Deu empreses controlen gaireb¨¦ 3.000 pisos de lloguer a Barcelona

Deu empreses o institucions, com la Fundaci¨® de Sant Pau, s¨®n propiet¨¤ries d'edificis sencers que sumen gaireb¨¦ 3.000 pisos de lloguer a Barcelona. Ho ha revelat avui dimarts el Sindicat de Llogaters, que amb el treball de recerca que ha presentat busca demostrar dues q¨¹estions. Una, que el 80% dels ve?ns que recorren al sindicat perqu¨¨ no poden quedar-se a casa seva s¨®n llogaters de finques de propietat vertical. I dues, "desmuntar la idea que a Barcelona els amos dels pisos de lloguer s¨®n petits propietaris".

Entre les empreses que el Sindicat assenyala figuren companyies que han comprat algunes de les finques que han estat not¨ªcia pels problemes que han revelat els seus inquilins o tamb¨¦ per la intervenci¨® de l'Ajuntament de Barcelona, ja sigui comprant immobles o aturant obres que no s'ajustaven a la legalitat. Elix, MK Premium, Norvet o Vauras s¨®n algunes d'aquestes companyies. "Fem p¨²bliques aquestes dades, les vergonyes de la propietat, perqu¨¨ ells ho fan cada vegada que volem llogar un pis: saben el nostre nom, la nostra n¨°mina, qui ¨¦s la nostra parella...", ha manifestat Marta Ill, una de les portaveus del Sindicat. Tamb¨¦ ha denunciat la complicitat de propietaris locals en aquestes pr¨¤ctiques: "Necessiten socis d'aqu¨ª, propietaris de casa que juguen amb la vida dels llogaters i que tamb¨¦ tenen la seva part de responsabilitat".

L'organitzaci¨® d'inquilins es va presentar p¨²blicament el maig de l'any passat i actualment t¨¦ m¨¦s d'un miler d'afiliats. A m¨¦s de presentar el resultat de la seva investigaci¨®, el Sindicat ha presentat la campanya #EnsQuedem i #LloguersJustos. Els dos lemes s¨®n una crida a "resistir" a les persones a les quals se'ls acaba el contracte de lloguer i no l'hi renoven o els apugen la renda. Una resist¨¨ncia que "en cada cas s'haur¨¤ de mesurar en relaci¨® amb les forces que tingui cada afectat per anar lluny o no", ha explicat Irene Sabat¨¦, una altra portaveu del Sindicat. Una de les possibilitats que suggereix l'organitzaci¨® per fer efectiva aquesta resist¨¨ncia ¨¦s continuar pagant el lloguer davant del jutjat, per¨° d'acord amb la quantitat que es pagava amb el contracte en vigor o el que cada fam¨ªlia consideri un lloguer just.

Sabat¨¦ ha explicat que, de mitjana, els casos que arriben al Sindicat s¨®n de fam¨ªlies que destinen un 46% dels seus ingressos a pagar l'habitatge, quan tots els experts recomanen que la despesa no superi el 30%. "Volem que els despla?aments for?ats, els desnonaments invisibles, es deixin de veure com una situaci¨® acceptable; estan destruint el teixit social dels barris i demanem poder arrelar-nos-hi. Fins ara assum¨ªem que el nomadisme era una condici¨® del lloguer, per¨° ens plantem".

El Sindicat ha tornat a recordar que el seu objectiu final ¨¦s aconseguir una llei d'arrendaments urbans (la c¨¨lebre LAU) m¨¦s justa: amb contractes m¨¦s llargs, estables i assequibles, que "prioritzin l'¨²s de l'habitatge per sobre del seu ¨²s com a mercaderia". "Si els poders p¨²blics no defensen el dret a l'habitatge, haurem de ser els ciutadans", ha manifestat Sabat¨¦.

Sobre la possibilitat de convocar una vaga d'inquilins que deixessin de pagar el lloguer, el Sindicat ha contestat que "ara mateix ¨¦s una eina que suposa entrar en un terreny inexplorat, per¨° que es fa en altres ciutats amb ¨¨xit. Des de l'edifici de 150 habitatges de lloguer que hi ha a Sant Joan Desp¨ª, als inquilins dels quals els han anunciat grans augments de la renda, un dels seus representants ha assegurat que "desistir de pagar no s'ha considerat en cap moment". "Estem d'acord a pagar, per¨° pagar el que ¨¦s just, si fa falta davant del jutjat, per¨° no pagar aniria en contra de la nostra pol¨ªtica de lluitar per quedar-nos".