¡°Somio moltes vegades que persegueixo el terrorista¡±

"Cada vegada que parlo del tema o que hi penso, a la nit hi somio. O el persegueixo durant 20 carrers. O em mata ell o el mato jo. O l¡¯enxampo. O ara anir¨¦ cap aqu¨ª, ara anir¨¦ cap all¨¤. Tampoc ¨¦s que siguin malsons per¨° ho visc aix¨ª. I si estic despert, penso: si l¡¯hagu¨¦s agafat, si hagu¨¦s fet aix¨° o aquella altra cosa. Guardo les imatges fresques com el primer dia. No ¨¦s que m¡¯ho retregui. No tinc cap sentiment de culpa. S¨¦ que vaig fer tant com vaig poder. Fos correcte o no, no vaig perjudicar res ni ning¨². Ara s¡¯apropa l¡¯aniversari i hi ha companys que tenen festa el dia 17 i han demanat de treballar. No perqu¨¨ hagi d¡¯haver cap r¨¨plica, perqu¨¨ aix¨ª ha passat en altres pa?sos, sin¨® perqu¨¨ volen. A mi em toca. Per¨° hauria demanat el canvi.

Aquell dia jo era a la Rambla amb dos companys i acab¨¤vem d¡¯intervenir en una discussi¨® per uns preus justament al costat del Caf¨¨ de l¡¯?pera. Vam creuar el tram central i a l¡¯altura del Liceu vam sentir per la r¨¤dio que parlaven primer d¡¯atropellament i de seguida d¡¯atemptat. Vaig mirar cap endavant i a la furgoneta en marxa que atropellava gent que sortia volant. Va patir una petita explosi¨® i es va aturar sobre el mosaic de Mir¨®. Crec que va for?ar tant el motor que se li va espatllar. Vaig veure fum blanc i com el paio s¡¯escapava. Portava una camisa de tons beix, verds, pastels, colors freds. Un turista, amb la seva samarreta de coloraines, va intentar agredir-lo amb un cop de puny i una puntada per¨° no el va tocar. Despr¨¦s se¡¯n va anar pel carrer Cardenal Casa?as o Boqueria i potser va passar pel passatge dels pernils fins al mercat.

¡°Molts comer?os ens van passar sota les persianes caixes d'aigua i fruita¡±

No vaig arribar a treure de la funda l¡¯arma perqu¨¨ un company ja ho havia fet i llavors el problema va ser la riuada de gent que fugia cap a nosaltres amb cara de no entendre res. Aqu¨ª vam perdre de vista el terrorista. Vam anar cap a la furgoneta sense saber si hi havia alguna cosa o alg¨² m¨¦s a dins. I aqu¨ª t¡¯adones que no serveixen per a res els cursos, les pr¨¤ctiques i els manuals militars de seguretat que t¡¯hagin explicat. Em fa vergonya admetre-ho per¨° l¡¯¨²nica cosa bona que he tret ¨¦s l¡¯experi¨¨ncia. I espero que no es torni a repetir. Primer caldria haver assegurat les papereres, els quioscos, les motxilles, les bosses. No sab¨ªem si hi havia m¨¦s explosius. Per¨° ja hi havia companys que atenien les v¨ªctimes recolzant-les als laterals del vehicle. Aix¨° est¨¤ fatal! S¨®n errors policials. Per¨°, com li dius a alg¨², com em va passar a mi, que t¨¦ una cama trencada i t¡¯assenyala a una senyora i t¡¯adones que ja no ¨¦s viva?

¡°Vam moure a pols cotxes que la gent va abandonar i que dificultaven el pas¡±

?s un dilema entre optar per la seguretat o l¡¯auxili. Per¨° si hagu¨¦ssim fet el que era correcte, amb el manual a la m¨¤, ens haurien odiat. Ning¨² no hauria ent¨¨s que no hagu¨¦ssim ajudat a tallar una hemorr¨¤gia o a prendre el pols o a fer tres torniquets. No s¨¦ amb quantes v¨ªctimes vaig parlar per¨° en van ser moltes. El pitjor va ser adonar-me de la quantitat de persones mortes. Vam tenir problemes per buidar els carrils de la Rambla perqu¨¨ hi havia gent que va abandonar els cotxes i va dificultar el pas dels serveis d¡¯emerg¨¨ncia. Jo vaig aparcar dos vehicles francesos sobre la vorera. Estaven plens de material per¨° van deixar les claus posades. Va ser diferent amb els espanyols. Almenys tres els vam treure a pols. Un espanyol no deixa mai un cotxe obert. Potser s¨ª que ho fa en un poblet de Guadalajara per¨° no a Barcelona.

No vaig trucar a casa ni tampoc em van trucar. Si no hi havia not¨ªcies era perqu¨¨ estava b¨¦. Per¨° va haver-hi un moment, quan va c¨®rrer el rumor que hi havia un franc tirador, que ens van ficar a tots en el porxo del Liceu. Potser ¨¦rem uns 50 policies. Des d¡¯all¨¤ vaig enviar un whatsapp a la meva dona. Em vaig col¡¤locar contra una paret i se¡¯m va fer un nus a la gola, em vaig angoixar i suposo que vaig deixar anar la primera ll¨¤grima. Quan em va veure, un company em va dir: ¡®Qu¨¨?, tot b¨¦?¡¯ I per orgull, t¡¯aixeques i tires. Llavors, em vaig posar en mode organitzatiu. Vaig anar a la base a buscar piles, bateries i folis. Sabia que anava llarg.

¡°L'¨²nica cosa bona que he tret ¨¦s l'experi¨¨ncia. Espero que no es repeteixi¡±

Ning¨² est¨¤ preparat per a aix¨°. Per¨° recordo l¡¯enteresa d¡¯un company, un policia municipal belga que va perdre la seva dona. Estava amb els seus dos fills esperant a la Casa Beethoven i vam fer un parapet perqu¨¨ no veiessin res. Els vam acompanyar fins al seu hotel a Alfons X. No saps com donar el condol o com tractar un nen. I penses: ¡®I si li regalo la meva gorra, encara que tingui dos litres de suor? Vaig dubtar de si era bo o no que tingu¨¦s un record. I al final els en vam regalar dues.

Tot estava abandonat als quioscs i ning¨² no va robar res. I ho dic quan, en aquest districte, de vegades es det¨¦ a la mateixa persona en una setmana. Tamb¨¦ ¨¦s veritat que no era f¨¤cil: potser hi havia 500 policies treballant. B¨¦, jo vaig agafar bolis i algun pl¨¤nol que ens calien dels quioscos. La gent va tenir una reacci¨® bon¨ªssima. Feia molta calor i vam deixar que les botigues aixequessin una miqueta la persiana perqu¨¨ corregu¨¦s l¡¯aire. Moltes ens van passar per sota caixes amb aigua i fruita. La gent va estar hores assegudes a terra, en silenci, sense queixar-se. Vaig tornar a donar les gr¨¤cies.

No ¨¦s un invent, aix¨° dels somnis. ?s aix¨ª. ?s pitjor tancar-te. El millor ¨¦s no callar-te res".

?