¡°La Rambla buida i en silenci ¨¦s el m¨¦s aterridor que he vist en la meva vida¡±

¡°I, de sobte, van passar una dotzena de mossos i policies de pais¨¤, molt nerviosos, i ens van dir que ho deix¨¦ssim tot tal com ho ten¨ªem. Soc l¡¯amo, amb els meus germans, del Kiosko Universal, de la Boqueria, i est¨¤vem recollint. Devia haver passat una mitja hora de l¡¯atemptat. Tot estava per terra: plats, taules, menjar, tamborets. Els clients van fugir i tot va rodar. Vaig contestar als agents que no ho pod¨ªem deixar aix¨ª i em van dir: ¡®Sisplau, marxeu, companys; acompanyeu-nos!¡¯ Ens van portar a un bar de tapes que fa cantonada amb el mercat. Els amos s¨®n russos i gaireb¨¦ no hi tenim relaci¨®. Estava plen¨ªssim. Van oferir a tothom aigua i menjar. El seu comportament, com ho va ser especialment el dels pakistanesos, va ser extraordinari. Poc despr¨¦s vam saber que els mossos buscaven el terrorista. El m¨¦s l¨°gic ¨¦s que quan fugia pass¨¦s just pel costat de l¡¯Universal.

Sembla mentida: la sensaci¨® que tens ¨¦s por i despr¨¦s deixes de tenir-ne. No et preocupa el que passar¨¤, sin¨® el que est¨¤ passant. No v¨¨iem gaireb¨¦ res des del bar. Per¨° tampoc hi havia gaire per veure: no hi havia ning¨². Policies, algun cotxe i les v¨ªctimes. Al cap de mitja hora, una dotzena de policies, armats, van venir a treure¡¯ns a sis de nosaltres. Va ser bastant heavy. Ens van envoltar en cercle i ens van escortar fins al per¨ªmetre de seguretat. Anaven mirant per tot arreu com si tinguessin por que en qualsevol moment passaria alguna cosa. Per¨° se te¡¯n va la por: simplement penses en el minut seg¨¹ent fins a arribar a la cantonada. I simplement a viure, viure, viure. Vam veure la gent al darrere dels vidres dels altres bars i botigues i de les finestres de les cases. Semblaven maniquins, com en pel¡¤l¨ªcules de ci¨¨ncia-ficci¨®. Amb la mirada perduda. Tots mirant-nos. Crec que vam ser dels primers a ser evacuats.

Ens van acompanyar fins al carrer dels ?ngels, al Raval, i d¡¯all¨¤ me¡¯n vaig anar caminant cap a casa. Segurament estava commocionat. M¨¦s enll¨¤ del per¨ªmetre, la ciutat tenia un ambient estrany, per¨° seguia amb relativa normalitat. Em semblava impossible que la resta del m¨®n segu¨ªs funcionant i que a la Rambla no hi hagu¨¦s ning¨². Tinc 57 anys i hi vaig cada dia des de fa 42 i mai, ni a les tres ni a les cinc de la matinada, l¡¯havia vist buida i en silenci. Ni nevant ni plovent. ?s de les coses m¨¦s aterridores que he vist mai. A m¨¦s de veure les v¨ªctimes, el que causa m¨¦s impacte psicol¨°gic ¨¦s aix¨°. Em va fer l¡¯efecte que el m¨®n s¡¯havia acabat. Vaig arribar a casa, em vaig dutxar, em vaig relaxar, vaig engegar la tele i vaig comen?ar a veure la mateixa hist¨°ria una altra vegada. Em va venir la sensaci¨® de buit i vaig plorar. Havia passat una cosa horrorosa i tu no ets ning¨² i no hi tens res a fer. I penses: ¡®I ara he de sopar i anar a dormir?¡¯

¡°Vam estar cinc treballadors i jo al soterrani del bar, de 16 metres quadrats, mitja hora¡±

Semblava una guerra. Em recordava les imatges que veiem dels pa?sos en situacions b¨¨l¡¤liques. Per¨°, ¨¦s clar, una cosa ¨¦s veure-ho a la tele i una altra de molt diferent quan ho vius. ?s una altra hist¨°ria. No t¨¦ res a veure. La gent estava passejant, tranquil¡¤la, i en tot just un minut, un segon, plas! Et canvia la vida. Em podia haver tocat a mi. Sobre les cinc de la tarda, surto sovint a fer un cigarro, per¨° aquell dia era al soterrani del Kiosko, on tenim les neveres i rentem els plats. Els nois, uns cinc cambrers, van baixar dient que havien sentit trets. Vam estar sis persones al soterrani, d¡¯uns 16 metres quadrats, mitja hora sense saber qu¨¨ passava. Ten¨ªem molt mala cobertura. Jo vaig pujar un moment a recollir la caixa i vaig tornar a baixar. El mercat estava buit. Despr¨¦s vaig treure el cap a la Rambla. Vaig veure les v¨ªctimes. Em van ordenar entrar i vam comen?ar a recollir.

¡°La gent, darrere dels vidres, semblaven maniquins. Semblava ci¨¨ncia ficci¨®¡±

Vam tornar a obrir dissabte. Els turistes van reaccionar molt b¨¦. Va ser un dels dies que m¨¦s a gust he anat a treballar: poder netejar i recollir. Una vict¨°ria. Igual que va ser un alliberament que retiressin les flors i l¡¯excessiu espectacle medi¨¤tic. L¡¯atemptat m¡¯ha portat a reflexionar molt. Barcelona se n¡¯ha oblidat. I fins a la propera. No est¨¤ a les nostres mans evitar una cosa aix¨ª si no es resol d¡¯origen. S¨ª, recordem l¡¯aniversari, per¨° ja est¨¤. No s¨¦ si ¨¦s per mem¨°ria selectiva o pel que sigui. Els atemptats formen part del paisatge. ?s trist per¨° ¨¦s aix¨ª.

Em vaig sentir m¨¦s a prop dels comerciants de fora que dels barcelonins. La gent de Barcelona no s'estima la Rambla com diu que se l'estimava"

Al principi em va fer mal aquest punt d¡¯hipocresia. Els primers 15 dies tothom va plorar i es va bolcar en la Rambla i va deixar de ser aquesta zona empestada on la gent guai no va perqu¨¨ ¨¦s plena de guiris. Per¨° la gent de Barcelona no estima la Rambla com deia que l¡¯estimava. No se la sent seva. Ho sabem els que hi treballem i hi vivim. I ara la situaci¨® ¨¦s exactament igual que abans. Els que tenim comer?os sempre critiquem una mica els locals de souvenirs, els dels pakis i de la gent de fora que obre negocis. ?s un debat una mica ximple, aix¨° de qu¨¨ ha de ser la Rambla, qu¨¨ ha de vendre. O d¡¯ordenar. Per¨° ordenar qu¨¨? La Rambla ¨¦s de tots: va per lliure i ¨¦s un reflex del m¨®n. Aquell dia em vaig sentir m¨¦s proper als comerciants de fora que a la gent de Barcelona en si. I penses: al cap i a la fi aquests s¨®n els meus companys i els ha passat el mateix que a mi¡±.