Toulouse-Lautrec es reuneix amb els seus amics antisistema

Henri de Toulouse-Lautrec passava llargues hores, gaireb¨¦ hi vivia, als caf¨¨s, teatres, sales de ball i cabarets del barri parisenc de Montmartre, on es va instal¡¤lar el 1884. La seva fascinaci¨® per l'ambient bohemi que es respirava en establiments com Le Chat Noir, Moulin Rouge i Moulin de la Galette, en el qual es barrejaven prostituci¨®, balls fr¨ªvols com el can-can i clients burgesos atrets pels baixos fons, tot regat per l'omnipresent absenta, ¨¦s normal que acab¨¦s reflectit en les seves obres.

Per¨° Toulouse-Lautrec no estava sol. Van ser molts els creadors ¡ªCharles Maurin, Henri Rivi¨¨re, Th¨¦ophile Alexandre Steinlen, Jacques Villon i Adolphe Willette, per¨° tamb¨¦ Van Gogh, ?douard Manet, Georges Bottini i Pablo Picasso¡ª els que es van sentir atrets per aquesta zona marginal, empobrida i apartada de Par¨ªs i pels seus m¨¦s de 40 locals d'entreteniment que van acabar convertint-la en el centre literari i art¨ªstic radical de Par¨ªs.

CaixaForum evoca ara a Barcelona, de forma escenogr¨¤fica, els diferents ambients d'aquest barri per presentar l'exposici¨® Toulouse-Lautrec i l'esperit de Montmartre, despr¨¦s d'aplegar 345 obres (61 de Toulouse-Lautrec, com A la Bastille, Misia Natason al piano, Dona al jard¨ª de monsieur Forest, La p¨¨l-roja amb brusa blanca i cartells com Ambassadeurs. Aristide Bruant); pintures i escultures i produccions ef¨ªmeres com dibuixos, gravats, fotografies i, sobretot, cartells, de m¨¦s d'una vintena d'artistes qualificats de ¡°conspiradors antiestablisment¡± per les seves posicions radicals i antiburgeses i que el van acompanyar en aquesta efervesc¨¨ncia de finals del segle XIX, clau, d'altra banda, per entendre l'art que arribar¨¤ al cap d'unes d¨¨cades. ¡°L'art del segle XX li deu molt a Montmartre¡±, afirma el comissari Phillip Dennis Cate, que fa 35 anys que estudia aquest per¨ªode.

L'exposici¨® ¨¦s una mena de m¨¤quina del temps que permet passejar pels carrers de Montmartre com un ve¨ª (artista) m¨¦s. Eminentment immersiva, permet trepitjar les llambordes, veure la pobresa d'aquesta zona marginal i entrar en caf¨¨s, teatres, cabarets i circs. Les obres acaben sent finestres per veure les escenes del que s'hi vivia llavors.

Tot va comen?ar quan, a finals del 1881, l'artista frustrat Rodolphe Salis va fundar el cabaret Le Chat Noir i va convidar joves artistes i escriptors a omplir les seves taules. Van acabar formant el grup Les Arts Incoh¨¦rents, esp¨¨cie de protodadaistes i protosurrealistes que van convertir el local, durant 13 anys, amb les seves exposicions i balls incoh¨¦rents en el principal focus de les avantguardes. L'humor, la ironia, la s¨¤tira, la par¨°dia, la caricatura i les titelles van ser les eines que van utilitzar per criticar la societat i atreure un p¨²blic fidel.

Le Chat Noir

L'exposici¨® repassa el segon Le Chat Noir, una hostaleria de tres pisos, amb tota la seva simbologia, que entusiasmaria els amants dels felins, i la seva gran novetat: un teatre d'ombres xineses que va acabar sent l'atracci¨® del moment en qu¨¨, fins a 40 persones, interpretaven composicions, amb moviment, color i so, que preludiaven, 10 anys abans, el naixement del cinema. La mostra repassa la premsa, els cartells i la relaci¨® de l'art amb els procediments de reproducci¨® seriada i la comunicaci¨® de masses.

Tamb¨¦ aborda la vinculaci¨® d'aquests artistes amb el circ i com van representar la dona, des de les sofisticades dames fins a les prostitutes. Despr¨¦s de veure's a Barcelona (fins al 20 de gener), l'exposici¨® viatjar¨¤ al CaixaForum de Madrid.