Nom¨¦s el 17% dels hospitals de la xarxa p¨²blica els dirigeixen dones

El despatx noble dels grans hospitals de la xarxa p¨²blica t¨¦ nom d¡¯home. Tot i que s¨®n majoria a les facultats de Medicina, poques dones accedeixen a la direcci¨® dels complexos hospitalaris de Catalunya. EL PA?S ha recollit les dades dels organigrames empresarials que apareixen a la p¨¤gina web dels 63 hospitals de la xarxa p¨²blica catalana i nom¨¦s el 17% (11 centres) els dirigeixen dones. L¡¯Institut Catal¨¤ de la Salut (ICS), la gran empresa p¨²blica que gestiona vuit grans hospitals, ¨¦s el m¨¦s paritari: la meitat dels seus centres els regeixen dones.

El resultat de repassar qui est¨¤ al capdavant dels hospitals catalans cristal¡¤litza una realitat que alguns professionals fa anys que denuncien i que el Col¡¤legi Oficial de Metges de Barcelona ha tornat a posar sobre la taula fa poc, en una enquesta als seus col¡¤legiats: les dones s¨®n majoria a les aules i en els escalafons m¨¦s baixos de la carrera professional, per¨° encara els costa accedir a llocs de direcci¨®.

Segons els organigrames disponibles a les respectives p¨¤gines web dels complexos hospitalaris del Sistema sanitari integral d¡¯utilitzaci¨® p¨²blica de Catalunya (Siscat), nom¨¦s els hospitals de Viladecans, Bellvitge, el Municipal de Badalona, l¡¯Institut Catal¨¤ d¡¯Oncologia, el Parc Salut Mar, el centre MQ Reus, el Josep Trueta de Girona, la Cl¨ªnica de Ponent i la Cl¨ªnica Terres de l¡¯Ebre els regeixen dones. En la resta de la c¨²pula directiva hi ha m¨¦s paritat, per¨° continuen predominant els homes.

Un estudi signat el 2015 per metgesses de l¡¯Hospital Cl¨ªnic posava ja de manifest la desigualtat de g¨¨nere en l¡¯acc¨¦s a c¨¤rrecs directius. ¡°Considerant el conjunt de metges amb una posici¨® jer¨¤rquica, la proporci¨® de dones va ser del 8,1%, 5,8%, 7,3%, 9%, 10,2% i 8,3% versus el 24,4%, 20,5%, 21,4%, 22,5%, 23,3% i 20,08% el 1997, el 2000, el 2002, el 2004, el 2006 i el 2008, respectivament¡±, recollia l¡¯informe, que assenyalava, tamb¨¦, que llavors la majoria d¡¯especialitats estaven masculinitzades. ¡°Nom¨¦s anestesia i psiquiatria infantil eren especialitats fortament feminitzades¡±, assenyalava la investigaci¨®.

Sostre de vidre

Amb tot, si b¨¦ la feminitzaci¨® de les especialitats va a al?a, l¡¯acc¨¦s a llocs de direcci¨® continua llastrant la igualtat de g¨¨nere en el sector m¨¨dic. ¡°?s veritat que ara tot s¨®n noies a les facultats, per¨° en la meva generaci¨® hi havia m¨¦s nois. Per aix¨° en els c¨¤rrecs directius hi ha un element generacional i s¡¯acumulen m¨¦s c¨¤rrecs en mans d¡¯homes perqu¨¨ abans hi havia m¨¦s homes¡±, valora la doctora Olga Pan¨¦, gerent de l¡¯Hospital del Mar. Pan¨¦ ¨¦s una de les poques dones que est¨¤ al capdavant d¡¯un hospital a Catalunya. Atribueix una part de la desigualtat de g¨¨nere a q¨¹estions generacionals i de demografia ¡ªla carrera professional ¨¦s llarga i els metges que tenen edat per accedir a c¨¤rrecs de responsabilitat s¨®n m¨¦s grans i, per tant, reflecteixen les proporcions d¡¯aquella ¨¨poca, quan hi havia m¨¦s homes que dones en la professi¨®¡ª.

Segons l¡¯enquesta del COMB, nom¨¦s el 4% de les metgesses en actiu assumeixen llocs de responsabilitat, mentre que el percentatge de professionals homes en c¨¤rrecs de poder en la sanitat catalana ¨¦s del 14,5%. L¡¯¨°rgan col¡¤legial ja va advertir tamb¨¦ en un altre estudi sobre el sostre de vidre dins de la professi¨® m¨¨dica i ho va exemplificar amb el fet que, a l¡¯Institut Catal¨¤ de la Salut (ICS), l¡¯empresa sanit¨¤ria p¨²blica m¨¦s gran, que gestiona vuit hospitals i el 80% de l¡¯atenci¨® prim¨¤ria a Catalunya, el 86% dels caps de serveis dels seus hospitals s¨®n homes. Les difer¨¨ncies de g¨¨nere, assenyalava l¡¯estudi, s¨®n menys accentuades a mesura que es redueix la categoria (els caps de secci¨® s¨®n el 62,4% homes i el 37,6% dones).

¡°Poca conciliaci¨®¡±

Amb tot, afegeix Pan¨¦, hi ha elements culturals i socials que influeixen en l¡¯abs¨¨ncia de dones en c¨¤rrecs de responsabilitat. ¡°Nosaltres fem processos de selecci¨® i sempre hi ha menys dones que homes. Valorem molt, per exemple, la investigaci¨® o els m¨¨rits que es fan fora de l¡¯horari laboral, i la disponibilitat de temps encara no ¨¦s igual entre homes i dones¡±, valora la gerent de l¡¯Hospital del Mar. A m¨¦s, afegeix: ¡°Tamb¨¦ hi ha un retret en les fam¨ªlies, que no s¡¯enorgulleixen que la dona prosperi. Les dones, m¨¦s que valorar els c¨¤rrecs de responsabilitat, busquen m¨¦s la seguretat de l¡¯horari i l¡¯estabilitat. I, quan ascendeixes a c¨¤rrecs directius, hi ha molt poca conciliaci¨®. Les jornades s¡¯allarguen i, sobretot, s¨®n m¨¦s insegures¡±.

Pan¨¦ rebutja que la maternitat sigui un handicap per assumir c¨¤rrecs de responsabilitat. De fet, assenyala, pot ser ¡°un avantatge¡±. ¡°Les dones tenen, per cultura, unes habilitats per tenir c¨¤rrecs directius: la mediaci¨®, per exemple. Jo en vaig aprendre molt educant els meus fills: vaig aprendre a negociar, a perseverar¡­¡±, assenyala.