Quatre anys d¡¯austeritat

La matinada del 24 de juliol la Generalitat va treure el cap al default. A mitjanit havia ven?ut un pr¨¦stec de 161 milions d¡¯euros que hauria d¡¯haver tornat al banc alemany UniCredit, i l¡¯endem¨¤ havia de tornar 160 milions m¨¦s a Helaba. L¡¯equip d¡¯Andreu Mas-Colell, en aquell moment conseller d¡¯Economia i Coneixement, va decidir no fer-ho. Tenia els diners, per¨° la cua de deutes a prove?dors sanitaris i educatius creixia. Mas-Colell volia que aquestes amortitzacions les assum¨ªs Hisenda. I va aguantar el pols. Els minuts, confessa, se li van fer eterns. Per¨° els diners van arribar i es van transferir al banc, que va contestar en un correu electr¨°nic amb un escarit Danke!

Aquest episodi no era del tot desconegut. Recentment el va explicar l¡¯exministre Luis de Guindos al seu llibre Espa?a amenazada (Pen¨ªnsula). Ara Mas-Colell, juntament amb Albert Carreras i Ivan Planas, ho expliquen a Turbul¨¨ncies i tribulacions (Edicions 62). ¡°Ens va agradar com ho explicava Guindos, perqu¨¨ ens va culpabilitzar, per¨° investiguem aquest fet i els fets s¨®n consistents, coincideixen. Vam estar fins m¨¦s tard de les dotze de la nit mantenint aquest pols¡±, explica Carreras, secretari d¡¯Economia del Govern en aquell moment. Al llibre, confessen que aquella matinada es va fer eterna. No obstant aix¨°, les mem¨°ries de l¡¯exministre els han reconfortat. ¡°Ten¨ªem la sensaci¨® que nom¨¦s pat¨ªem nosaltres, i ara veiem que no, que ells tamb¨¦ ho feien¡±, afegeix.

L¡¯equip econ¨°mic d¡¯Artur Mas desgrana al llibre l¡¯¨¨poca de les retallades, entre el 2011 i el 2015. Uns ajustos que van ser impopulars i que van contribuir al malestar social, que es va plasmar el 15-M. I que tamb¨¦ van provocar malestar al mateix Executiu catal¨¤. El 9 de juliol del 2012, recorden els autors al llibre, van haver de presentar el pla de consolidaci¨® fiscal als membres del Govern. ¡°Va causar consternaci¨® general [...] i la censura radical per part del secretari del Govern¡±, relaten al llibre.

I ¨¦s que no nom¨¦s la recuperaci¨® s¡¯endarreria, sin¨® que la crisi es feia m¨¦s dura. Aix¨ª que, a m¨¦s dels ingressos i la pujada d¡¯impostos, Mas-Colell va rec¨®rrer a les privatitzacions i concessions. El Govern catal¨¤ es va desprendre d¡¯immobles, Tabasa i ATLL. Per¨°, podria haver anat m¨¦s enll¨¤. Una comissi¨® es va reunir per estudiar tot el que es podia vendre i va identificar diversos actius. Entre aquests, hi havia els habitatges de l¡¯Incasol i l¡¯Ag¨¨ncia Catalana de l¡¯Habitatge, les depuradores de l¡¯Ag¨¨ncia Catalana de l¡¯Aigua, el canal de Castelldefels, l¡¯Institut d¡¯Investigaci¨® Aplicada de l¡¯Autom¨°bil, finques d¡¯Agricultura, la depuradora de Constant¨ª, les estacions transformadores de la l¨ªnia 9, la xarxa d¡¯albergs, el Carnet Jove i fins i tot Loter¨ªas.

Per¨° Andreu Mas-Colell no nom¨¦s va heretar un d¨¨ficit de 9.100 milions d¡¯euros, sin¨® tamb¨¦ projectes com EuroVegas ¡ªque, segons Mas-Colell, no va arribar mai a tenir oficialment aquest nom¡ª, Spanair o els pagaments al Circuit de Catalunya, el manteniment del qual l¡¯exconseller considera que ¡°no ¨¦s sostenible¡±. Aqu¨ª l¡¯equip econ¨°mic de Mas llan?a alguns retrets als empresaris. ¡°L¡¯argument del lobby tur¨ªstic que la F1 era essencial per al turisme d¡¯alt standing ens feia bullir la sang i ens motivava a suggerir que si aix¨° era aix¨ª volia dir que els privats, ¨¦s a dir el sector tur¨ªstic, havien de demostrar-ho posant-hi recursos¡±, narren al llibre.

No ¨¦s l¡¯¨²nic retret als empresaris, als quals censuren que es deixessin ¡°enlluernar¡± pels plans de pagaments a prove?dors del Govern central. Els que eren responsables de les finances catalanes titllen aquest pla d¡¯¡°esc¨¤ndol¡± per com es va articular el mecanisme de pagaments i insinuen que feia ¡°sospitar molt tr¨¤fic d¡¯influ¨¨ncies¡±. No hi ha, en canvi, cap retret per l¡¯escassa implicaci¨® de l¡¯empresariat a Spanair, que va acabar fent fallida. ¡°Tenia el problema del moment i la seva estructura de costos, per¨° va demostrar que hi havia prou mercat al Prat¡±, afirma Mas-Colell.