¡®Biutiful¡¯ Europa

Quan es va estrenar no va tenir bones cr¨ªtiques, a molts els va semblar desmesurada, aclaparadora, tremebunda. Sense atenuants ni condescend¨¨ncies nom¨¦s es va salvar la interpretaci¨® de Javier Bardem com el protagonista Uxbal. Biutiful, la pel¡¤l¨ªcula del mexic¨¤ Gonz¨¢lez I?¨¢rritu rodada a Barcelona i estrenada el 2010 ¨¦s, vista avui, una visi¨® raonable d¡¯una ciutat submergida en les seves tenebres urbanes. I una anticipaci¨® visual de tantes coses que succeeixen a Europa. ¡®Biutiful¡¯ Europa.

L¡¯Uxbal ¨¦s un personatge que mereix quedar-se en la mem¨°ria i en la imaginaci¨® col¡¤lectives per moltes raons. El seu nom ¨¦s menys obvi que el de Nazar¨ªn de Gald¨®s-Bu?uel, que al seu torn, pel diminutiu, no sempre es relaciona amb l¡¯apel¡¤latiu cristi¨¤. L¡¯Uxbal ¨¦s com ell i ¨¦s una altra cosa. A l¡¯igual que el capell¨¤ Nazar¨ªn, com m¨¦s l¡¯Uxbal vol fer diguem-ne el b¨¦, m¨¦s s¡¯equivoca i pitjor els va a la gent que hi tracten. Traficant d¡¯immigrants a la Barcelona del segle XXI, vol compensar les atrocitats a qu¨¨ s¨®n sotmesos en l¡¯explotaci¨® laboral els xinesos i llavors encara ho embolica m¨¦s. Moren al soterrani on diguem que descansen despr¨¦s de la jornada, moren asfixiats per les estufes de baix¨ªssima qualitat que l¡¯Uxbal ha proporcionat a l¡¯empresari perqu¨¨ no es morin de fred. Es moren, i ning¨² no els trobar¨¤ a faltar.

Els seus cossos s¨®n llan?ats al mar i apareixen a les platges que voregen la ciutat tur¨ªstica, arrossegats per les onades d¡¯un Mediterrani que, avui, en sap molt m¨¦s de cossos que van ser humans a les seves ribes.

L¡¯Uxbal t¨¦ el do de parlar amb els morts i con¨¨ixer les seves ¨²ltimes visions i paraules, per¨° no ha intentat parlar amb els asfixiats, gaireb¨¦ tots dones joves i criatures. I no hi ha d¨¦u a qui resar. El do es corromp si els diners hi entren en joc, li recorda la seva mentora: ¡°Hem rebut aquest do sense cost i aix¨ª l¡¯hem d¡¯exercir¡±. L¡¯Uxbal no l¡¯ha corromput sol: la gent que li demana que parli amb els seus morts creu que est¨¤ obligada a donar-li diners, que no hi ha res m¨¦s amb qu¨¨ li ho puguin agrair. Diners, diners, diners.

Una pel¡¤l¨ªcula m¨ªstica. No s¨¦ si estem per la feina. Potser no en queda cap altra. Fa uns dies, a la Virreina Centre de la Imatge, vaig assistir a una entrevista per Skype amb el realitzador alemany Alexander Kluge, que va tancar aix¨ª la seva formidable exposici¨® all¨¤. Se li va preguntar com si fos un oracle com va el m¨®n i com es pot representar, viure¡¯l, veure¡¯l. ¡°Amb imatges senzilles¡±, va dir sense dubtar Kluge, al¡¤l¨¨rgic a grans paraules, ¡°que tornin a reprendre la relaci¨® de l¡¯home amb les coses¡±. Va al¡¤legar que estem en una crisi com la del Segon Renaixement i ho va deixar aix¨ª. En el manierisme de la segona meitat del segle XVI, afegeixo. Del qual van sorgir els grans m¨ªstics: Juan de la Cruz, Teresa de Jes¨²s.

Reprendre les imatges perqu¨¨ ens parlin de la relaci¨® humana amb les coses ¨¦s el que fa Biutiful la manierista. Fins i tot sense saber-ho, com ¨¦s propi de l¡¯art que no es limita a polir imatges. Parla del m¨®n urb¨¤ del segle XXI, que tant de joc i bona reputaci¨® internacional ofereix. I podria ser el rural, que tamb¨¦ en aquest m¨®n de tantes foscors com l¡¯urb¨¤ hi ha molts migrants. I molt de dolor. Posem per exemple els agricultors francesos, ja que en tenim dades: dels nostres en sabem poc i menys que en volem saber. Considerats un exemple pel seu pes hist¨°ric en la vida pol¨ªtica i social francesa, les seves crisis s¨®n avui tremendes. Cada tres dies se¡¯n su?cida un. Entre el 2010 i el 2011, uns 300. I qui sap qu¨¨ diran les xifres posteriors, fins a ara mateix i despr¨¦s. Marc Bassets ho ha constatat en aquest diari: ¡°els agricultors viuen la seva pr¨°pia crisi, derivada de la caiguda d¡¯ingressos i les incerteses creades per epid¨¨mies animals i cat¨¤strofes clim¨¤tiques.¡± Oficialment, fa deu anys existien unes 617.000 explotacions agr¨ªcoles franceses. Avui en s¨®n 490.000, i aix¨° amb una economia molt subvencionada.

L¡¯autor turc Hakan G¨¹nday presenta aquests dies la traducci¨® al catal¨¤ i a l¡¯espanyol de la novel¡¤la Daha!, sobre un noi que podria ser el fill de l¡¯Uxbal si aquest no hagu¨¦s mort de c¨¤ncer. El noi ajuda al pare a amuntegar persones en una cisterna met¨¤l¡¤lica i d¡¯altres urg¨¨ncies dels sense refugi. L¡¯escriptor ha declarat a Xavi Ay¨¦n: ¡°No hi ha res pitjor que el que veiem al telenot¨ªcies. No vaig imaginar mai que es fabriquessin falses armilles salvavides perqu¨¨ les compri aquesta gent, no funcionen, per¨° o no les necessiten i sobreviuen o naufraguen i moren, aix¨ª que no vindran a reclamar¡±.

¡®Biutiful¡¯ Europa, s¨ª.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i professora de l¡¯UPF