¡°Tenim uns l¨ªders que incendien la situaci¨®¡±

Candela Serrat (Barcelona, 1986) desenvolupa una impecable traject¨°ria t¨ªpica de gran actriu. Treballar, treballar i treballar. De fet, quan no la criden, cosa que no passa des de fa un temps, s¡¯embranca en projectes esc¨¨nics, amb companys d¡¯ofici o amb titulats de l¡¯Escola de William Leyton, on es va incorporar despr¨¦s de formar-se en teatre cl¨¤ssic a la London Academy for Music and Dramatic Arts i realitzar diversos cursos amb la RADA (Royal Academy of Dramatic Art), etapa en qu¨¨, com ¨¦s tradici¨® entre les actrius, va treballar de cambrera.

Aficionada a la lluita lliure americana i al motociclisme, no t¨¦ Facebook, no perd el temps amb les xarxes socials i nom¨¦s utilitza Twitter per parlar dels seus personatges. Encara barcelonina, viu a Madrid, on la busquen i aconsegueix que en cada un dels seus treballs es fixi en ella m¨¦s i m¨¦s gent; i no nom¨¦s, encara que tamb¨¦, per la popularitat que proporciona apar¨¨ixer en s¨¨ries (dos anys a Seis hermanas de TVE-1). La d¡¯ella ¨¦s una carrera de fons, i el que va pastant amb afany no ¨¦s fama, sin¨® prestigi, el qual ¨¦s una mica m¨¦s dif¨ªcil d¡¯aconseguir. Ho aconsegueix per aquest comprom¨ªs sense fissures que demostra, des de l¡¯inici de la seva carrera, amb els escenaris.

¡°Han vingut aix¨ª les coses, per¨° ni el mitj¨¤ ni el g¨¨nere no m¡¯importen, nom¨¦s m¡¯exigeixo que m¡¯agradi, que suposi un pas m¨¦s en la meva carrera, que m¡¯aporti alguna cosa nova¡±. I afegeix: ¡°Per ara vaig treballant amb els grans, amb directors, actors i autors que admiro profundament..., aix¨ª es treballa meravellosament¡±.

La seva formaci¨® ¨¦s s¨°lida. Directors com Paco Vidal, Joan Oll¨¦, Gustavo Tambascio i Xavier Albert¨ª, entre d¡¯altres, incorporant-la a peces de Shakespeare, Garc¨ªa Lorca, Vargas Llosa, N?el Coward, al costat d¡¯actors com Carme El¨ªas, Pepe Sacrist¨¢n, Vicky Pe?a, Nora Navas, Enric Maj¨®... Per si fos poc, ara forma part del repartiment d¡¯un dels muntatges m¨¦s importants que ha donat el teatre espanyol en l¡¯¨²ltima d¨¨cada, Incendios, de Wajdi Mouawad (Editat per Llibres del Periscopi; KRK Edicions, en castell¨¤), amb direcci¨® de Mario Gas, en qu¨¨ comparteix cartell amb N¨²ria Espert, Laia Marull, ?lex Garc¨ªa i Ram¨®n Barea, entre d¡¯altres.

¡°Tots molt diferents entre si, per¨° amb una manera de treballar semblant, la del rigor i la de ser grand¨ªssimes persones, amb ganes d¡¯ajudar-te; N¨²ria Espert va representar bona part de la meva tranquil¡¤litat a l¡¯hora de fer una substituci¨®... amb Sacrist¨¢n vaig treballar mesos parlant del muntatge, buscant els raconets que hi pogu¨¦s haver... El que no sabria ¨¦s treballar amb un director tou, seria veritablement terror¨ªfic: cal no oblidar mai que ¨¦s impossible fer-ho tot b¨¦ i, per tant, no ajudaria¡±, apunta.

