La tribu de robots que neixen en impressores 3D s¡¯est¨¦n pel m¨®n

¡°Soc com en?Dexter, per¨° no amb els humans¡±, fa broma Gael Langevin, que acaba d'arribar a Barcelona des de Par¨ªs. Repartit en dues maletes, porta un cos esquarterat. A difer¨¨ncia dels que transportava l'assass¨ª de la s¨¨rie de Showtime, es tracta del cos d'un robot. Assegura que no ha tingut cap problema a l'aeroport. Escultor de professi¨®, Langevin va modelar fa set anys l'estructura d'un aut¨°mat de mida humana, fet de peces que es poden imprimir a casa. Cal tenir una impressora 3D. Despr¨¦s va aprendre a programar i va buscar ajuda d'experts per donar vida a la seva creaci¨®, que va compartir totalment a la gran xarxa. Calcula que actualment hi ha una tribu d'uns 1.000 aut¨°mats inMoov a tot el m¨®n, no tots sencers per¨° s¨ª amb un m¨ªnim de dos bra?os.?

Tot va comen?ar quan un client de Langevin li va demanar que model¨¦s la pr¨°tesi d'una m¨¤. Al final l'enc¨¤rrec es va cancel¡¤lar, per¨° ell va continuar. Es va inspirar en una de les seves extremitats superiors per construir-la i li va afegir un motor. Va penjar el model 3D i un tutorial del proc¨¦s de creaci¨® a internet. ¡°En dos mesos 7.000 persones s'havien descarregat la m¨¤¡±, explica. I va decidir anar encara m¨¦s enll¨¤ i construir un robot sencer, inspirat en el seu propi cos per¨° millorat, ¡°amb b¨ªceps m¨¦s grossos i l'esquena m¨¦s ampla¡±. Langevin va triar col¡¤laborar amb el creador d'un programari anomenat My Robot Lab, el nord-americ¨¤ Greg Perry, per dotar la seva obra d'habilitats. "Normalment la carcassa del robot ¨¦s l'¨²ltim que es fa, per¨° jo ho vaig fer a l'inrev¨¦s", apunta. Ara el robot ¨¦s capa? de parlar nou lleng¨¹es, veure a trav¨¦s de les c¨¤meres que porta als ulls, recon¨¨ixer persones i agafar objectes.

¡°Et pot memoritzar la cara i en podria guardar les dades en un servidor. Despr¨¦s, tots els robots inMoov serien capa?os de reconeixe't i, saber, per exemple, si est¨¤s casat o tens un gos¡±, explica Langevin. Aquest funcionament en xarxa dels aut¨°mats encara no est¨¤ en marxa. ¡°Hem de pensar molt en tot plegat des del punt de vista ¨¨tic¡±, reflexiona. Davant d'una possible amena?a futura dels robots cap als humans, Langevin destaca la import¨¤ncia que els projectes d'intel¡¤lig¨¨ncia artificial siguin de codi obert, com el seu. ¡°Si alguna cosa va malament, tothom hi ha de tenir acc¨¦s. El programari propietari nom¨¦s poden tocar-lo els creadors, i aix¨° ¨¦s m¨¦s arriscat¡±, opina. "Hem vist escenaris molt dolents en les pel¡¤l¨ªcules i en els llibres, n'hem d'aprendre", conclou.

Gerard Espona ¨¦s un enginyer inform¨¤tic de Barber¨¤ del Vall¨¨s (Vall¨¨s Occidental) especialitzat en visi¨® per computador i director t¨¨cnic de la startup Instaply. Ell mateix va construir la m¨¤ d'un robot inMoov a casa i est¨¤ treballant en el bra?. Apareix al mapa dels clons de l'aut¨°mat de Langevin repartits pel m¨®n. Espona es va interessar pel projecte com a repte personal i per introduir els seus dos fills en el m¨®n de la rob¨°tica. ¡°Comen?ar costa bastant, reconeix¡± i per aquest motiu va proposar fa un temps a Langevin crear un assistent en realitat augmentada per millorar els tutorials. De moment, aquesta idea continua al calaix.

¡°Vaig veure que en alguna confer¨¨ncia preguntaven a en Gael pel projecte de compartir dades entre robots al n¨²vol i que si seria com un ex¨¨rcit¡±, explica Espona, que no veu perill en el projecte perqu¨¨, al seu parer, la tecnologia est¨¤ ¡°molt lluny¡± de dotar els robots de ¡°consci¨¨ncia¡±. De fet, inMoov proporciona una conversa com les dels assistents personals?Siri (Apple), Alexa (Amazon) o Google Assistant. ¡°Falta molt perqu¨¨ es pugui considerar un ciutad¨¤¡±, reflexiona Espona, que no veu que el subjecte creat per Langevin es pugui convertir en un Frankenstein.?

Construir un robot a casa ¨¦s potser una de les grans fites de la filosofia fes-ho tu mateix, eix de la trobada Maker Faire Barcelona 2018, en la qual els assistents van poder interactuar amb l'inMoov de Langevin, ja ressuscitat despr¨¦s de la seva letargia dins de les trolleys. Langevin estima que tot el proc¨¦s de construcci¨® t¨¦ un cost d'uns 1.500 euros i que, ¡°si aconsegueixes fer el dit, pots fer tot el robot¡±. L'escultor franc¨¨s destaca que el que l'ha sorpr¨¨s m¨¦s en aquests anys ¨¦s la hist¨°ria d'un noi grec que, amb 15 anys, va publicar que havia constru?t tot el robot, sense haver plantejat cap pregunta als f¨°rums. Una altra sorpresa: un maker que va modificar la m¨¤ i la va convertir en un tentacle de pop. Assegura que els particulars comparteixen m¨¦s informaci¨® de les millores que obtenen en comparaci¨® de les universitats que aposten pel projecte. El tema pendent de Langevin: aconseguir que l'inMoov camini.