Olga Cuesta: ¡°S¡¯ha banalitzat menjar sense gluten¡±
L'Associaci¨® de Cel¨ªacs de Catalunya registra un augment del 600% en reclamacions a restaurants que s'anuncien com 'sense gluten'
La presidenta de l'Associaci¨® de Cel¨ªacs de Catalunya, Olga Cuesta, no ho dubta: ¡°S¡¯ha banalitzat menjar sense gluten¡±. I en bona part, ¨¦s culpa de la ¡°moda¡± que s¡¯ha escampat en els ¨²ltims temps independentment de si hi ha un problema d¡¯intoler¨¤ncia a aquesta prote?na, com els passa als cel¨ªacs. A causa d¡¯aquesta tend¨¨ncia, molts establiments que no segueixen b¨¦ els protocols per garantir que el que serveixen ¨¦s sense gluten ofereixen aquest tipus d¡¯alimentaci¨® sense garanties. Per aix¨°, l¡¯Associaci¨® de Cel¨ªacs de Catalunya ha iniciat la campanya ¡®Les traces compten¡¯. L'associaci¨® ha registrat un augment del 600% en incid¨¨ncies i reclamacions entre el 2014 i el 2017 en restaurants que s'anuncien com 'sense gluten' per¨° que no garantitzen l'elaboraci¨® ni la manipulaci¨® d'aquests aliments, per la qual cosa n'acaben contenent traces.
¡°Un cel¨ªac necessita un diagn¨°stic clar¡±, apunta Cuesta, que lamenta que s¡¯hagi menyspreat la problem¨¤tica del gluten. La celiaquia ¨¦s una patologia cr¨°nica que es presenta en individus gen¨¨ticament predisposats. La ingesta de gluten, una prote?na present en cereals com el blat, el s¨¨gol, l¡¯espelta, el kamut, l¡¯ordi, la civada o el triticale, els malmet les vellositats de l¡¯intest¨ª prim, de tal manera que no absorbeixen tots els nutrients de l¡¯alimentaci¨®. Si no es tracten, ¡°els cel¨ªacs sempre estan sota m¨ªnims¡±, diu Cuesta.
Els s¨ªmptomes de la celiaquia s¨®n diversos i m¨¦s clars en els infants. En els adults, fins i tot hi ha casos asimptom¨¤tics, de manera que el diagn¨°stic s¡¯allarga. Alguns dels s¨ªmptomes digestius s¨®n diarrea, estrenyiment o dolors abdominals, per¨° tamb¨¦ n¡¯hi ha d¡¯altres com la fatiga, la p¨¨rdua de pes, la infertilitat, l'osteoperosi o la depressi¨®.
De mitjana, un adult triga set anys en ser diagnosticat. ¡°?s una malaltia molt camale¨°nica, als cel¨ªacs cal buscar-los¡±, diu Cuesta, i encara avui, que hi ha molta m¨¦s informaci¨®, es calcula que el 80% no estan diagnosticats. En xifres generals, l¡¯1% de la poblaci¨® t¨¦ aquesta intoler¨¤ncia. El m¨¦s greu ¨¦s que pot acabar amb un limfoma, un c¨¤ncer intestinal.
De fet, la mateixa presidenta de l'associaci¨® va ser diagnosticada amb 40 anys, despr¨¦s de molts de no trobar-se b¨¦ per¨° no saber qu¨¨ li passava. El diagn¨°stic de la seva filla va ser clau per adonar-se que ella tenia el mateix problema. El protocol que se segueix passa pel metge de cap?alera primer, per fer-se una serologia, derivar el pacient a l¡¯especialista, i fer una bi¨°psia que confirmi la celiaquia, i despr¨¦s anar al digest¨°leg, que pauta la dieta m¨¦s convenient.