Els seus treballs han girat majorit¨¤riament al voltant de trag¨¨dies de molt patir. ¡°Per¨° si apareix alguna com¨¨dia l¡¯agafar¨¦ amb ganes, no oblido que Jos¨¦ Luis Garc¨ªa S¨¢nchez, bon coneixedor de l¡¯humor en aquest ofici, sempre diu que seria una bona c¨°mica¡±. La veritat ¨¦s que li agradaria fer de tot, i somia no haver d¡¯acceptar mai treballs alimentaris: ¡°Em veig m¨¦s tornant-me boja per fer alguna cosa que m¡¯interessi, cosa que ¨¦s f¨¤cil, perqu¨¨ ara el meu mitj¨¤ est¨¤ ple de bons productes, encara que no hi ha gaires papers per a dones¡±.

Amb el seu cognom i el seu entorn familiar, es mostra encantada. Pensa que ser filla del cantautor m¨¦s prestigiat d¡¯Espanya ¨¦s una cosa que pot obrir o tancar portes. ¡°Per¨° res m¨¦s, i ja fa anys que he deixat de ser la filla de Serrat, aix¨° nom¨¦s va passar al principi. El que ha estat molt important per a mi ¨¦s que, a l¡¯hora de triar el meu ofici, la fam¨ªlia ni m¡¯ha emp¨¨s, ni m¡¯ha frenat¡±, assenyala aquesta dona que des de petita va tenir formaci¨® musical i va ser a partir dels 15 anys quan va decidir el seu futur professional.

Seguint la tradici¨® secular de les dones de teatre, li agradaria tenir la seva pr¨°pia companyia: ¡°De projectes no me¡¯n falten i s¨¦ amb qui formaria una companyia, amb treballadors excepcionals¡±. Entre ells hi hauria l¡¯actor Daniel Muriel, amb qui passeja ara per la vida: ¡°?s un professional al qual admiro¡±.

Entre els seus l¨ªmits hi ha no creure en el treball a partir del sofriment, com promulguen algunes escoles esc¨¨niques: ¡°Tot surt millor com m¨¦s recolzada et sents, i no m¡¯interessa un director que et maltracta o t¡¯humilia¡±. D¡¯altra banda, el fet de treballar moltes hores, fer una gira dura, explicar coses terribles a l¡¯escenari, li ¨¦s molt gratificant: ¡°I n¡¯he tingut molts exemples al meu voltant¡±.

La q¨¹esti¨® del proc¨¦s no l¡¯ha afectat tant com a altres professionals, entre els quals hi hauria Jordi ?vole, Isabel Coixet, Javier P¨¦rez And¨²jar, Juan Mars¨¦, el mateix Serrat i molts altres. ¡°Jo parlo poc d¡¯aquest tema de cara a la galeria, amb aix¨° he aconseguit que m¡¯hagi afectat poc, per¨° el meu silenci es deu tamb¨¦ al fet que, sigui quina sigui l¡¯opini¨® que exposis, la gent es creu amb dret de crucificar-te, i de molt mala manera, aix¨ª que no comparteixo opini¨® amb qui no conec, no ¨¦s un bon moment per ser escoltada, i tenim uns l¨ªders que incendien la situaci¨®¡±. I afegeix: ¡°Tot i que si no dius res sempre hi ha alg¨² disposat a crucificar-te pel teu silenci¡±.

En el futur immediat t¨¦ el final de la gira d¡¯Incendios (fins diumenge vinent al Teatre Goya de Barcelona i, a partir del 2 de desembre, a C¨¤ceres) i una lectura dramatitzada a principis de desembre a Madrid, que li donar¨¤ la possibilitat de treballar amb Juan Carlos Rubio, jove i reeixit autor amb el qual tenia ganes de coincidir. A mitj¨¤ termini participar¨¤ en una minis¨¨rie de tres cap¨ªtols sobre la Nova Can?o, dels anys seixanta als vuitanta del segle passat. A llarg termini, el somni de la seva pr¨°pia companyia.