall van desencallar l¡¯acord. Per¨° mentre que els socialistes catalans van baixar de la negociaci¨® del text definitiu perqu¨¨ aquest va entrar a la Moncloa, Homs va mantenir un paper actiu en les negociacions. Quan Mas va ser a la Moncloa a negociar el text definitiu de l¡¯Estatut, ell va seguir al minut els aven?os que sorgien per via telef¨°nica. No en va s¡¯havia erigit en un interlocutor directe amb Alfredo P¨¦rez Rubalcaba quan el text es treballava al Congr¨¦s.

La seva il¡¤lusi¨® per haver participat en la redacci¨® de l¡¯Estatut va quedar aniquilada amb la sent¨¨ncia del Tribunal Constitucional que el va retallar el 2010. Encara que aquest rev¨¦s no explica l¡¯independentisme d¡¯Homs, latent des de la seva adolesc¨¨ncia. L¡¯ara portaveu al Congr¨¦s sempre va creure que Jordi Pujol estava construint la naci¨® catalana a l¡¯espera que aquesta obtingu¨¦s el seu propi Estat. Amb aquesta idea va recalar en la Converg¨¨ncia de car¨¤cter autonomista del 2003, a la qual arribava sense pas previ per les seves joventuts, les Joventuts Nacionalistes de Catalunya (JNC).

Els seus inicis pol¨ªtics es forgen en la Federaci¨® Nacionalista d¡¯Estudiants de Catalunya, en qu¨¨ va participar en la campanya ¡°Freedom for Catalonia¡± i en una altra per retirar les monedes amb l¡¯ef¨ªgie de Franco. Va aterrar al Palau de la Generalitat, que controlava Jordi Pujol el 1996 de la m¨¤ del seu fill Oriol. All¨¤ va ser director general d¡¯Assumptes Interdepartamentals fins a l¡¯arribada del tripartit de Pasqual Maragall. Una vegada jubilat Pujol, Homs va ser una pe?a clau en el rejoveniment del partit i en la seva redirecci¨® ideol¨°gica, amb l¡¯etiqueta nacionalista cada vegada m¨¦s tapada per la sobiranista i finalment la independentista. La vella gu¨¤rdia i els m¨¦s moderats van quedar apartats.

Nexe d¡¯uni¨® en moltes ocasions entre l¡¯Administraci¨® catalana i el partit, s¡¯ha destacat per la seva duresa amb la Uni¨® de Josep Antoni Duran Lleida, amb ERC i, en la seva ¨²ltima ¨¨poca de portaveu del partit, amb la CUP.