¡°El fet xarnego ¨¦s un fenomen genu¨ª catal¨¤¡±

Brigitte Vasallo (Barcelona, 1973) ¨¦s una xarnega militant. I, esclar, catalana. ?s periodista, escriptora, feminista. Parla un catal¨¤ nadiu perfecte i ara s¡¯est¨¤ llegint un llibre en gallec. Dissabte ser¨¤ la cap visible d¡¯una trobada important a Barcelona: el Festival de Cultura Txarnega (aix¨ª, amb tx), que, juntament amb el grup Emboscada Col¡¤lectiva, pret¨¦n obrir un espai de debat sobre el fet de ser xarnego (aix¨ª, amb x, com mana l¡¯ortografia catalana). ¡°A m¨¦s d¡¯un espai per plantejar preguntes i compartir experi¨¨ncies i estrat¨¨gies, ¨¦s un homenatge a les nostres fam¨ªlies, que van arribar a Catalunya entre els anys cinquanta i setanta fugint de la mis¨¨ria¡±, diu.

Pregunta. D¡¯on sorgeix la idea de fer un festival com aquest?

Diem que som un pa¨ªs plural, per¨° despr¨¦s hi ha una identitat nacional que no accepta aquesta pluralitat d¡¯origen

Resposta. Aix¨° neix d¡¯un esfor? col¡¤lectiu de les nostres fam¨ªlies. Hem passat de fam¨ªlies analfabetes a fam¨ªlies amb estudis superiors, que som a la universitat, generant cultura des dels grans equipaments, Cultura amb maj¨²scula. Hem arribat a aquests espais, als espais muse¨ªstics. Aqu¨ª proposem que els xarnegos ens expliquin coses, la seva hist¨°ria. Molts ens han dit: ¡°Jo qu¨¨ hi faig, en un museu? No hi tinc res a explicar¡±. Doncs s¨ª que en tenen, i aix¨° ¨¦s el que reivindiquem: hist¨°ries que ens interessen. Molts dels que van arribar a Catalunya eren analfabets i, per tant, no han deixat un arxiu del que van viure. S¡¯ha estudiat el fenomen de l¡¯arribada, el del barraquisme, el desarrollismo, per¨° tenim poques hist¨°ries que ens ajudin a dibuixar un mapa social.

P. S¨®n molts els que pensen que el concepte ¡°cultura xarnega¡± ¨¦s contradictori?

R. No hem volgut fer una parrillada xarnega, hem volgut fer un ¡°festival de cultura xarnega¡±. Som les primeres generacions alfabetitzades de la fam¨ªlia, i aix¨° ha estat un ascens cultural tan b¨¨stia! En una sola generaci¨® ens ha donat fins i tot un idioma. Perqu¨¨ aix¨° tan senzill que diem de parlar castell¨¤ o gallec a casa i parlar catal¨¤ a fora no ¨¦s un proc¨¦s tan senzill. La llengua materna es transmet, i nosaltres hem tallat aquesta transmissi¨®. S¨®n preguntes que ens volem fer i que volem respondre¡¯ns col¡¤lectivament. I jo les trobo poc amena?adores.

P. Ho diu perqu¨¨ ha rebut molts insults a les xarxes socials?

R. Quan hi ha milers d¡¯opinions contra alg¨² a les xarxes, aix¨° ja ¨¦s viol¨¨ncia, no ¨¦s opini¨®. Hi ha hagut molta gent, en especial molts homes, que m¡¯han explicat que xarnego s¡¯escriu amb x. Com a m¨ªnim, ho trobo curi¨®s. Jo soc catalana, s¨¦ com s¡¯escriu aquesta paraula. Si l¡¯he escrita amb tx ha estat per una ra¨® una mica mes complexa. Hi ha mitjans de comunicaci¨® que han posat el nom del festival amb x, que ¨¦s com si haguessin posat Primavera so, i no Primavera sound. Crec que hi ha gent que s¡¯ha sentit agredida nom¨¦s per la paraula i que aquesta ha estat una excusa per atacar.

P. La paraula xarnego continua sent un insult?

R. ?s clar que s¨ª. I ho seguir¨¤ sent fins que no la fem nostra. El programa Pol¨°nia, de TV3, per exemple, s¡¯est¨¤ reapropiant d¡¯un insult: polaco. Doncs nosaltres ens reapropiem de la paraula xarnego, que tots els diccionaris recullen com a insult.

