D¨ªez-Picazo, a l¡¯origen i la fi del conflicte

L'endem¨¤ que la sala contenciosa administrativa (sala tercera) del Tribunal Suprem rectifiqu¨¦s la seva pr¨°pia jurisprud¨¨ncia sobre l'impost de les hipoteques establerta feia tres setmanes, els seus magistrats continuaven dividits aquest dimecres. No nom¨¦s sobre la decisi¨® d'atribuir als clients el pagament del tribut, sin¨® tamb¨¦ sobre com s'hauria d'haver portat aquest assumpte per evitar danyar la imatge del Suprem, que tots coincideixen que ha quedat tocada. En aix¨° ¨¦s gaireb¨¦ en l'¨²nica cosa que hi ha unanimitat entre els membres de la sala. En aix¨° i en el fet que l'actuaci¨® del seu president, Luis Mar¨ªa D¨ªez-Picazo (Madrid, 1958)?durant les ¨²ltimes tres setmanes no ha estat a l'altura de la complexitat del moment.

"No ¨¦s que D¨ªez-Picazo hagi agreujat el problema, ¨¦s que l'ha creat ell", afirma un magistrat de la sala que, com d'altres, culpa el president d'haver creat el conflicte amb la nota p¨²blica que va difondre el 19 d'octubre, l'endem¨¤ que es conegu¨¦s la sent¨¨ncia que imputava als bancs l'impost de les hipoteques. En aquest escrit, D¨ªez-Picazo adoptava dues iniciatives: frenar els recursos pendents sobre aquesta q¨¹esti¨® per evitar que s'apliqu¨¦s la nova jurisprud¨¨ncia; i convocar un ple perqu¨¨ tots els magistrats de la sala determinessin si confirmaven el nou criteri o feien marxa enrere.

Alguns magistrats q¨¹estionen el president de la sala

La sent¨¨ncia publicada el dia abans havia estat rebuda amb retrets per part de la sala, sobretot per alguns dels magistrats m¨¦s antics, que consideraven que els cinc magistrats que van subscriure la decisi¨® havien tractat amb lleugeresa la jurisprud¨¨ncia establerta sobre aquesta mat¨¨ria des de fa m¨¦s de 20 anys. Molts ja van dir aquell dia que davant d'una decisi¨® d'aquesta magnitud s'hauria d'haver reunit el ple. Per¨° el president de la sala, que sabia que la secci¨® segona (l'experta en tributs) estava analitzant qui pagava l'impost, no va veure necessari convocar tots els jutges.

Aquest va ser el primer error de D¨ªez-Picazo, segons diversos magistrats. Des que el 2015 es va fer c¨¤rrec de la presid¨¨ncia de la sala, ha estat poc inclinat a convocar plens per establir doctrines. Sost¨¦ que aquestes reunions de m¨¦s de 30 magistrats allarguen el debat m¨¦s del que seria necessari i es converteixen en sessions tedioses, per la qual cosa prefereix delegar totes les deliberacions a la secci¨® experta en la mat¨¨ria que es tracti. "No li agrada estar en el dia a dia. Va a les reunions que ha d'anar, per¨° no est¨¤ al damunt de les coses. Segons es miri, aquesta manera d'exercir el c¨¤rrec pot ser bona per a la independ¨¨ncia dels magistrats, per treballar amb llibertat. Per¨° pot haver-hi tamb¨¦ una mica de desistiment", afirma un membre de la sala, que assegura que una situaci¨® com la viscuda les tres ¨²ltimes setmanes seria impensable amb un altre president. "Si s'est¨¤ estudiant un assumpte tan important i no es descarta canviar una jurisprud¨¨ncia que fa d¨¨cades que est¨¤ establerta, has d'estar alerta. O reclames a ple, o vas a les deliberacions, o preguntes cada dia", afegeix. El que ning¨² s'explica ¨¦s que D¨ªez-Picazo deix¨¦s fer als magistrats de la secci¨® segona i convoqu¨¦s al ple una vegada dictades i difoses les sent¨¨ncies. Aquesta decisi¨® va causar estupor entre la gran majoria dels membres de la sala i fins i tot va ser desautoritzada p¨²blicament pel president del Suprem, Carlos Lesmes, considerat el gran valedor de D¨ªez-Picazo per arribar a la presid¨¨ncia de la sala el juliol del 2015.

