L¡¯enroc de Puigdemont divideix encara m¨¦s l¡¯independentisme

El desig de Carles Puigdemont de ser investit president de la Generalitat, malgrat les condicions imposades pel Tribunal Constitucional, bloquegen la pol¨ªtica catalana. Per a alguns, ¨¦s Puigdemont o res. Per a uns altres, simplement ¨¦s l¡¯element desestabilitzador que ho paralitza tot. Esquerra clama perqu¨¨ l¡¯expresident s¡¯aparti, per¨° Junts per Catalunya sembla que vol portar el seu desafiament fins al final, fins i tot amb noves eleccions. L¡¯independentisme intenta que no aflorin aquestes tensions internes, per¨° les costures d¡¯aquesta unitat estan m¨¦s tibants que mai, amb estrat¨¨gies dispars.

L¡¯¨²ltima veu de Junts per Catalunya a verbalitzar la intenci¨® a ultran?a d¡¯investir Puigdemont ha estat la de Clara Ponsat¨ª, exconsellera d¡¯Ensenyament i fugida a Brussel¡¤les com l¡¯expresident. En declaracions a RAC1 va assegurar ahir que ¡°valdria m¨¦s anar a unes eleccions¡± en lloc de la ¡°mala opci¨®¡± que, en la seva opini¨®, seria ¡°demanar perd¨® i no saltar-se cap decisi¨® arbitr¨¤ria del Tribunal Constitucional¡±.

De la mateixa manera, el vicepresident d¡¯?mnium Cultural, Marcel Mauri, ahir va reclamar als partits independentistes ¡°la m¨¤xima unitat i generositat¡± per poder garantir al m¨¦s aviat possible la investidura, la formaci¨® de Govern i la restituci¨® de les institucions catalanes. El final sembla clar per a l¡¯independentisme, per¨° no pas els mitjans per aconseguir-lo.

Esquerra vol evitar que s¡¯insinu? el seu profund malestar amb l¡¯estrat¨¨gia de Puigdemont per ser reelegit, per¨° la situaci¨® deixa poc marge de maniobra. El mateix Oriol Junqueras fins i tot va plantejar dijous passat la possibilitat d¡¯una presid¨¨ncia simb¨°lica i una altra efectiva.

Ahir Ponsat¨ª va descartar aquesta doble presid¨¨ncia. ¡°No l¡¯acabo d¡¯entendre. Hi ha el mandat ineludible de l¡¯1 d¡¯octubre, ratificat en les eleccions del 21-D, que s¡¯ha de fer efectiu¡±, va assegurar.

La idea de recon¨¨ixer la legitimitat de l¡¯expresident amb una declaraci¨® del Parlament que, segons determinades fonts, est¨¤ negociant l¡¯independentisme, quedaria en paper mullat si la recorre el Govern central i immediatament la susp¨¨n el Tribunal Constitucional.

Malgrat els pron¨°stics, els republicans van ser superats per Junts per Catalunya en les eleccions del 21 de desembre per 10.000 vots i dos diputats. Per aquest motiu desautoritzar Puigdemont seria, a ulls de l¡¯independentisme, deslegitimar el seu triomf i, per extensi¨®, el del secessionisme, que va aconseguir 70 dels 135 escons Per aix¨°, el partit d¡¯Oriol Junqueras prova d¡¯evitar que traspassi de l¡¯¨¤mbit privat l¡¯an¨¤lisi que fan de la situaci¨® i que el mateix Puigdemont expressava en els missatges captats en el tel¨¨fon m¨°bil de l¡¯exconseller Toni Com¨ªn el passat dia 31. Entre altres frases, l¡¯expresident confessava que el seu recorregut s¡¯havia acabat i que calia deixar pas a una altra persona, per¨° poques hores despr¨¦s que es fessin p¨²blics els missatges va insistir que mantenia el seu desig de ser reelegit.

El dia abans que transcendissin els missatges, el president del Parlament, Roger Torrent, d¡¯ERC, va suspendre el ple previst per a la investidura de Puigdemont i aix¨° li va costar tota mena de retrets de Junts per Catalunya i la CUP. I no hi res pitjor per a una formaci¨® independentista que el fet que algun dels companys de viatge et titlli de ¡°tra?dor¡±, que ¨¦s el que li va passar en el seu moment a Puigdemont, quan tenia decidit convocar eleccions i renunciar a declarar la independ¨¨ncia.

Va succeir el 26 d¡¯octubre, quan els republicans van pressionar al llavors president perqu¨¨ dissolgu¨¦s la Cambra, com havia anunciat a algunes persones. Ara s¡¯han invertit els papers: esquerra mostra un perfil m¨¦s moderat i, per contra, la vict¨°ria electoral ha escorat Puigdemont a posicions m¨¦s intransigents per reivindicar-se una vegada i una altra com el president leg¨ªtim.

El diputat al Congr¨¦s Joan Tard¨¤ ¨¦s una de les poques veus que s¡¯atreveix a q¨¹estionar aquest discurs. Ahir va assegurar que ¡°tothom ¨¦s important¡± encara que el que ¨¦s ¡°imprescindible ¨¦s tenir Govern¡±. El parlamentari sost¨¦ una an¨¤lisi diferent de la de Ponsat¨ª i considera que disposar d¡¯un Govern permet ¡°recuperar les institucions per tenir poder¡±, amb la finalitat d¡¯estar ¡°en millors condicions per comen?ar l¡¯¨²ltim tram, el que ens ha de portar a passar d¡¯una rep¨²blica declarada nom¨¦s simb¨°licament a una d¡¯efectiva¡±.

La par¨¤lisi de la situaci¨® catalana ha arribat a un punt que ni tan sols se saben quins s¨®n els terminis per investir el president i si ha iniciat o no el termini de dos mesos que preveu l¡¯Estatut o, per contra, si estem amb el rellotge aturat. Els lletrats del Parlament estudien la q¨¹esti¨® des de fa dies i no deu ser f¨¤cil donar-ne una resposta. Es confia que aquest dimarts ja hagin redactat el seu informe i els diputats s¨¤piguen a quins s¡¯hauran d¡¯ajustar.

Sense pressa

Mentrestant, des de Junts per Catalunya s¡¯insisteix que no hi ha pressa i que l¡¯opci¨® de Puigdemont ¨¦s l¡¯¨²nica. La seva estrat¨¨gia passa per recordar que Artur Mas es va apartar l¡¯¨²ltim dia del termini previst davant el veto de la CUP i que els temps han d¡¯administrar-se b¨¦. No obstant aix¨°, les difer¨¨ncies entre aquell escenari i aquest s¨®n notables, perqu¨¨ les conseq¨¹¨¨ncies judicials contra el secessionisme ja s¡¯han comen?at a visualitzar i els republicans semblen no tenir cap inter¨¨s que els seus l¨ªders segueixin el mateix cam¨ª que Junqueras, empresonat des del 2 de novembre.

Mentrestant, passen els mesos i Catalunya segueix sense Govern. Primer estava embullada en la redacci¨® de les lleis de desconnexi¨® i del refer¨¨ndum, despr¨¦s en la proclamaci¨® de la independ¨¨ncia i ara en les conseq¨¹¨¨ncies d¡¯aquella actuaci¨®. L¡¯¨²ltima llei que va aprovar el Parlament va ser el 20 de setembre, referida a l¡¯Ag¨¨ncia Catalana de Protecci¨® Social, que havia de ser una altra estructura de l¡¯Estat independent i va quedar descafe?nada.