Contra el sistema del 1978

En la idiosincr¨¤sia pol¨ªtica de Quim Torra, m¨¤xim representant de l¡¯Estat a Catalunya, la Constituci¨® no est¨¤ ni se l¡¯espera. En conseq¨¹¨¨ncia, l¡¯independentisme despla?a la presumpta abs¨¨ncia de l¡¯Estat de dret a considerar que Felipe VI ¨¦s una persona non grata. Pot ser un dels errors m¨¦s autodestructius del secessionisme i un megarid¨ªcul m¨¦s. Que Carles Puigdemont continu? sent l¡¯home fort ho explica en part. Gaziel encertava en definir com a atzucac el fet de plantejar que el problema de Catalunya ¨¦s un pla exclusiu de nacionalisme, una lluita entre dues nacionalitats del mateix grau, una d¡¯opressora i una altra d¡¯oprimida. Oposar-se al fet que el cap de l¡¯Estat estigui a Catalunya quan ho cregui convenient pel b¨¦ com¨² dels catalans i de tota Espanya ¨¦s un dels desacataments m¨¦s rudimentaris d¡¯una llarga ¨¨poca. ?s la for?a negativa de la deslleialtat i acabar¨¤ girant-se en contra de l¡¯independentisme, portant-lo a un residualisme agressiu.

Despr¨¦s de la Llei de Transitorietat, la proclamaci¨® ¡°interrupta¡± d¡¯una rep¨²blica catalana i la consulta il¡¤legal d¡¯octubre, Felipe VI es va dirigir a tota la ciutadania per advertir dels riscos que implica un incompliment tan flagrant de la constitucionalitat. ?s el seu deure. La monarquia parlament¨¤ria a Espanya ve de m¨¦s enll¨¤ del 1978 per¨° aquesta ¨¦s la data que identifica un anomenat r¨¨gim l¡¯eliminaci¨® del qual propugna ¡ªm¨¦s enll¨¤ del desprop¨°sit de proclamar una rep¨²blica sense concretar-la i considerar non grata la Corona a Catalunya¡ª un independentisme cada vegada m¨¦s fraccionat, sense estrat¨¨gia efectiva i amb un valor simb¨°lic que es devalua cada dia. Per¨° l¡¯objectiu ¨¦s clar: com va dir el gran jurista itali¨¤, Gustavo Zagrebelsky, en anihilar el moment fundacional el que es fa ¨¦s erosionar la Constituci¨®. D¡¯aix¨° va parlar el Rei en el seu discurs televisat. I una vegada m¨¦s, Torra diu que parla en nom de tot Catalunya menyspreant a tants catalans que van agrair al monarca les seves paraules, perqu¨¨ se sentien insegurs, desemparats, perduts en un limbe dels contrasentits. Evidentment, el discurs va disgustar els qui desitgen una Catalunya separada d¡¯Espanya. ?s una cosa que la monarquia t¨¦ en compte perqu¨¨ Felipe VI coneix b¨¦ les realitats m¨¦s din¨¤miques ¡ªi les m¨¦s regressives¡ª de la Catalunya real.

Avui la monarquia espanyola t¨¦ totes les legitimitats que es puguin reclamar, prestigi internacional i la suma de dos elements argumentals: el monarquisme de la ra¨® i la monarquia incrementada per l¡¯aval de l¡¯experi¨¨ncia hist¨°rica de tots, com per exemple, el catalanisme hist¨°ric que va des de Camb¨® fins al Jordi Pujol preandorr¨¤. La Corona ¨¦s el s¨°col que ha garantit la conviv¨¨ncia hisp¨¤nica en les fases de m¨¦s tensi¨®, tant territorial com en el cas del 23-F. Fins i tot amb problemes en la fam¨ªlia real, ha presidit un canvi de capil¡¤laritat pol¨ªtica com ¨¦s l¡¯Estat de les autonomies i amb fites fonamentals com l¡¯ingr¨¦s en l¡¯Alian?a Atl¨¤ntica i en la Comunitat Europea d¡¯aquella ¨¨poca. Tot provenia del consens del 1978 que ara es nega. Per aix¨° els usos de la monarquia han estat garants de llibertat. Despr¨¦s, ¨¦s clar, la societat viu obertament les seves discrep¨¤ncies. Els equilibris i contrapoders del sistema democr¨¤tic ajusten avui el nostre sistema institucional, fins i tot en moments de crispaci¨®. D¨¨cades d¡¯experi¨¨ncia mon¨¤rquica confirmen a la ciutadania que, per irracional que pugui semblar, la Corona ¨¦s la clau de volta m¨¦s raonable per seguir convivint.

Com sap Torra que el cap de l¡¯Estat no ¨¦s ben rebut a Catalunya? Una vegada m¨¦s caldr¨¤ recordar que, amb la visita d¡¯Alfons XIII a Barcelona el 1902, la ¡°Lliga¡± va errar en pensar que la ciutat tindria les persianes tancades per manifestar la seva falta d¡¯entusiasme mon¨¤rquic. Va passar just el contrari perqu¨¨ el poble de Barcelona va expressar la seva satisfacci¨® per la pres¨¨ncia del Rei. Llavors la intu?ci¨® pol¨ªtica de Camb¨® va encertar donant-li un gir a la situaci¨® i expressant davant el monarca les inquietuds de la societat catalana. ?s a dir: el pol¨ªtic s¡¯adaptava a la realitat de la societat i aix¨° el convertia en el seu millor representant. Va ser un moment de qualitat pol¨ªtica catalanista. En van venir d¡¯altres. En complir-se els 25 anys de la Constituci¨®, Miquel Roca va dir que si una reforma constitucional no ¨¦s el resultat d¡¯un gran acord pol¨ªtic i social, ¨¤mpliament majoritari, s¡¯haur¨¤ donat un perill¨®s pas enrere: ¨¦s a dir, el consens constitucional ¨¦s m¨¦s important que el seu resultat. Aix¨° va ser i ¨¦s el 1978.