Barcelona exposa tots els Vel¨¢zquez que el Prado deixa en pr¨¦stec

Segons un protocol del Prado?nom¨¦s hi pot haver set obres de Vel¨¢zquez fora de la pinacoteca madrilenya alhora. Durant els propers quatre mesos cap museu del m¨®n podr¨¤ demanar en pr¨¦stec obres de Diego Vel¨¢zquez, perqu¨¨ les set possibles s¨®n ara a Barcelona, a?Vel¨¢zquez i el Segle d'Or; l'exposici¨® que s'inaugura aquest divendres al?CaixaForum Barcelona, que est¨¤ cridada a ser una de les grans protagonistes de la temporada a la ciutat, perqu¨¨ Vel¨¢zquez no ha viatjat sol. L'acompanyen altres grans pintors que signen 52 obres m¨¦s de l'exposici¨®. Entre ells, Ribera, Zurbar¨¢n, Murillo, Tiziano, Rubens, Brueghel el Vell o Van Dyck. Quaranta de les 59 obres estan sempre exposades a les sales del primer museu espanyol.

El desembarcament de pintures barroques celebra a Barcelona el bicentenari del Prado, inaugurat el 1819, uns fastos que arrenquen avui tamb¨¦ amb una exposici¨® extraordin¨¤ria a Madrid, tal com va explicar ahir el director del museu, Miguel Falomir.

?s dif¨ªcil dir res de nou de Vel¨¢zquez, un dels pintors m¨¦s estudiats i aclamats de la pintura mundial. L'exposici¨®, la primera que es pot veure a Barcelona dedicada a Vel¨¢zquez, fruit de l'acord entre l'Obra Social La Caixa i el Prado del 2011, ofereix l'oportunitat de comprovar ¡°el m¨¤xim nombre de facetes del poliedre que ¨¦s el pintor¡±, a m¨¦s de quins van ser ¡°els est¨ªmuls visuals i creatius que va rebre durant la seva carrera¡±, segons el comissari Javier Port¨²s, cap de conservaci¨® de pintura espanyola (fins al 1700) del Prado. Aquest joc de mirades permet, explica, veure l'originalitat de Vel¨¢zquez com a narrador en comparaci¨® d'altres artistes.

Les set obres de Vel¨¢zquez que han viatjat a Barcelona presideixen cadascun dels set ¨¤mbits de la mostra. A trav¨¦s d'aquestes peces s'aborden diversos temes, com la reivindicaci¨® de la condici¨® de l'artista, en aquest cas amb el retrat de Juan Mart¨ªnez Monta?¨¦s?(1636); la saviesa, sumada a conceptes com el de pobresa, a trav¨¦s del fabulador Isop?(cap al 1638), i la mitologia est¨¤ representada per Mart (cap al 1636), ¡°que va pintar de manera malenconiosa i gens guerrer ni victori¨®s¡± i que comparteix sala amb contundents nus pintats per Tiziano, Rubens i Gregorio Mart¨ªnez. Les natures mortes tenen obres de Brueghel i Juan S¨¢nchez Cot¨¢n i virtuals de l'Aiguader?de Sevilla i Vella fregint ous, de Vel¨¢zquez, que no han viatjat a Barcelona.

La cort, on Vel¨¢zquez va treballar des del 1623 fins a la seva mort el 1660, est¨¤ representada per un magn¨ªfic Retrat de Felip IV (refet el 1626) en una sala on tamb¨¦ brillen retrats pintats per S¨¢nchez Coello, Carre?o de Miranda i Antonio Moro. Tamb¨¦ per un de la dotzena d'¡°homes de plaer¡± que va pintar Vel¨¢zquez, l'anomenat Buf¨® amb llibres (1640), ¡°en el qual el pintor mostra tamb¨¦ una voluntat de precisi¨® paisatgista¡±, segons Port¨²s. El mateix passa amb l'enorme El pr¨ªncep Baltasar Carlos, a cavall (1635), el fill de cinc o sis anys de Felip IV, el cinqu¨¨ retrat eq¨¹estre que el sevill¨¤ va fer per al Sal¨® de Regnes. ¡°Li va pintar la mateixa cara de pal que al pare¡±, explica el comissari, que destaca que Vel¨¢zquez ¨¦s l'autor dels ¡°retrats m¨¦s inexpressius de la hist¨°ria de l'art, potser perqu¨¨ es tractava de reis¡±.

L'exposici¨® acaba amb obres de tem¨¤tica religiosa. La de Vel¨¢zquez ¨¦s Adoraci¨® dels Reis d'Orient?(1619). Magn¨ªfica, per¨° el protagonisme de la sala se l'end¨² una altra obra mestra, la deliciosa Sagrada Fam¨ªlia de l'ocellet (1650), de Murillo, malgrat que la Mare de D¨¦u, Josep i Jes¨²s es miren un gos entremaliat.

La mostra del CaixaForum (oberta fins al 3 de mar?) permet una cosa excepcional. "Comparar Vel¨¢zquez ¨¦s just quan es fa amb obres de la m¨¤xima qualitat dels artistes amb qui se'l compara. ?s el que fa just¨ªcia a la veritable dimensi¨® de Vel¨¢zquez", explica Port¨²s, amb passi¨®, davant de les obres. "Una exposici¨® com aquesta dona una oportunitat a l'espectador, per¨° tamb¨¦ als museus que les organitzen, ja que museus com el Prado ordenen i articulen les obres entorn de les escoles nacionals; una cosa ¨²til, per¨° tamb¨¦ reductora, per¨° de la qual encara vivim les grans pinacoteques hist¨°riques", afegeix el comissari, donant exemples "de petites matisacions", com que a la mateixa galeria on hi ha l'Adam i?Eva de Tiziano tamb¨¦ hi ha l'Adam?i Eva de Rubens, o on hi ha?Les filadores?de Vel¨¢zquez es pot veure?El rapte d'Europa de Rubens [que apareix representat com un tap¨ªs en la primera obra], per¨° s¨®n nom¨¦s t¨ªmids acostaments", aclareix l'expert. Per la seva banda, Falomir afegeix: "M'agradaria comen?ar a v¨¨ncer la timidesa tan sorprenent com que Goya, Tiepolo i Megs que estaven pintant al mateix temps a Madrid estiguin en diferents escoles i sigui impossible veure'ls junts". A la pregunta de si aix¨° es pot aconseguir en un museu com el Prado, el director contesta, amb un contundent i sonor: "Buf, costa".