El Govern ha pagat 1.076 milions per les estacions tancades de la L9¡¯
L¡¯Executiu catal¨¤ va pagar 6,3 milions d¡¯euros per cada estaci¨® inacabada el 2016
La Generalitat ja ha desemborsat 1.076 milions d¡¯euros per les estacions buides i inacabades de la l¨ªnia 9 del metro des del 2011. Segons el Departament de Territori i Sostenibilitat, aquests pagaments a les empreses concession¨¤ries s¡¯han efectuat en concepte de manteniment i vigil¨¤ncia d¡¯aquesta infraestructura. Nom¨¦s el 2016, per cadascuna de les 14 estacions que estan fora de servei l¡¯Executiu catal¨¤ va abonar m¨¦s de 6,3 milions d¡¯euros. El Govern catal¨¤ estima que el cost de construcci¨® de la l¨ªnia 9 ascendir¨¤ a 6.000 milions.
L¡¯¨²ltim gran projecte d¡¯infraestructures del Govern de Jordi Pujol, la construcci¨® d¡¯una l¨ªnia de metro transversal que connectar¨¤ els dos extrems de l¡¯¨¤rea de Barcelona sense passar pel centre de la ciutat, t¨¦ una llarga llista de despeses de la qual ara es coneixen m¨¦s detalls. Des del 2011, els pagaments a les empreses concession¨¤ries pel manteniment i la vigil¨¤ncia de les estacions buides i inacabades de la l¨ªnia 9 van ascendir a 1.076,8 milions d¡¯euros, segons el Departament de Territori. Nom¨¦s el 2016, per cadascuna de les 14 estacions fora de servei la Generalitat va pagar a les concession¨¤ries m¨¦s de 6,3 milions d¡¯euros.
La l¨ªnia 3 torna a la normalitat aquest dilluns
El servei de la l¨ªnia 3 del metro entre les estacions de Lesseps i Vall d¡¯Hebron, susp¨¨s des del 22 d¡¯agost passat per fer obres de millora en la infraestructura de la via, es restablir¨¤ aquest dilluns.
Segons ha informat Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), des de les cinc del mat¨ª d¡¯aquest dilluns els trens tornaran a circular amb normalitat entre tots dos extrems de la l¨ªnia, de Zona Universit¨¤ria a Trinitat Nova i al rev¨¦s.
Les tasques de manteniment s¡¯han fet en dues fases i han durat un mes. Durant aquest temps els usuaris han pogut fer servir com a alternativa un servei especial d¡¯autobusos.
Quan el 2002 l¡¯aleshores conseller en cap Artur Mas va posar la primera pedra de l¡¯ambici¨®s projecte de construir la l¨ªnia de metro m¨¦s llarga i moderna d¡¯Europa, el pressupost es va xifrar en 2.464 milions d¡¯euros i es va anunciar la inauguraci¨® per al 2006. Han passat 15 anys i nom¨¦s estan en funcionament els extrems de la l¨ªnia 9 i de la l¨ªnia 10, la branca que arriba a l¡¯aeroport del Prat. Despr¨¦s de moltes rectificacions del tra?at, que s¡¯ha convertit en una serp de moltes corbes per dotar d¡¯estacions de metro zones que no en tenien, i despr¨¦s de revisions del pressupost, l¡¯estimaci¨® de la despesa final per la construcci¨® de la infraestructura ascendeix a m¨¦s de 6.000 milions d¡¯euros.
No obstant aix¨°, aquesta xifra no explica les c¨¤rregues econ¨°miques que implica el finan?ament ajornat de la infraestructura. Aquestes c¨¤rregues corresponen al pagament d¡¯un c¨¤non anual a les empreses a les quals es va concedir el manteniment i la vigil¨¤ncia de les estacions de metro que encara no s¡¯han acabat. Aquesta decisi¨® es va prendre quan van comen?ar els problemes financers de la l¨ªnia 9.
El 2005, el t¨²nel de l¡¯allargament de la l¨ªnia 5 cap al barri del Carmel es va enfonsar i va deixar un esvoranc que va posar en alerta la Generalitat. Calia repensar tot el tra?at de la l¨ªnia 9 i projectar noves mesures de seguretat perqu¨¨ aquest episodi no es repet¨ªs.
Pressupost disparat
Va ser llavors quan es va triplicar el pressupost i, davant la impossibilitat d¡¯assumir la despesa per l¡¯inici de la crisi, el 2007 el tripartit, amb l¡¯aleshores conseller de Pol¨ªtica Territorial i Obres P¨²bliques, Joaquim Nadal, va decidir canviar el sistema de finan?ament: va concedir a empreses privades la construcci¨®, el manteniment i la vigil¨¤ncia de les estacions que encara quedaven per fer, i va demanar a les companyies que paguessin una quantitat en concepte de l¡¯adjudicaci¨® atorgada.
Aquesta operaci¨® permetria finalitzar la l¨ªnia. A canvi, la Generalitat es va comprometre a pagar un c¨¤non anual a les empreses durant 30 anys. De moment, la Generalitat ja ha pagat 1.076,8 milions, una xifra que es va poder con¨¨ixer arran de la pregunta parlament¨¤ria del diputat del PP Fernando S¨¢nchez Costa. El marge de benefici que es va assegurar a les empreses concession¨¤ries va ser d¡¯un 8% anual. Aquestes factures mensuals, no subjectes al pas de trens o de passatgers, acabaran costant 9.000 milions, segons c¨¤lculs dels experts.
Malgrat aconseguir finan?ament de les empreses, el tra?at encara est¨¤ inacabat. Nom¨¦s funcionen 29 estacions de les 52 plantejades inicialment i en aquests moments els trens nom¨¦s cobreixen 31 quil¨°metres: falten 16,7 quil¨°metres. Mentrestant, les companyies cobren el c¨¤non mensual i tamb¨¦ fan negoci amb l¡¯adjudicaci¨®: el gener del 2016, una de les empreses a les quals es van cedir unes estacions del tra?at, ACS, va vendre una part de la seva concessi¨® de la l¨ªnia 9 i va obtenir un benefici de 70 milions d¡¯euros. Tamb¨¦ OHL, una altra de les concession¨¤ries, va vendre la seva part el mar? del mateix any per 42 milions.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
