El final ¨¦s un altre (en catal¨¤)

El final conegut d¡¯Hombres, novel¡¤la autobiogr¨¤fica escrita per Angelika Schrobsdorff, segons la versi¨® castellana (Perif¨¨rica / Errata Naturae), no deixava de sorprendre: una dona jove, emocionalment freda i addicta a les relacions amoroses, marcada per una inf¨¤ncia perseguida per la seva condici¨® de mig jueva, acabava descobrint en la maternitat una possible ra¨® vital, la naixent convicci¨® d¡¯haver de viure per alg¨² m¨¦s enll¨¤ d¡¯ella mateixa. La transcend¨¨ncia ¨¦s una necessitat de l¡¯¨¦sser hum¨¤, i sens dubte es pot comprendre que la protagonista, assetjada per una mena de buit existencial (som a Munic, i abans a Sofia, al voltant dels anys cinquanta), trob¨¦s en el naixement del primer fill quelcom de redemptor d¡¯una vida ap¨¤trida i marcada per la por. El que semblava doncs una decidida traject¨°ria cap a l¡¯autonomia personal al llarg del text conegut rebia per¨° una frenada gaireb¨¦ en sec al darrer cap¨ªtol, titulat El pare, on Eveline Clausen, figura directament inspirada en la mateixa Schrobsdorff, sentia per primera vegada l¡¯ombra de la realitzaci¨® personal.

Schrobsdorff (Friburg, 1927 - Berl¨ªn, 2016) no havia previst doncs per al seu llibre el final que va tenir en la primera i amputada edici¨®. ?s a dir, nom¨¦s de manera passatgera entenia que la maternitat podia canviar-li la vida. Molt al contrari, la hist¨°ria de la protagonista continuava en la versi¨® original amb dues relacions m¨¦s que probablement marquen l¡¯anvers i el revers possibles en una relaci¨® de parella. Es titulen L¡¯amant i L¡¯estimat. A la primera, la protagonista, ja mare d¡¯un nad¨®, es deixa portar per una relaci¨® amb un home bastant m¨¦s gran que ella, casat i amb diners. No hi ha sentiments s¨°lids ni de cap tipus amb ell, i el llarg viatge que emprenen posa de manifest la fredor de la protagonista: ¡°?ustria, Iugosl¨¤via, Gr¨¨cia, part de Turquia fins a Esmirna i en tot moment la seva m¨¤ damunt del meu bra?, del meu genoll, de la meva espatlla¡±. El f¨¤stic que li suscita el mer contacte f¨ªsic amb l¡¯home gran acabar¨¤ precipitant els esdeveniments, com no podia ser d¡¯una altra manera. Per¨° en el darrer cap¨ªtol l¡¯esquerpa i enamoradissa Eveline es podria dir que troba el que necessita. Finalment viu una experi¨¨ncia que la treu de l¡¯entotsolament. Hi ha un home, tamb¨¦ casat, que ella no pot controlar tot i el seu aire de v¨ªctima i de necessitat masculina. L¡¯Eveline se n¡¯enamora ¡ªa m¨¦s resist¨¨ncia, m¨¦s inter¨¨s¡ª, per¨° aix¨°, per primer cop, no ser¨¤ suficient. ¡°Tu vols un remolcador¡±, li retreu ell, ¨¦s a dir, espera que <CS8.7>alg¨² l¡¯arrossegui mentre ella preserva la seva fragilitat indestructible. A l¡¯Eveline, doncs, no li quedar¨¤ m¨¦s remei en el futur que mirar d¡¯utilitzar de manera m¨¦s constructiva la seva for?a vital, en part malmesa per la persecuci¨® jueva i la di¨¤spora familiar, per¨° encara existent, tot apuntant-se el seu dest¨ª com a escriptora. I aquest s¨ª que ¨¦s el final que es pot esperar d¡¯una novel¡¤la que ressegueix de manera sincera i desinhibida la relaci¨® mantinguda amb diferents homes al llarg de la joventut, sense caure en un babau final feli?.Els homes¨¦s una novel¡¤la de formaci¨®, d¡¯aprenentatge, per¨° molt inusual en clau femenina. L¡¯autora no t¨¦ embuts a l¡¯hora d¡¯assenyalar l¡¯immens espai ocupat pels homes en aquest proc¨¦s, ni tampoc en t¨¦ per recon¨¨ixer com els utilitza la protagonista a fi de conjurar el sentiment d¡¯inferioritat que la t¨¦ paralitzada.

Ara, per¨°, tenim l¡¯oportunitat de con¨¨ixer la veritable hist¨°ria de la novel¡¤la, publicada amb un cert esc¨¤ndol el 1961 a Alemanya (malgrat la censura imposada al text) gr¨¤cies a la nova i ¨ªntegra versi¨® que ens n¡¯ofereix La Campana. A l¡¯edici¨® de 1961 es van suprimir for?a passatges pujats de to, refer¨¨ncies expl¨ªcites a un avortament o a una violaci¨®, fortes discussions amoroses, descripcions de les dificultats en qu¨¨ es trobava la societat alemanya en plena postguerra o b¨¦ el desig d¡¯alguns jueus alemanys de refer la seva vida al nou Israel. Tamb¨¦ es van eliminar de pla els dos darrers cap¨ªtols, la lectura dels quals canvia radicalment el sentit final del llibre. En total, gaireb¨¦ unes dues-centes planes recuperades en l¡¯edici¨® catalana i marcades a fi que els lectors siguin conscients dels motius de la censura.