La brigada desconeguda

Protegits rere les seves boines i les seves ca?adores amb coll de franel¡¤la, no n¡¯hi ha pr¨¤cticament cap que somrigui. I aix¨° que, en principi, deixaven la guerra i se n¡¯anaven cap a casa. ?s una imatge del 25 d¡¯octubre del 1938 presa a les Masies, un balneari antic entre el monestir de Poblet i l¡¯Espluga de Francol¨ª, de l¡¯homenatge que l¡¯Ex¨¨rcit de l¡¯Ebre va oferir als membres de les Brigades Internacionals que, entre 35.000 i 40.000 de m¨¦s de mig centenar de nacionalitats, van participar de manera altruista (uns 10.000 no van poder donar m¨¦s: ho van pagar amb la seva vida) a la Guerra Civil espanyola. Poc m¨¦s de cinc setmanes abans, el 18 de setembre, la Societat de Nacions havia adoptat una resoluci¨® per la qual s¡¯ordenava que es retiressin¡­ Tampoc somriuen les joves que van portar flors per llan?ar-les-hi als brigadistes tres dies despr¨¦s, el 28 d¡¯octubre, en la desfilada que uns milers d¡¯ells, representants de totes les unitats i els pa?sos, van realitzar per l¡¯Avinguda 14 d¡¯abril, l¡¯actual Diagonal. La tristesa m¨¦s continguda ¨¦s la d¡¯una d¡¯aquestes joves, la de m¨¦s a l¡¯esquerra, segurament pensant en el que aquella marxa representaria per al futur de la nena amb un lla? al cap que portava als bra?os.

Les imatges les va prendre l¡¯angl¨¨s Henry Buckley, que cobria la guerra per The Daily Telegraph. Ara estan dipositades a l¡¯Arxiu Comarcal de l¡¯Alt Pened¨¨s (Buckley va acabar casant-se amb una catalana, Maria Planas, i sent corresponsal de l¡¯ag¨¨ncia Reuters per a Espanya), i formen part d¡¯una s¨¨rie majorit¨¤riament in¨¨dita que ara es pot veure en una breu i modesta exposici¨® del Memorial Democr¨¤tic als jardins del Palau Robert de Barcelona 80 anys despr¨¦s d¡¯aquella desfilada. S¨®n amb prou feines 10 instant¨¤nies que mereixerien millor sort, si b¨¦ emocionen per si mateixes. Especialment l¡¯¨²ltima: Buckley capta la cua de la desfilada, els brigadistes ja una mica allunyats, gaireb¨¦ en un contrapicat que permet veure barcelonins als balcons llan?ant paperets que cauen al terra on, ja trepitjades, queden enrere tamb¨¦ poms de flors. ?s impossible un millor reflex de l¡¯emotivitat del moment i de l¡¯estat d¡¯¨¤nim del mateix Buckley, cat¨°lic devot, per¨° que sentia una profunda admiraci¨® i solidaritat amb els episodis de factor hum¨¤ que veia al b¨¤ndol republic¨¤.

Les cr¨°niques parlen d¡¯una eclosi¨® de gratitud popular que hauria portat a gaireb¨¦ mig mili¨® de barcelonins al carrer, si b¨¦, per por dels bombardejos, no es va comunicar p¨²blicament la realitzaci¨® de la desfilada fins poques hores abans que es fes. Potser no va anar exactament aix¨ª i ¨¦s un altre dels mites que giren entorn de les Brigades Internacionals. I ¨¦s que encara no s¡¯ha narrat ni desvetllat tot sobre elles, com es va demostrar divendres passat en el seminari internacional Hist¨°ria i mem¨°ria de les Brigades Internacionals. Una mirada est-oest, que va organitzar la Universitat de Barcelona a trav¨¦s del seu Observatori Europeu de Mem¨°ries i el CRAI Biblioteca del Pavell¨® de la Rep¨²blica. Per exemple, la pres¨¨ncia de brigadistes ¨¤rabs i, especialment de marroquins, que l¡¯imaginari col¡¤lectiu (de l¡¯¨¨poca i encara avui) identifica amb les tropes brutals que van alimentar l¡¯ex¨¨rcit rebel de Franco.

Es calcula que de brigadistes ¨¤rabs n¡¯hi havia un miler, els quals van pagar un preu alt: la meitat van morir. La majoria eren d¡¯origen magreb¨ª. Els que m¨¦s, algerians, ¡°uns 500, per la influ¨¨ncia dels comunistes francesos i una base obrera m¨¦s gran¡±, contextualitza Roc¨ªo Velasco de Castro, de la Universitat d¡¯Extremadura. De marroquins n¡¯hi havia uns 200, per¨° tamb¨¦ hi havia saudites (quatre), sirians (11), egipcis (cinc) i fins i tot un liban¨¨s. Els palestins van formar el segon contingent ¨¤rab m¨¦s nombr¨®s, amb 226 (¡°molts eren jueus¡±).

