Presos pol¨ªtics, pol¨ªtics presos

?s fascinant veure com, en la vor¨¤gine informativa d¡¯aquests dies, algunes expressions fan fortuna i provoquen una mena d¡¯aturada, com si hagu¨¦ssim de parar espai i temps per fer an¨¤lisi ling¨¹¨ªstica i, a partir d¡¯aqu¨ª, provar d¡¯entendre les coses. I dic que algunes expressions fan fortuna perqu¨¨ amb d¡¯altres passa exactament a l¡¯inrev¨¦s, sembla que convingui dir-les, escampar-les com m¨¦s lluny millor, que sedimentin com un humus en el qual alimentar la podridura sense aturar-nos a pensar gaire qu¨¨ volen dir de deb¨°.

Assistim doncs a lli?ons de ling¨¹¨ªstica anal¨ªtica ¡ªno sempre en mans de ling¨¹istes¡ª que ens brinden claus per desentrellar els missatges. I una d¡¯aquestes lli?ons l¡¯ha proporcionat una coincid¨¨ncia afortunada pel que fa a categories gramaticals que ha facilitat el joc de paraules i la gracieta. Va dir el ministre de Just¨ªcia, Rafael Catal¨¢, referint-se a l¡¯empresonament de Jordi S¨¤nchez i Jordi Cuixart: ¡°No s¨®n presos pol¨ªtics, sin¨® pol¨ªtics presos¡±. Quina brillantor, quina inventiva, quin moment excels de ludoling¨¹¨ªstica.

Diguem d¡¯entrada que el sintagma presos pol¨ªtics ja es presta al divertiment f¨¤cil. Tots dos termes poden ser agafats, alhora, com a adjectius i substantius, de manera que l¡¯ordre dels mots ¨¦s perfectament intercanviable per generar expressions igualment correctes, tot i que amb sentits diferents. Sint¨¤cticament l¡¯element central sempre ser¨¤ el substantiu, per¨° la c¨¤rrega sem¨¤ntica la tindrem en l¡¯adjectiu, que ¨¦s qui tuneja el nom i hi aporta tots els matisos. Aix¨ª, les dues expressions resultants d¡¯un senzill canvi d¡¯ordre es podrien reelaborar de dues maneres diferents, i tindr¨ªem per una banda que S¨¤nchez i Cuixart s¨®n ¡°persones engarjolades per les seves idees¡±, i per l¡¯altra, ¡°persones dedicades a fer pol¨ªtica que s¨®n a la pres¨® perqu¨¨ n¡¯han fet alguna¡±. Que cadasc¨² agafi el sentit que m¨¦s li convingui.

No cal dir que, tan bon punt es va saber l¡¯ordre d¡¯empresonament de S¨¤nchez i Cuixart, el sintagma presos pol¨ªtics va c¨®rrer com un llebrer per les xarxes socials, al costat d¡¯expressions com ¡°Uni¨® Europea¡± i ¡°segle XXI¡±, m¨¦s que res per recordar-nos on som i no fer-nos creure que vivim en una ucronia. I tan bon punt va c¨®rrer el sintagma, va c¨®rrer tamb¨¦ l¡¯enginy de desmentir-lo, amb el mateix Catal¨¢ i el seu canvi d¡¯ordre de mots per afirmar que s¨®n pol¨ªtics presos, o amb Xavier Garc¨ªa Albiol negant astutament que S¨¤nchez i Cuixart siguin pol¨ªtics. Tamb¨¦ es podrien posar d¡¯acord primer a l¡¯hora de jugar amb les paraules, aix¨ª riurem plegats de l¡¯acudit.

Molts han corregut despr¨¦s a negar que a Espanya hi pugui haver presos pol¨ªtics, i a denunciar l¡¯exc¨¦s de l¡¯¨²s del terme i els seus efectes propagand¨ªstics. Per¨° sobta no haver trobat la mateixa inquietud ling¨¹¨ªstica per d¡¯altres expressions sistem¨¤ticament pervertides pels constructors de relats, si se¡¯m permet l¡¯expressi¨®. Perqu¨¨ es tracta d¡¯aix¨°, de torturar la llengua per fer-li dir coses que no diu a fi d¡¯imposar un discurs digerible per la pr¨°pia parr¨°quia, un discurs d¡¯autoconsum i claca. Vet aqu¨ª doncs el PP titllant el refer¨¨ndum de l¡¯1 d¡¯octubre com a cop d¡¯estat; vet aqu¨ª Albert Rivera qualificant els independentistes de colpistes. I aix¨ª com s¡¯ha provat de desmentir que S¨¤nchez i Cuixart s¨®n presos pol¨ªtics, ning¨² sembla haver-se entretingut a buscar la definici¨® de golpe de Estado al diccionari de la RAE: ¡°Actuaci¨®n violenta y r¨¢pida, generalmente por fuerzas militares o rebeldes, por la que un grupo determinado se apodera o intenta apoderarse de los resortes del gobierno de un Estado, desplazando a las autoridades existentes¡±. Curiosament, per una d¡¯aquelles paradoxes de la llengua i la propaganda, ara cop d¡¯estat ha mutat en bumerang i ha passat a aplicar-se a l¡¯article 155.

Hi ha presos pol¨ªtics a Espanya? No, ¨¦s clar, ¨¦s formalment del tot impossible, el mateix sistema no ho permet, ning¨² pot ser empresonat per les seves idees. Ergo per engarjolar alg¨² necessites imputar un delicte, el que sigui que hagis com¨¨s o et puguin atribuir.