Una vegada se segueix la dieta adequada i no s¡¯ingereix gluten, el malalt de celiaquia millora molt i, de fet, porta una vida totalment normal. Aix¨° s¨ª, per a aquests malalts, les traces tamb¨¦ compten perqu¨¨ malmeten les vellositats de l¡¯intest¨ª. Per aix¨° ¨¦s tan important ser cur¨®s amb la dieta i menjar nom¨¦s en establiments on es pot garantir que s¨®n veritablement lliures de gluten.
Encara que l¡¯oferta per a cel¨ªacs aparentment s¡¯ha multiplicat, a la pr¨¤ctica, segueixen tenint for?a problemes quan volen menjar fora de casa. La majoria d¡¯establiments que han florit en els ¨²ltims dos anys no ofereixen les garanties que necessiten els cel¨ªacs, de manera que nom¨¦s es poden fiar dels locals que tenen el segell de l¡¯associaci¨®, que ¨¦s l¡¯encarregada d¡¯auditar bars i restaurants sense la col¡¤laboraci¨® de l¡¯administraci¨®.
¡°S¡¯ha perdut la rigorositat que necessitem els cel¨ªacs¡±. Per dur a terme la dieta correctament no nom¨¦s l¡¯aliment ha d¡¯estar lliure de gluten, sin¨® que necessiten que en l¡¯elaboraci¨® i el servei no hi hagi contaminaci¨® creuada, que pot generar traces en els aliments. A m¨¦s, la dieta sense gluten no ¨¦s recomanable per a les persones que no tenen cap problema amb aquesta prote?na, perqu¨¨ en els aliments lliures de gluten, per compensar l¡¯elasticitat que dona aquesta prote?na als aliments s¡¯afegeixen m¨¦s greixos i sucres.
Ajudes p¨²bliques i inspectors
A m¨¦s de les traces, l¡¯altre gran problema que tenen els cel¨ªacs ¨¦s el preu dels aliments sense gluten. Encara que les marques blanques han ajudat a moderar una mica els preus, la cistella de la compra segueix sent 100 euros m¨¦s cara per a una persona que ha de comprar el pa, la pasta i els cereals sense gluten. A m¨¦s, com que es tracta d¡¯una malaltia amb base gen¨¨tica, normalment afecta m¨¦s d¡¯un membre de la mateixa fam¨ªlia.
¡°En ¨¨poca de crisi ens hem trobat amb casos de gent doblement castigada que ha hagut de deixar de comprar aliments sense gluten als fills i posar-los en risc¡±, explica Cuesta, que presideix l¡¯associaci¨® creada fa 40 anys per ajudar les persones afectades per aquesta malaltia que no reben cap tipus d¡¯ajuda p¨²blica. ¡°Com que el tractament ¨¦s una dieta, no es veu com un tractament¡±, lamenta. ¡°Nosaltres demanem que l¡¯administraci¨® cobreixi aquest cost¡±, afegeix, com passa en altres pa?sos europeus.
L¡¯altre principal reivindicaci¨® de l¡¯Associaci¨® de Cel¨ªacs ¨¦s que es formin els inspectors sanitaris perqu¨¨ tamb¨¦ comprovin si els establiments acreditats sense gluten compleixen els protocols. De moment, ¨¦s l¡¯associaci¨® la que gestiona el segell dels establiments i el revalida. Per aix¨° demanen que els inspectors sanitaris dels establiments de restauraci¨® tamb¨¦ tinguin formaci¨® en aquest camp i certifiquin si els locals compleixen les exig¨¨ncies.
L¡¯altre tema que els preocupa s¨®n els menjadors escolars. No s¨®n partidaris dels punts que es donen a les fam¨ªlies amb aquesta problem¨¤tica per tenir avantatge a l¡¯hora d¡¯escollir centre, sin¨® ¡°que es garanteixi un men¨² sense gluten¡± a tots els menjadors. "Cada setmana tenim incid¨¨ncies amb escoles", apunta Cuesta. Des de l'associaci¨® intenten fer de mediadors i anar aportant solucions a aquests problemes mentre segueixen mantenint converses amb l'administraci¨® perqu¨¨ sigui m¨¦s activa.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.