D¡¯entre aquests darrers la investigadora destaca Muhammad Najati Sidqui pel seu curi¨®s paper: per ser un dels pocs que va deixar unes mem¨°ries (in¨¨dites en castell¨¤), va ser el responsable de la propaganda republicana encarregada de dirigir-se als seus compatriotes marroquins feixistes perqu¨¨ canviessin de b¨¤ndol. Anava, pel que sembla, intentant-ho amb un meg¨¤fon per les trinxeres del front de C¨°rdova. No va tenir massa ¨¨xit. Per¨° tant o m¨¦s li va costar conv¨¨ncer els seus de fer aquesta tasca m¨¦s a prop del punt de reclutament feixista mateix, al Marroc, a trav¨¦s d¡¯una emissora de r¨¤dio a Alg¨¨ria. Les autoritats franceses els van denegar el perm¨ªs.

La jornada va permetre constatar, entre altres aportacions, que hi ha cinc monuments als brigadistes als EUA, per¨° que ¡°el que va passar a Espanya s¡¯ignora, no forma part de la hist¨°ria consensuada contra el feixisme, que per als nord-americans va arrencar amb Pearl Harbour¡±, recorda l¡¯historiador nord-americ¨¤ Robert Coale, que deixa const¨¤ncia que ¡°alguns nost¨¤lgics del Mccarthisme, des de r¨¤dios dretanes, tiren avui pestes, per comunistes, als que van formar la Brigada Lincoln¡±. A l¡¯antiga Iugosl¨¤via, ¡°avui el revisionisme conservador elimina plaques o monuments dels Spanci, com es coneix als que van anar a lluitar a Espanya, uns 1.900, majorit¨¤riament de Cro¨¤cia i Eslov¨¨nia¡±, constata el professor de la Universitat de Rijeka (Cro¨¤cia), Vjeran Pavlakovic.

Tamb¨¦ s¡¯ha estudiat poc la pres¨¨ncia femenina. ¡°No acceptem dones; si ho f¨¦ssim es descompondria la brigada per raons ¨°bvies¡±, va respondre per escrit un dels m¨¤xims dirigents de les Brigades Internacionals, l¡¯itali¨¤ Luigi Longo, a una dona d¡¯Estrasburg que demanava allistar-se el desembre del 1936. Ho va recordar l¡¯estudiosa holandesa Yvonne Scholten, que ha detectat 25 dones (gaireb¨¦ totes, comunistes) entre els 700 combatents holandesos que van anar a Espanya. Apartades del front i la majoria destinades a tasques sanit¨¤ries, va destacar la destinaci¨® d¡¯Adriana Schrijver (comunista, ¨¦s clar): va ser a Espanya entre el setembre del 1936 i l¡¯agost del 1938, quan el PCE va aconseguir que el seu hom¨°leg holand¨¨s l¡¯expuls¨¦s per ¡°mantenir relacions amb gent del POUM¡±. De tornada al seu pa¨ªs, va perdre la seva nacionalitat, com gaireb¨¦ tots els combatents, i va ser interrogada per la policia, que la va incloure en una llista de subversives. El fitxer va anar a parar a les mans de la Gestapo amb la invasi¨® alemanya. Els nazis la van torturar i es va acabar su?cidant a la seva cel¡¤la. Tenia 35 anys.

Tamb¨¦ s¨®n voluntaris i formen una brigada heterog¨¨nia els arxivers, bibliotecaris i historiadors. En un nombre fix de sis i col¡¤laboradors flotants. S¨®n el personal del CRAI Biblioteca del Pavell¨® de la Rep¨²blica que est¨¤ duent a terme, des de fa vuit anys, el SIDBRINT (Sistema d¡¯Informaci¨® Digital sobre les Brigades Internacionals), un portal sobre les tropes m¨ªtiques. ¡°No ¨¦s una hist¨°ria de les brigades, sin¨® dels brigadistes¡±, concreta Lourdes Prades Artigas, alma mater de projecte, nascut de la seva tesi doctoral i que reuneix la ingent quantitat de 23.700 brigadistes documentats, seleccionats de 1.700 fonts diferents, una d¡¯elles tan descomunal com l¡¯Arxiu Sovi¨¨tic. De cadascun se sap el pa¨ªs de proced¨¨ncia, la seva professi¨®, els seus sobrenoms (¡°alguns en van arribar a tenir fins a 10¡±), la milit¨¤ncia pol¨ªtica, on apareixen documentats i qu¨¨ els va passar despr¨¦s de la Guerra Civil, la qual cosa situa el SIDBRINT com una de les fonts m¨¦s completes i de refer¨¨ncia del m¨®n sobre el tema.