La rep¨²blica buida

Ni tan sols va n¨¦ixer morta, com succeeix amb els nonats que moren abans de veure la llum. No va ser ni tan sols concebuda. L¡¯embar¨¤s sencer va ser una ficci¨®. Hist¨¨ric ¨¦s el qualificatiu m¨¨dic que reben.

Un cop proclamada, en tota la seva buidor, per dues vegades, cap efecte es va deduir de les paraules buides que van fingir la seva exist¨¨ncia. Els seus progenitors van fugir. Van faltar reiteradament a la seva paraula: ni la van construir, ni la van implementar, ni despr¨¦s la van defensar. Tenien potser alguna cosa a defensar?

Va ser una derrota sense pal¡¤liatius, per m¨¦s que ara es pretengui perllongar el combat amb noves expectatives de nous plans per a noves ruptures que ning¨² creu, entre els quals s¡¯inclou la misteriosa activitat que significa ¡°fer rep¨²blica¡±. No ¨¦s un problema per als celebrants, hi estan habituats. Les celebracions d¡¯aquests dies s¡¯ajusten perfectament a les necessitats dedu?des de la hist¨°ria mitificada: aqu¨ª nom¨¦s se celebren derrotes, a falta d¡¯acceptaci¨® i de satisfacci¨® amb les vict¨°ries, que n¡¯hi ha, i moltes, per¨° no s¨®n del gust ni del grat secessionista.

El refer¨¨ndum de l¡¯1-O va ser, pel que sembla, la culminaci¨® sentida i explicada com si fos una presa de la Bastilla, la caiguda del Mur de Berl¨ªn o l¡¯entrada de la divisi¨® Leclerc a Par¨ªs. Dies que duraran anys, reciten entusiasmats els mestres narradors del conte independentista. Despr¨¦s d¡¯aquesta falsa vict¨°ria poden arribar tantes derrotes aut¨¨ntiques com calgui, perqu¨¨ els cors independentistes estan ja reconfortats en la seva hero?citat narcisista. Ja est¨¤ tot fet, ara nom¨¦s falta que el desig, la idea, es faci realitat algun dia, d¡¯aqu¨ª el ¡°fer rep¨²blica¡±, equivalent al ¡°anar fent¡±, ¡°anar tirant¡±.

No hi ha rep¨²bliques sense republicans. Molts s¨®n els que es confonen: creuen que perqu¨¨ hi hagi rep¨²blica cal aconseguir el buit on era encara el cos del rei. S¡¯equivoquen: hi ha rep¨²bliques mon¨¤rquiques com hi ha monarquies republicanes, en qu¨¨ el cap de l¡¯Estat no t¨¦ poders i se sotmet a la sobirania del Parlament i a la voluntat del Govern sorgit de les majories.

Les rep¨²bliques contempor¨¤nies han convertit el cos del rei en una mera forma, un s¨ªmbol buit de poders reals, i d¡¯aqu¨ª que trobin models molt perfeccionats en les monarquies europees. Espanya n¡¯¨¦s una. Hi ha tamb¨¦ rep¨²bliques buides, com la processista, embolicada tan sols en la nost¨¤lgia d¡¯antics s¨ªmbols, paraules i dates, per¨° sense cap capacitat per donar-los vida i contingut.

Qui omple la buidor de la rep¨²blica, paradoxalment, s¨®n els instints legitimistes i mon¨¤rquics del nacionalisme independentista hegem¨°nic, erigit en un sistema en qu¨¨ cada sobir¨¤ designa el seu successor, allunyat ja no del poble sin¨® fins i tot del partit. Torra va ser designat per Puigdemont, com aquest ho va ser per Artur Mas, sortit directament de la cuina de Marta Ferrusola i del nucli dur familiar del pujolisme, amb la vaga esperan?a que guard¨¦s el tron a Oriol Pujol Ferrusola.

Buida, mon¨¤rquica i per postres, sense republicans. No hi ha rep¨²blica sense republicans i nom¨¦s cal llegir la llei de transitorietat jur¨ªdica, aprovada la infausta matinada del 8 de setembre, i en vigor sobre el paper a les 48 hores de la celebraci¨® del refer¨¨ndum, per adonar-se que no s¨®n veritablement republicans els que en reclamen una de catalana. La menys republicana de les tasques complertes per aquesta rep¨²blica buida es va complir llavors, en el moment en qu¨¨ jur¨ªdicament es pretenia que vei¨¦s la llum. Era una rep¨²blica sense divisi¨® de poders, excloent, d¡¯una meitat dels catalans contra l¡¯altra, comminada a adherir-se o ser titllada de tra?dora a la p¨¤tria. El seu republicanisme ¨¦s tan autoritari i oportunista, conjunturalista ¨¦s el qualificatiu de Jordi Gr¨¤cia en aquestes p¨¤gines (El medio plazo y las analog¨ªas hist¨®ricas, 21 d¡¯octubre del 2018), que pot generar un moviment mim¨¨tic excloent de signe contrari. La rep¨²blica buida, incapa? d¡¯abra?ar una comunitat sencera, ha generat dues rep¨²bliques contraposades i barallades a l¡¯hora del seu est¨¨ril part.

No hi ha republicans, o els que creuen ser-ho ho s¨®n nom¨¦s de boquilla. Els falta l¡¯essencial, que s¨®n les virtuts c¨ªviques. No hi ha rep¨²blica sense virtuts republicanes, totalment absents en un moviment que adopta tints religiosos i sectaris. La rep¨²blica ¨¦s qualsevol cosa menys una efusi¨® sentimental. O l¡¯exaltaci¨® din¨¤stica dels successius reis pujolistes. Les virtuts c¨ªviques d¡¯aquests falsos republicans s¨®n nom¨¦s realitat en els deliris de grandesa en qu¨¨ es veuen a si mateixos com Gandhi, Mandela o Luther King.

Els falta, sobretot, una de les majors virtuts c¨ªviques: l¡¯amor a la veritat, la lucidesa per recon¨¨ixer la realitat de les coses, la valentia per acceptar les derrotes pr¨°pies i les vict¨°ries alienes. Ho va escriure Camille Desmoulins, figura major de la revoluci¨® francesa, en el seu peri¨°dic Le Vieux Cordelier: ¡°El que escau a la rep¨²blica ¨¦s anomenar els homes i les coses pel seu nom¡±. Aix¨° que exhibeix ara el moviment independentista no ¨¦s una rep¨²blica, o en tot cas ¨¦s una rep¨²blica buida, nul¡¤la.