Un ascens q¨¹estionat

Per a molts, el que ha passat aquests dies t¨¦ el seu origen en aquell episodi de fa m¨¦s de tres anys, que va causar un altre enorme conflicte intern a la sala tercera del qual, segons molts dels seus membres, encara no s'ha recuperat. La presid¨¨ncia de la sala l'ocupava llavors Jos¨¦ Manuel Sieira, un magistrat amb 21 anys d'experi¨¨ncia al Suprem i amb un balan? positiu en la gesti¨® de la sala segons la majoria dels seus membres. Sieira volia renovar mandat i quan tots donaven per fet que el Consell General del Poder Judicial el renovaria, va sorgir el nom de D¨ªez-Picazo promogut com a candidat de Lesmes per situar en aquest c¨¤rrec un magistrat m¨¦s af¨ª que li permet¨¦s exercir m¨¦s influ¨¨ncia sobre una sala estrat¨¨gica: a la sala contenciosa administrativa resolen els recursos que es presenten al Suprem contra les decisions del mateix Lesmes i del Poder Judicial, a m¨¦s de tots els litigis plantejats contra el Govern central per les comunitats aut¨°nomes o qualsevol empresa o ciutad¨¤.

Diversos magistrats van denunciar "pressions" a vocals del CGPJ perqu¨¨ votessin a favor de D¨ªez-Picazo, que va acabar imposant-se en obtenir el vot de 12 dels 21 membres de l'¨°rgan de govern dels jutges. Per primera vegada, el Consell General del Poder Judicial no va renovar un president de sala del Suprem que aspirava a la reelecci¨®.

Despr¨¦s d'aquesta turmentosa arribada al c¨¤rrec, D¨ªez-Picazo no ha aconseguit prendre les regnes de la sala, coincideixen diversos magistrats consultats. Encara que ha impulsat amb ¨¨xit la incorporaci¨® a la sala d'alguns magistrats afins, continua tenint a dins detractors que no comparteixen ni la seva gesti¨® a la presid¨¨ncia ni el cam¨ª que va seguir fins a arribar-hi. "Sempre he dit que em sembla un jurista brillant, s¨°lid, per¨° va arribar a la presid¨¨ncia molt r¨¤pid i de mala manera. No era el seu moment i ara s'ha demostrat", diu un magistrat. Quan va arribar al c¨¤rrec, tenia 57 anys i en feia "nom¨¦s" set que era al Suprem, al qual es va incorporar pel cinqu¨¨ torn (juristes de reconeguda compet¨¨ncia que ingressen en l'alt tribunal al marge de la carrera judicial). Els seus primers dos anys al capdavant de la sala els va compatibilitzar amb la doc¨¨ncia al Centre Universitari d'Estudis Financers (CUNEF), dependent de l'Associaci¨® Espanyola de la Banca, la patronal del sector. Una relaci¨® que encara l'ha posat m¨¦s al punt de mira despr¨¦s de la seva decisi¨® de revisar el criteri que s'acabava d'establir que fos el banc el que pagu¨¦s l'impost de les hipoteques.

El protagonisme del president de la sala en el conflicte de les ¨²ltimes setmanes s'est¨¦n fins a l'¨²ltim moment del ple de dimarts, quan D¨ªez-Picazo va decantar la votaci¨® a favor de carregar l'impost hipotecari sobre els clients. Diversos magistrats consultats li retreuen que canvi¨¦s d'opini¨® despr¨¦s que durant les sessions es mostr¨¦s en diverses ocasions partidari de confirmar la jurisprud¨¨ncia que establia que havia de pagar el banc per¨° sense possibles efectes retroactius. Per¨°, sobretot, critiquen que imped¨ªs obrir un debat sobre possibles efectes retroactius si s'imputava el tribut al banc. "La seva obsessi¨® era la retroactivitat, frenar l'allau de demandes d'hipotecats", afirma un membre del ple.