El Suprem condemna Homs a un any i un mes d¡¯inhabilitaci¨® pel 9-N

El Tribunal Suprem ha condemnat aquest dimecres a un any i un mes d'inhabilitaci¨® especial per a l'exercici de c¨¤rrecs p¨²blics electius i de funcions de govern (en l'¨¤mbit estatal, auton¨°mic o local) a l'exconseller de Presid¨¨ncia Francesc Homs per un delicte de desobedi¨¨ncia greu en la consulta del 9-N, que es va celebrar malgrat que havia estat suspesa cinc dies abans pel Tribunal Constitucional. La condemna suposa que Homs haur¨¤ d'abandonar l'esc¨® que ocupa en el Congr¨¦s com a diputat del Partit Dem¨°crata Catal¨¤ (PDeCAT), ja que les resolucions del Suprem s¨®n fermes des que es notifiquen. La Sala penal li ha imposat tamb¨¦ una multa de 30.000 euros. La sent¨¨ncia l'absol del delicte de prevaricaci¨® administrativa del qual l'acusava el fiscal. El Suprem ent¨¦n que aquest delicte queda absorbit en el de desobedi¨¨ncia.

El criteri dels magistrats del Suprem coincideix amb el del Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya, que el passat 13 de mar? va condemnar a l'expresident Artur Mas i a les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega pel mateix delicte i els va absoldre de la prevaricaci¨®, del que tamb¨¦ els acusava el Ministeri P¨²blic.

En el cas d'Homs, els magistrats adverteixen que la sala s'ha "limitat" a pronunciar-se sobre els dos delictes dels quals la fiscalia va acusar l'exconseller (desobedi¨¨ncia i prevaricaci¨®). "No es q¨¹estiona si l'aplicaci¨® econ¨°mica de fons p¨²blics, promoguda per l'acusat en oberta i franca contradicci¨® amb el mandat emanat del Tribunal Constitucional, t¨¦ o no rellev¨¤ncia penal", adverteixen els jutges en relaci¨® amb la possible comissi¨® d'un delicte de malversaci¨®, del que finalment el fiscal va decidir no acusar-lo.

Respecte al delicte de desobedi¨¨ncia, la sent¨¨ncia explica que la provid¨¨ncia del Tribunal Constitucional, de 4 de novembre de 2014, en la qual s'acordava la suspensi¨® de les activitats relacionades amb el proc¨¦s de participaci¨®, era de f¨¤cil comprensi¨® i ordenava Francesc Homs que es paralitzessin les activitats ja engegades i que s'abstingu¨¦s de promoure altres accions dirigides a la celebraci¨® de la consulta del 9-N.

En aquest sentit, indica que Homs sabia "perfectament" quin era l'objecte de la impugnaci¨® i que en el contingut de la provid¨¨ncia del Constitucional s'al¡¤ludia a totes aquelles activitats, presents o futures, que estiguessin dirigides a fer realitat la votaci¨®.

"La idea que l'excessiva amplitud del mandat enfosquia l'¨¤mbit del prohibit tanca un inacceptable sofisma. Entendre que quan el mandat ho abasta tot, en realitat no abasta res, manca de sentit", afirma el tribunal en la seva sent¨¨ncia, de la qual ha estat ponent el president de la Sala, Manuel Marchena.

El Suprem considera que "la ruptura de les bases constitucionals i del marc normatiu que fa possible l'exercici dels drets fonamentals i llibertats p¨²bliques, no pot resultar indiferent al dret pena". Sobretot, afirma la Sala, quan el leg¨ªtim restabliment de la legalitat, expressat cautelarment a trav¨¦s de la provid¨¨ncia de suspensi¨® del Tribunal Constitucional, va ser desat¨¨s pels seus principals destinataris. "I la claredat d'aquesta idea, cridada a actuar com a pressupost de la conviv¨¨ncia pac¨ªfica, no pot ser enfosquida mitjan?ant la voluntarista al¡¤legaci¨® feta per l'acusat que va ser ell, en compliment de la seva responsabilitat com a governant, qui va assumir el judici de ponderaci¨® i va decidir fer cas om¨ªs al requeriment del Tribunal Constitucional.

