El convuls any belga de Puigdemont, l¡¯home sense malenconia

La llibreria Grafiti de Waterloo t¨¦ al vidre de l'aparador una citaci¨® de Napole¨®: "La hist¨°ria ¨¦s de vegades una s¨¨rie de mentides acceptades de com¨² acord". A dins hi conviuen herois i malvats. El nou llibre de Carles Puigdemont, en la versi¨® en franc¨¨s, reposa entre les cartes des de la pres¨® de Nelson Mandela i una biografia del controvertit pr¨ªncep saudita Mohamed bin Salman. Fa uns dies en van demanar un exemplar en catal¨¤ per a un client interessat. Per¨°, com corroboren les seves encarregades, l'autor, un lector vora?, no ha posat els peus al local.

A un quil¨°metre, el restaurant L'accent catalan, combinaci¨® de gastronomia francesa i catalana amb un ruc com a logo, no ha tingut Puigdemont com a comensal. Almenys de moment. Fa un mes, Josep Maria Matamala, el seu inseparable amic empresari, s'hi va apropar a fer-hi un cop d'ull per si el triaven per a un sopar. No van tornar a tenir not¨ªcies seves. Estrenyent el radi, mitja dotzena de ve?ns neguen que l'hagin vist. Vincent Watelet, de 48 anys, antic diplom¨¤tic a Indon¨¨sia reconvertit en empresari, explica que l'¨²nica interacci¨® amb l'habitant m¨¦s fam¨®s de Waterloo ¡ªamb perm¨ªs del seleccionador belga, Roberto Mart¨ªnez¡ª, ha estat una carta a la b¨²stia demanant disculpes pel soroll del celebrat retorn a casa despr¨¦s del seu tancament a Alemanya. El silenci ¨¦s un b¨¦ preuat a la zona. Per aix¨°, i no com un gest a la hist¨°ria, Puigdemont la va triar per instal¡¤lar-s'hi. "No soc mit¨°man, ¨¦s un lloc tranquil, prop de Brussel¡¤les, on es pot treballar discretament", revela a les p¨¤gines de La crisi catalana. Una oportunitat per a Europa, sense traducci¨® al castell¨¤.

No sembla que hi passi res interessant a Waterloo. El butllet¨ª municipal duu a la portada la construcci¨® d'una passarel¡¤la en una zona verda. I els ve?ns que esperen a l'Ajuntament el seu torn per xerrar amb l'alcaldessa discuteixen sobre l'asfaltat d'un carrer. Munions de periodistes han pertorbat aquesta pau puntualment. I a l'agost, un degoteig de centenars dels seus seguidors es va deixar veure despr¨¦s de desviar el seu cam¨ª vacacional per con¨¨ixer l'anomenada Casa de la Rep¨²blica. Els 4.400 euros mensuals de lloguer i 500 metres quadrats s¨®n en realitat una forma d'estalvi segons Puigdemont. "Hi ha qui critica que hagi triat una casa gran i cara. Hauria d'haver escollit un lloc on no es pugui treballar? Hi ha una solidaritat molt gran per part de molts catalans que volen que continuem la nostra feina a l'exili en les condicions m¨¦s dignes possibles. Permet estalviar molts diners en restaurants i hotels", argumenta. A aquesta despesa s'hi suma la de seguretat. N'hi ha prou amb apropar-se t¨ªmidament a la casa, equipada amb c¨¤meres, perqu¨¨ un membre de la seva escorta tregui el cap a vigilar qui ronda per all¨¤. L'antic cap del Govern no amaga que t¨¦ por de ser objecte d'un atac. "Igual que van col¡¤locar una balisa al cotxe, poden col¡¤locar-hi un explosiu", adverteix en el seu llibre.

L'escassa relaci¨® de Puigdemont amb el lloc on es va instal¡¤lar ja fa nou mesos despr¨¦s d'un breu per¨ªode en un hotel de Brussel¡¤les i una altra estada en un apartahotel de Lovaina es pot justificar per la seva fren¨¨tica activitat. Fa xerrades, concedeix entrevistes, escriu articles de premsa, interv¨¦ per videoconfer¨¨ncia en actes pol¨ªtics a Catalunya, es reuneix amb els exconsellers fugits i treu temps per ajudar amb els deures les seves dues filles a trav¨¦s d'una pantalla o fer alguna escapada de cap de setmana quan la fam¨ªlia el visita. No han transcendit noves sortides a l'¨°pera o a veure el futbol a un pub, com en la seva primera etapa. Potser perqu¨¨ llavors se'l va acusar de portar una vida de vi i roses mentre els seus excompanys de gabinet eren entre reixes. Ell mateix va pagar aquest peatge carcerari a Alemanya durant 12 dies. Per¨° diu que defuig l'autocompassi¨®. "Deixar-me portar per la tristesa o la depressi¨® no va amb el meu car¨¤cter", repeteix dues vegades en l'assaig.

