Barcelona, capital mundial de les monedes alternatives

L'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet va posar en circulaci¨®, a principis de gener, 6.000 euros reconvertits en la seva moneda local. Van ser les primeres grames. El Consistori pretenia aix¨ª que part dels diners p¨²blics que inverteix en subvencions i sous de funcionaris repercut¨ªs en el comer? del municipi. La nova moneda no existeix f¨ªsicament, per¨° l'intercanvi econ¨°mic es fa gr¨¤cies a una aplicaci¨® de tel¨¨fon m¨°bil que t¨¦ instal¡¤lada tant el comer? com el client. L'equival¨¨ncia ¨¦s simple: un euro = una grama.

No ¨¦s la primera moneda social de Catalunya, per¨° s¨ª la primera divisa que s'instaura en una ciutat catalana de m¨¦s de 100.000 habitants. A finals d'any es dur¨¤ a terme una prova pilot per engegar una moneda local a Barcelona. Ada Colau pret¨¦n que el 2019 aquesta moneda es pugui utilitzar a tots els districtes de la ciutat. En plena febre per les divises alternatives, des d'avui i fins diumenge, m¨¦s de 300 experts internacionals participaran en el IV Congr¨¦s Internacional de Monedes Socials i Complement¨¤ries organitzat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) al Parc Tecnol¨°gic de Nou Barrris, a Barcelona. ?s la primera vegada que Espanya acull un congr¨¦s d'aquestes caracter¨ªstiques, que en edicions anteriors s'ha celebrat a Fran?a, Holanda o el Brasil.

En aquesta convenci¨® de car¨¤cter internacional s'analitzaran diferents projectes de moneda social. Els experts debatran sobre l'impacte d'aquestes divises, no nom¨¦s des del punt de vista econ¨°mic, sin¨® que tamb¨¦ s'explicar¨¤ el seu impacte en l'¨¤mbit social, pol¨ªtic i fins i tot mediambiental.

Susana Mart¨ªn, economista i cofundadora de l'Institut de Moneda Social (IMS), explica els motius que han portat a la creaci¨® d'aquestes monedes socials: ¡°La crisi econ¨°mica s'ha tancat en fals. Ara hi ha menys bancs i la concentraci¨® d'actius ¨¦s molt m¨¦s alta. Som davant d'una nova bombolla especulativa i molts s'estan adonant que cal un nou enfocament¡±. Mart¨ªn assegura que en el sistema actual els bancs s¨®n els que ¡°posen els diners en circulaci¨® i cada unitat monet¨¤ria que distribueixen afecta el conjunt, cosa que fa, per exemple, que els habitatges s'encareixin i molts no hi puguin accedir¡±.

L'economista aposta per les monedes socials, ja que, entre altres beneficis, ¡°generen una economia sense bombolles especulatives, fomenten l'economia local, es redueixen les importacions, es rebaixa el consum de combustibles f¨°ssils¡­ i es crea, en definitiva, un nou sistema econ¨°mic sa¡±. Mart¨ªn sost¨¦ que les monedes socials i complement¨¤ries impliquen un control social del cr¨¨dit i un sistema financer comprom¨¨s.

Una de les veus internacionals m¨¦s reconegudes sobre monedes socials ¨¦s Yasuyuki Hirota. El japon¨¨s explica les limitacions que tenen. ¡°L'¨²s de monedes socials acostuma a ser molt restringit, ja que no t¨¦ cap sentit acumular moltes divises perqu¨¨ no hi ha manera de gastar-les¡±. Hirota considera que les monedes socials estan en una clara situaci¨® de desavantatge respecte a l'euro, el d¨°lar o el ien, ja que les divises tradicionals ¡°es poden utilitzar en efectiu, en un compte bancari, etc., mentre que les monedes socials si les imprimim costa diners i dissenyar una aplicaci¨® m¨°bil per gestionar-les tamb¨¦ suposa una despesa¡±.

L'expert internacional apunta que en els ¨²ltims cinc anys hi ha hagut una mena de boom, per¨°? destaca un dels exemples de refer¨¨ncia mundial, el wir su¨ªs, una moneda creada el 1934 despr¨¦s de la Gran Depressi¨® que va comen?ar sent un sistema econ¨°mic paral¡¤lel entre empresaris i que en l'actualitat utilitzen 75.000 petites i mitjanes empreses, que disposen d'un banc cooperatiu propi. Un altre dels exemples ¨¦s el Banco Palmas, creat el 1998 en un conjunt de suburbis del Brasil, que atorguen microcr¨¨dits de baix inter¨¨s en moneda social a comunitats excloses per la banca tradicional.

El professor d'Economia i Empresa de la UOC August Corrons explica que a Viladecans s'est¨¤ gestant una moneda social que vol promoure beneficis mediambientals ¡°i que proporcionar¨¤ saldos als ve?ns que generin energia amb plaques solars¡±. Per Corrons, la futura implantaci¨® de la moneda de Barcelona ¡°ser¨¤ un gran exemple d'¨¤mbit mundial de com s'utilitzen aquestes divises o els beneficis que generen", per¨° adverteix que si l'experi¨¨ncia no funciona "pot ser contraproduent" perqu¨¨ Barcelona "¨¦s un aparador internacional¡± i molts sectors estaran pendents de com evoluciona.

¡°La ciutadania ha de saber que existeix un altre sistema monetari amb altres valors m¨¦s integradors, les anomenades monedes socials, locals o complement¨¤ries¡­ Totes persegueixen intercanvis amb una eina que promou la riquesa local o la cohesi¨® de grup apostant per resultats", afegeix el docent de la UOC.