Adeu al circ de l¡¯odi

Catalunya s'aboca a l'abisme de la separaci¨®, bufen vents de ruptura amb la resta d'Espanya i amb la Uni¨® Europea, per¨° sobretot de disc¨°rdia entre nosaltres, els catalans. Aquests dies a molts Catalunya ens fa mal. Una pregunta que gaireb¨¦ tothom es fa ara ¨¦s com hem arribat fins aqu¨ª. Les causes s¨®n diverses, per¨° a Catalunya hi ha dos factors estructurals que, de manera sistem¨¤tica, han afavorit la creaci¨® d'un marc mental d'allunyament, o fins i tot d'animadversi¨®, cap a la resta d'Espanya: l'educaci¨® i els mitjans de comunicaci¨® p¨²blics i subvencionats per la Generalitat.

M¨¢s informaci¨®n

Independ¨¨ncia de Catalunya, ¨²ltimes not¨ªcies despr¨¦s del refer¨¨ndum

Com a col¡¤laboradors habituals dels mitjans catalans, representants del que ignominiosament s'ha fet dir?quota unionista, hem arribat a la conclusi¨® que la nostra pres¨¨ncia a les tert¨²lies de TV3 i Catalunya R¨¤dio ¨¦s contraproduent, ja que nom¨¦s serveix com a coartada per demostrar la seva suposada pluralitat i apuntalar la tesi dominant. La tesi oficial a Catalunya ¨¦s que aquesta ¨¦s una naci¨® natural, tel¡¤l¨²rica, essencialment bona, que des de fa almenys tres segles viu una situaci¨® d'opressi¨® colonial insostenible dins d'un Estat artificial, p¨¨rfid i essencialista, Espanya, d'on ens hem d'escapar. Amb aquest objectiu, tot s'hi val. Es parla de Franco a tota hora i en qualsevol format de programa. Des de Catalunya R¨¤dio es va preguntar als oients si estaven disposats a impedir f¨ªsicament que es jutg¨¦s Artur Mas. M¨¦s recentment, se'ls va demanar que informessin sobre moviments de la Gu¨¤rdia Civil els dies previs al refer¨¨ndum il¡¤legal de l'1-O, una informaci¨® que despr¨¦s es va difondre en antena. Brigada d'agitaci¨® i propaganda antiespanyola, i ara tamb¨¦ oficina de reclutament i delaci¨®.

Quan la realitat es redueix a un ¨²nic tema, la secessi¨®, i les tert¨²lies resulten monogr¨¤fiques, llavors la pres¨¨ncia d'un sol tertuli¨¤ contrari a la tesi de la tert¨²lia ¡ªque defensen a l'un¨ªson els altres tres o quatre opinadors, a m¨¦s del moderador, de vegades refor?ats per l'opini¨® d'algun teleespectador que entra per tel¨¨fon¡ª nom¨¦s serveix per projectar la idea que es tracta d'una posici¨® minorit¨¤ria, fins i tot marginal, en la societat catalana. En aquestes condicions el discrepant, per m¨¦s aguerrit que sigui, acaba sent un col¡¤laborador necessari, per no dir el ximple ¨²til del projecte separatista.

Aquesta pluralitat impostada, distorsionada, ¨¦s la mateixa que es dona a les s¨¨ries de televisi¨® de TV3, en les quals ¡ªcom en el seu moment va denunciar el corresponsal a Espanya de The Wall Street Journal¡ª ¡°nom¨¦s parlen castell¨¤ prostitutes i delinq¨¹ents¡±. Si de deb¨° tinguessin la intenci¨® de reflectir la pluralitat ling¨¹¨ªstica de Catalunya, almenys la meitat dels personatges de les s¨¨ries de TV3 haurien de parlar habitualment en castell¨¤ i l'¨²s alternatiu de totes dues lleng¨¹es a la feina, al carrer i a les llars dels protagonistes hauria de ser el m¨¦s natural. Per¨°, igual que en les tert¨²lies de tesi separatista hi ha subjacent la pretensi¨® que all¨°?normal ¨¦s ser independentista, existeix en aquestes s¨¨ries de TV3 una indissimulada intenci¨® d'instal¡¤lar en l'imaginari col¡¤lectiu dels catalans la idea que all¨°?normal a Catalunya ¨¦s parlar en catal¨¤ i que el castell¨¤ ¨¦s cosa de marginals i inadaptats.

El discrepant acaba sent col¡¤laborador necessari, per no dir el ximple ¨²til

El tertuli¨¤ que no accepti el reguitzell de falsedats que sustenta l'opini¨® dominant als mitjans catalans, i que s'atreveixi a manifestar-ho tantes vegades com consideri necessari, es veur¨¤ irremeiablement sotm¨¨s a un esgotador bombardeig dial¨¨ctic per part dels seus contertulians, consentit i fins i tot alimentat pel presentador. ?s trist recon¨¨ixer-ho, per¨° la conviv¨¨ncia a Catalunya, si es vol tranquil¡¤la, s'aixeca avui sobre la resignada assumpci¨® per part de molts catalans no nacionalistes de l'ofensiu dec¨¤leg nacionalista, basat en el menyspreu a Espanya i als espanyols, per¨° sobretot als catalans que ens sentim espanyols.

Nom¨¦s cal repassar l'hemeroteca per adonar-se que si la resta dels catalans, els que ens sentim en major o menor mesura compromesos amb el projecte com¨² espanyol, mostr¨¦ssim pels separatistes el mateix menyspreu que ells mostren per nosaltres, la conviv¨¨ncia a Catalunya seria insostenible. Per aquest motiu molts catalans ¡ªpossiblement la majoria¡ª han decidit mirar cap a una altra banda i prefereixen no discutir amb la Pilar Rahola o el Joan B. Culla de torn, no nom¨¦s en les tert¨²lies de r¨¤dio i televisi¨®, sin¨® tamb¨¦ als sopars i les reunions amb amics i familiars.

Quan un mitj¨¤ p¨²blic tracta part dels ciutadans als quals hauria d'oferir la seva programaci¨® com a mals catalans, o directament com a quintacolumnistes antidemocr¨¤tics, per no secundar la derogaci¨® de l'Estat de dret que promou el Govern auton¨°mic, m¨¦s val denunciar-ho i apartar-se'n.

Amb aquest article volem anunciar el nostre comiat dels mitjans p¨²blics catalans, mentre no assumeixin la seva responsabilitat de donar veu des del respecte i un m¨ªnim d'honestedat al conjunt dels ciutadans de Catalunya. Preferim renunciar a les nostres retribucions que no pas seguir aguantant el desgast emocional que suposa participar en aquest circ de l'odi a Espanya i la c¨¤rrega moral de pensar que la nostra pres¨¨ncia el legitima.

Joan L¨®pez Alegre ¨¦s pol¨ªtic i escriptor i Nacho Mart¨ªn Blanco ¨¦s polit¨°leg i periodista.