Els uniformats d¡¯Hipercor

L¡¯inspector Galiano era el responsable del grup de policia judicial que va instruir la causa. ¡°El cap de la gu¨¤rdia ens va dir: ¡®Escolta, que acaben de posar una bomba a Hipercor¡¯. Vaig sortir r¨¤pidament cap all¨¤. En arribar, el panorama era¡­ No es podia entrar del fum que hi havia¡±. Poc despr¨¦s, Alemany creuava corrents Barcelona. ¡°Quan vaig baixar, el cotxe feia olor d¡¯embragatge cremat despr¨¦s de tota la pallissa. Me¡¯n vaig anar a l¡¯intendent major que estava all¨¤ de servei. Primer li vaig dir qu¨¨ havia de fer. I despr¨¦s nom¨¦s vaig preguntar: ¡°Quants?¡± Al parc de Bombers de Sant Andreu, Clarella vivia una gu¨¤rdia normal. ¡°L¡¯av¨ªs em va estranyar perqu¨¨ l¡¯Hipercor era un lloc ben protegit. Vam dir: ¡°Anem-hi¡±. I en arribar a dalt del tot del carrer Irlanda vam dir: ¡°H¨°stia, la que s¡¯ha muntat!¡±.

Galiano va comen?ar a treballar en el desviament de ferits i morts. ¡°Quan ja es va comprovar que no quedava cap mort a dins, vam comen?ar amb les dilig¨¨ncies. Agafar els efectes dels morts i portar-los a comissaria per poder identificar-los¡±. Alemany va treballar fins a les deu de la nit ordenant el tr¨¤nsit a l¡¯art¨¨ria principal que donava entrada i sortida a la ciutat. ¡°La meva feina va consistir a tallar l¡¯acc¨¦s i facilitar l¡¯entrada i sortida d¡¯emerg¨¨ncies. Ning¨² es va queixar¡±. Clarella es va centrar a apagar les flames del Ford Sierra que ETA va carregar amb 200 quilos d¡¯explosius. ¡°Ens va costar molt trobar el cotxe. L¡¯explosi¨® va activar tots els aspersors, que en un foc normal uses per orientar-te¡±.

L¡¯equip de Galiano va treballar sense parar ¡°tres o quatre dies¡±: ¡°Totes les dilig¨¨ncies es van fer amb cinc m¨¤quines d¡¯escriure i amb cinc calcs perqu¨¨ sortissin les c¨°pies. I despr¨¦s lliurar els efectes als familiars dels morts, els reconeixements als hospitals. Fer actes i declaracions. Actes i actes. I vam prendre declaraci¨® al primer que va rebre la trucada a l¡¯Avui¡±.

Clarella, quan ja va haver apagat el vehicle, va ajudar en les tasques de rescat. ¡°Em vaig trobar amb un company que portava en bra?os dos nens de 7 o 8 anys. Morts. Despr¨¦s vam trobar una dona, que era la seva tia. Vam treure el cad¨¤ver i el vam portar al dip¨°sit. Per¨° en aquell moment, no era una cosa que m¡¯impact¨¦s gaire perqu¨¨ la feina t¡¯obliga a estar per la feina. Tu vas fent. ?s l¡¯endem¨¤, quan ho vas recordant, i vas sent conscient de tot¡­¡±.

¡°Est¨¤s pel que est¨¤s. T¡¯endureixes. ?s una professi¨® que endureix. Com un metge que est¨¤ operant o atenent un accident. A m¨¦s, ven¨ªem de la hist¨°ria que ven¨ªem, d¡¯una dictadura, en la qual la mort sempre estava present. ?s una altra mentalitat de la vida i de la mort i, sobretot, quan est¨¤s treballant, l¡¯uniforme ajuda molt. Ajuda a posar-te a treballar. Treballes i ja est¨¤¡±, coincideix Alemany, que cada divendres a aquella hora anava a comprar a Hipercor amb la seva dona. ¡°Si jo no hagu¨¦s estat treballant, hauria estat a dins. S¨ª o s¨ª¡±.

Creu que ara la societat reaccionaria de forma diferent davant un atemptat aix¨ª. ¡°S¨ª, va ser un cop molt fort, un salt qualitatiu, per¨° un ja estava acostumat a aix¨°, al fet que ETA mat¨¦s¡±.

¡°Tothom estava molt sencer. Tampoc es veia sang. Per¨° despr¨¦s, quan tornes al parc i et poses a comentar-ho, penses¡­ Mare de D¨¦u!¡±, continua Clarella. Tampoc Alemany va aprofundir m¨¦s: ¡°No en vam parlar. Ho ten¨ªem com a normal. A part de quatre exabruptes o quatre insults quan et canvies al vestuari. No gaire m¨¦s¡±. Ni el grup de Galiano va tornar a tractar el tema: ¡°Ens vam dedicar a ajudar i ajudar. A fer el que hav¨ªem de fer i ja est¨¤¡±.