Nom¨¦s quatre districtes de Barcelona tenen lloguers per sota dels 800 euros

L'escalada del preu dels lloguers?sembla que no tingui final. Es miri com es miri (dades del quart trimestre o fent la mitjana del 2017) a Barcelona nom¨¦s hi ha quatre districtes amb lloguers per sota dels 800 euros al mes. S¨®n Sants-Montju?c, Horta-Guinard¨®, Nou Barris i Sant Andreu. Aquestes s¨®n dades oficials de la Cambra de la Propietat basades en les fiances dipositades, les mateixes dades que despr¨¦s publica l'Institut Catal¨¤ del S¨°l (Incas¨°l) de la Generalitat. Al tancament del 2017, el lloguer mitj¨¤ a la capital catalana era de 877 euros, gaireb¨¦ un 10% m¨¦s que el 2016. Per¨° si ens fixem nom¨¦s en el quart trimestre, la mitjana dels deu districtes va ser de 889,6 euros, fregant els 900.

La Cambra alerta en el seu informe anual que els preus no han parat de pujar des del 2013 i superen els del pic del 2008 (813 euros). S¨®n, doncs, quatre anys de pujades consecutives. I es fixa en la difer¨¨ncia entre l'increment del cost de la vida (un 1,1%) respecte al dels lloguers, que fa que la pujada real sigui del 8,38%.

L'augment ha estat generalitzat a tots els districtes, on els preus han pujat entre un 6% i un 12%. Una de les novetats que subratlla l'informe ¨¦s que els districtes que tenen els lloguers m¨¦s econ¨°mics s¨®n els que registren pujades m¨¦s pronunciades, "cosa que els anys anteriors no passava".

L'informe tamb¨¦ subratlla l'increment de nous contractes, que atribueix a la rotaci¨® que ha provocat la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU), que ha escur?at els contractes de cinc a tres anys. Aix¨ª, el 2017 ha disparat el nombre de contractes amb un augment de gaireb¨¦ 5.000 (49.953), quan el 2016 se'n van signar 42.182. El districte on es fan m¨¦s contractes ¨¦s l'Eixample (21%), seguit de Sant Mart¨ª (12%) i Ciutat Vella (11%). Del total de contractes, el 75% corresponen a pisos que es troben en edificis que tenen m¨¦s d'un propietari. I el 25% s¨®n de propietat vertical. Aquestes ¨²ltimes s¨®n les finques susceptibles que les compri un fons d'inversi¨®, i les que s'han fet m¨¦s conegudes en els ¨²ltims anys per l'expulsi¨® de ve?ns.

La Cambra conclou que l'actual problem¨¤tica dels lloguers "no respon a una din¨¤mica de bombolla, sin¨® a desajustos constatables entre l'oferta i la demanda, que, sens dubte, reclamen un pla de xoc en el mercat de l'habitatge, tant de lloguer com de propietat, a tot l'¨¤mbit metropolit¨¤ [...] que faciliti l'acc¨¦s a l'habitatge a les fam¨ªlies amb rendes moderades i baixes".