La prevaricaci¨®, absorbida en la desobedi¨¨ncia

La sent¨¨ncia argumenta que no es donen els requisits exigits per dictar una condemna per un delicte de prevaricaci¨®, que en aquest cas, segons apunta el tribunal, hauria d'aplicar-se en el tipus de prevaricaci¨® per omissi¨® (la decisi¨® d'Homs de no fer res per complir el mandat del Constitucional). El Suprem raona que cadascuna d'aquestes omissions s¨®n seq¨¹¨¨ncies d'una desobedi¨¨ncia m¨¦s ¨¤mplia, la que va impulsar a Homs a menysprear el mandat del Tribunal Constitucional. En aquest sentit, indica que condemnar per un delicte de prevaricaci¨®, suposaria "fragmentar artificialment una conducta omissible que nom¨¦s s'explica per la seva unitat".

"Les diferents omissions no s¨®n sin¨® manifestacions de la contum¨¤cia de l'acusat, de la seva resist¨¨ncia a sotmetre's al mandat del Tribunal Constitucional. Si b¨¦ es mira, la injust¨ªcia d'aquestes omissions nom¨¦s podria recolzar-se, si escau, en la conducta desobedient que ja ha estat objecte de punici¨®", assevera la Sala. ?s a dir, condemnar-lo per prevaricaci¨® per omissi¨® seria sancionar dues vegades la mateixa conducta, la qual cosa no est¨¤ perm¨¨s en l'ordenament jur¨ªdic.

La sent¨¨ncia fa refer¨¨ncia a la carta enviada per Homs a T-System, una de les empreses adjudicat¨¤ries dels preparatius del 9-N, a la qual el llavors conseller de la Presid¨¨ncia va donar el vistiplau per seguir endavant amb els treballs una vegada que la consulta ja havia estat vetada pel Constitucional. El fiscal considerava que aquesta carta era una resoluci¨® administrativa que donava lloc al delicte de prevaricaci¨®. Per al Tribunal Suprem, no obstant aix¨°, no n'hi ha prou d'acreditar l'exist¨¨ncia d'una resoluci¨® administrativa per condemnar per un delicte de prevaricaci¨®, sin¨® que, a m¨¦s, es precisa que aquesta sigui injusta. En aquest sentit, detalla que la carta, si arrib¨¦s a titllar-se com una resoluci¨® injusta, ho seria perqu¨¨ mitjan?ant el seu contingut es desobeeix el resolt pel Tribunal Constitucional. Per¨° aix¨° ¨¦s precisament, indica la sent¨¨ncia, "la qual cosa ha servit a la Sala de sup¨°sit per al judici de tipicitat que permet la condemna d'Homs com a autor d'un delicte de desobedi¨¨ncia".

Sobre la participaci¨® de voluntaris en el proc¨¦s, la Sala no q¨¹estiona el seu protagonisme, per¨° assenyala que la seva pres¨¨ncia no es pot invocar com a argument exoneratori per convertir el que va ser un proc¨¦s tutelat i dirigit des del Govern de la Generalitat en un espontani moviment ciutad¨¤ ali¨¨ a tota vinculaci¨® p¨²blica o institucional.

Finalment, tamb¨¦ rebutja que tingui valor la proposta de la defensa, d'anteposar el criteri de la Junta de Fiscals del Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya al criteri assumit per la Fiscalia General de l'Estat d'interposar una querella. Aix¨° suposa, segons la sent¨¨ncia, donar la volta "al disseny constitucional del Ministeri Fiscal i implica confondre el principi de depend¨¨ncia jer¨¤rquica amb un extravagant format assembleari en el qual l'opini¨® dels Fiscals del TSJC s'imposa a la de la Fiscal General de l'Estat".

El tribunal va jutjar l'exconseller de Presid¨¨ncia de la Generalitat Francesc Homs el passat 27 de febrer per delictes de prevaricaci¨® i desobedi¨¨ncia per participar en l'organitzaci¨® de la consulta del 9-N quan ja estava suspesa pel Tribunal Constitucional.

El tribunal va estar format per Manuel Marchena (president i ponent) i sis magistrats: Jos¨¦ Ram¨®n Soriano, Francisco Monterde, Juan Ram¨®n Berdugo, Ana Ferrer, Andr¨¦s Mart¨ªnez Arrieta i Miguel Colmenero.