En el seu afany per guanyar la batalla de l'opini¨® p¨²blica europea, el pol¨ªtic giron¨ª no ha descurat el flanc exterior: ha viatjat a H¨¨lsinki, Amsterdam, Ginebra, Copenhaguen, les illes F¨¨roe o Edimburg. La internacionalitzaci¨® ha estat el gran objectiu. En aquest ¨¤mbit, els seus limitats ¨¨xits i sonors fracassos es concentren a B¨¨lgica. Cap representant de les institucions europees ha acceptat rebre'l. Nom¨¦s el nacionalisme flamenc li ha donat un suport sense pal¡¤liatius. No nom¨¦s amb sopars i reunions m¨¦s o menys peri¨°diques. El president del Parlament de Flandes, Jan Peumans, va dir que Espanya era indigna de pert¨¤nyer a la Uni¨® Europea per la seva actuaci¨® a Catalunya, cosa que?va precipitar la topada diplom¨¤tica amb Madrid. I la seu de la instituci¨® acull l'exposici¨® La revoluci¨® de les urnes, que es va inaugurar amb la pres¨¨ncia de Puigdemont.

B¨¨lgica, ¡°una decisi¨® encertada¡±

Amb la UE fent pinya amb Espanya, les vict¨°ries judicials a B¨¨lgica i Alemanya han servit de p¨®lvora a l'independentisme per injuriar els tribunals espanyols. L'estrat¨¨gia va n¨¦ixer pocs dies abans de la fugida. El regidor de Barcelona en Com¨² Jaume Asens, amic de Toni Com¨ªn, va demanar a l'advocat Gonzalo Boye un informe amb els pa?sos m¨¦s favorables per iniciar la batalla legal a l'estranger. El lletrat va donar una llista amb els noms de B¨¨lgica, Holanda, el Regne Unit, Irlanda i Alemanya. Els ordena de m¨¦s a menys recomanables. Un any despr¨¦s, per Boye ¨¦s obvi que l'opci¨® va ser l'encertada. "?s clar que va ser una bona idea anar a B¨¨lgica. Encara que tamb¨¦ ho hauria estat anar a la resta de pa?sos. Ho demostra la decisi¨® d'Alemanya, una rotunda derrota del jutge Llarena", estima. En paral¡¤lel, els acusats han passat a l'ofensiva als jutjats. Queda per resoldre una demanda civil contra Llarena. Una altra contra la periodista Ana Rosa Quintana i Telecinco per gravar i difondre els seus missatges de m¨°bil sense perm¨ªs. I una ¨²ltima per la col¡¤locaci¨® de presumptes balises de seguiment als seus cotxes.

Mentre espera el judici del Suprem als pol¨ªtics presos per moure fitxa davant del Tribunal d'Estrasburg, l'en¨¨sima reinvenci¨® pol¨ªtica de Puigdemont, expert a buscar sortides impossibles quan sembla que nedi sota l'aigua a la bodega d'un vaixell enfonsat, se sustenta en dos noms. La Crida Nacional, les noves sigles a imatge i semblan?a de l'expresident des de les quals pot arrabassar el lideratge al PDeCAT. I el Consell de la Rep¨²blica, presidit pel mateix Puigdemont i en la pr¨¤ctica encap?alat per Com¨ªn pel que fa a les tasques executives, que es presentar¨¤ dimarts.

Partidari de la unitat d'acci¨® i d'una llista ¨²nica independentista, la transversalitat de Puigdemont pot despistar.?"Detestava la tend¨¨ncia dels partits al sectarisme i encara avui la detesto. Tot i que milito en un, tinc el meu propi punt de vista", afirma al seu llibre, on reconeix que t¨¦ "una pulsi¨® anarquista". Hi ha qui diu que ¨¦s un convergent que pensa com si fos d'ERC i actua com la CUP. En un moment en qu¨¨ les ideologies apareixen opacades per la q¨¹esti¨® nacional, Com¨ªn, un dels seus col¡¤laboradors m¨¦s propers, el situa aix¨ª en les etiquetes pol¨ªtiques tradicionals: "Diria que ¨¦s m¨¦s de centre esquerra".