Les cases de fusta revaloritzen els boscos

¡°El segle XIX va ser el segle del ferro, el XX el del formig¨®, i el XXI ser¨¤ el de la fusta¡±. Aix¨ª ho pronostica en confer¨¨ncies per tot el m¨®n l'arquitecte holand¨¨s Alex de Rijke, i el sector de la construcci¨® a Catalunya no vol quedar-se enrere. La demanda d'edificis de fusta creix any rere any, i no nom¨¦s entre el mercat de la segona resid¨¨ncia: la fusta ¨¦s un dels materials que m¨¦s es tenen en compte en la promoci¨® p¨²blica d'habitatge. La ra¨® ¨¦s simple: l'edificaci¨® ¨¦s la responsable del 40% de la despesa d'energia a Europa, i la fusta es presenta com un material molt m¨¦s adequat que el formig¨® per complir els objectius de la directiva europea en mat¨¨ria d'efici¨¨ncia energ¨¨tica.

A Catalunya, malgrat que hi ha voluntat de seguir aquest cam¨ª, hi ha el problema del mal estat dels boscos. El 67% del territori catal¨¤ ¨¦s bosc¨®s, per¨° la falta de planificaci¨® i la deixadesa fan que molt poca fusta serveixi per a la construcci¨®. El 90% de la fusta utilitzada ve de pa?sos n¨°rdics i altres parts d¡¯Espanya on la planificaci¨® en els boscos est¨¤ m¨¦s avan?ada. Per aquest motiu, el sector de la fusta de Catalunya ha impulsat recentment una plataforma anomenada Profusta, que aglutina propietaris de boscos, arquitectes, constructors i promotors.

L'objectiu ¨¦s, d'una banda, pressionar l'Administraci¨® perqu¨¨ es dugui a terme una planificaci¨® de l'explotaci¨® dels boscos, tenint en compte que el cicle de producci¨® ¨¦s llarg, uns trenta anys. D'altra banda, la intenci¨® de Profusta ¨¦s associar-se i poder mesurar el volum de treball que hi ha entorn de la construcci¨® amb fusta. ¡°?s un fenomen emergent i ens costa quantificar-lo, per¨° calculem que hi ha unes vuitanta empreses a Catalunya que es dediquen a la construcci¨® sostenible amb fusta, algunes molt especialitzades¡±, explica Salvador Ord¨®?ez, coordinador del Gremi de la Fusta i el Moble.

El sector de la fusta i el moble representava abans de la crisi gaireb¨¦ un 2% del PIB catal¨¤, per¨° la recessi¨® li va propinar un cop dur. Un bon exemple ¨¦s el municipi de la S¨¦nia ¡ªantiga capital catalana del moble¡ª, en el qual l'atur va passar de ser m¨ªnim a disparar-se fins al 36%.

La crisi va obligar el sector a reinventar-se, i alguns empresaris van captar la tend¨¨ncia de la construcci¨® sostenible, especialment des que la Uni¨® Europea va fixar els objectius d'efici¨¨ncia energ¨¨tica per al 2020. Les cases de fusta s'escalfen a l'hivern a m¨¦s velocitat que les de formig¨® i amb menys cost, per poc m¨¦s de 20 euros al mes.

Altres empresaris ho havien ent¨¨s feia anys, i han vist com la demanda ha crescut exponencialment. ?s el cas de Pere Llinares, soci de la constructora House Habitat. ¡°El 2003, vaig canviar el formig¨® per la fusta. Fins fa poc, ten¨ªem dos o tres projectes a l'any, ara en tenim vint¡±, assegura. El preu mitj¨¤ del metre quadrat en construccions d'aquest tipus ¨¦s, explica Llinares, de 1.100 euros, i una casa de 120 metres quadrats pot costar 170.000 euros.

El principal client ¨¦s el de l'autopromoci¨®, per¨° els ajuntaments han comen?at a rec¨®rrer a aquests constructors. La promoci¨® d'habitatge social de fusta es veu com una prioritat, perqu¨¨ la directiva europea obliga a partir del 2020 que els edificis p¨²blics tinguin un consum gaireb¨¦ nul. Promocions com la cooperativa La Borda, a Can Batll¨®, o el projecte d'habitatge social de les arquitectes de Cierto Estudio a la pla?a de les Gl¨°ries, on es construir¨¤ l'edifici de fusta m¨¦s alt de Barcelona, contribueixen a l'objectiu.

¡°?s un mite que la construcci¨® amb fusta ¨¦s m¨¦s cara, perqu¨¨ a llarg termini l'estalvi energ¨¨tic ¨¦s molt gran¡±, afirma Ord¨®?ez. Segons ell, una de les missions de Profusta ¨¦s precisament desmuntar aquests mites, com els del risc d'incendi i de la fragilitat de les cases de fusta. ¡°El conte dels tres porquets ha alimentat el mite¡±, fa broma. Els habitatges fets amb fusta compleixen els requisits de seguretat i preveuen un temps d'evacuaci¨® tan alt com el d'altres edificis. A m¨¦s, expliquen a Profusta, la fusta ¨¦s un material 100 % renovable, i mentre que derrocar un edifici de formig¨® genera molts residus, desmuntar-ne un de fusta ¨¦s r¨¤pid, f¨¤cil i el material pot convertir-se en biomassa per generar energia. ¡°Fins fa tres anys la construcci¨® amb fusta era l'aventura d'uns enamorats d'aquest material. Ara ens truquen perqu¨¨ en reconeixen els avantatges¡±, conclou.