P. El xarneguisme ¨¦s un moviment obrer?

R. Cal reflexionar sobre la difer¨¨ncia que hi havia entre les catalanes obreres i origin¨¤riament de classe baixa i aquestes persones que s¡¯anomenaven xarnegues. Tamb¨¦ sobre quina difer¨¨ncia hi havia entre els xarnegos paios i els xarnegos gitanos. Per exemple, des del Camp de la Bota, on van compartir barraques, primer van col¡¤locar a la Mina la poblaci¨® paia. S¨®n subtileses¡­ Per¨° ¨¦s que arribem a un punt en qu¨¨ sembla que el debat vagi de qui s¨®n bones persones. Aix¨° ¨¦s rid¨ªcul.

P. Ha millorat la situaci¨® en els ¨²ltims anys o s¡¯est¨¤ perdent pluralitat?

R. Estava molt tranquil¡¤la pensant que el proc¨¦s aqu¨ª estava sent exemplar¡­ per¨° sempre he sospitat que era una q¨¹esti¨® de temps. Si plantejar una cosa com ¨¦s la catalanitat xarnega est¨¤ sent tan complicat, qu¨¨ passar¨¤ quan plantegem la catalanitat marroquina, o la peruana¡­? Ja est¨¤ passant. El cas dels xarnegos ¨¦s la punta de l¡¯iceberg d¡¯un fenomen en qu¨¨, en altres casos, com el dels xarnegos gitanos, s¡¯hi creua el racisme. Ara, la majoria de xarnegos no tenim aquest problema perqu¨¨ som blancs. Diem que som un pa¨ªs plural, per¨° despr¨¦s hi ha una identitat nacional que no accepta aquesta pluralitat d¡¯origen, que demana que s¡¯oblidi. I no podem permetre que s¡¯oblidin els or¨ªgens.

P. El fenomen xarnego ¨¦s nom¨¦s catal¨¤?

R. ?s un fenomen que passa a tot arreu, per¨° el fet xarnego en concret ¨¦s genu?nament catal¨¤. Aquesta paraula ¨¦s catalana. ?s el que ens costa de fer entendre, que no ¨¦s un fenomen de M¨²rcia, d¡¯Andalusia o de Gal¨ªcia, ¨¦s de Catalunya. I hi ha hagut uns partits pol¨ªtics espanyolistes que s¡¯han fet, no sabem com, portaveus dels xarnegos i han comen?at a aprofitar-se¡¯n des d¡¯una i altra banda. Llavors, des d¡¯espais que no tenen a veure amb partits pol¨ªtics hem dit: Pareu! Un moment, un moment: som catalans, aix¨° ¨¦s innegable.

P. Us sentiu agredits?

R. Les identitats bastardes estan sota vigil¨¤ncia. Tothom ens assenyala com a tra?dors. Et situ?s on et situ?s sempre acabes sent tra?dor d¡¯alg¨². Aquesta ¨¦s tamb¨¦ la difer¨¨ncia entre els catalans pobres que tamb¨¦ van migrar a Barcelona en aquella mateixa ¨¨poca i els que van venir de fora de Catalunya: quan hi ha un tema nacional pel mig, a un catal¨¤ d¡¯origen no se li diu ¡®ves-te¡¯n al teu pa¨ªs¡¯. A mi m¡¯ho diuen i jo pregunto: ¡®Quin ¨¦s el meu pa¨ªs?¡¯

P. Influeix m¨¦s la nacionalitat o la classe social?

R. Aix¨° no va ben b¨¦ de la sang. Jo crec que ¨¦s una intersecci¨® d¡¯origen i de classe. Una cosa interactua amb l¡¯altra. El fet que tothom t¨¦ or¨ªgens de tot arreu ¨¦s evident, per¨° en el tema dels xarnegos, la fam¨ªlia majorit¨¤riament no era catalana.

P. La integraci¨® ha de ser a tots els nivells, doncs.

R. L¡¯escola catalana, per exemple, va ser una iniciativa xarnega. Per aprendre. Les fam¨ªlies que arribaven sense saber catal¨¤ volien que les seves criatures no trobessin sostres de vidre. I un era la llengua. La gent volia aprendre b¨¦ el catal¨¤ i poder parlar com qualsevol altre catal¨¤ de fam¨ªlia catalana.

P. Per¨° aquest raonament era molt compartit? No hi ha hagut molta gent que va renunciar al catal¨¤ perqu¨¨ amb el castell¨¤ ja en tenia prou?

R. I tant! Per¨° pensem que la gent que va migrar en aquella ¨¨poca venia de la mis¨¨ria. Demanar-los que fessin segons quins processos em sembla excessiu¡­ Potser tamb¨¦ tenen dret a no fer-los. Podem esperar les seg¨¹ents generacions: estem parlant de gent que prou en va tenir amb fer tot el que va fer.

P. En l¡¯¨¤mbit cultural, creu que hi ha menys ponts ara que, per exemple, a l¡¯¨¨poca de V¨¢zquez Montalb¨¢n, que, d¡¯alguna manera, era un pont entre la literatura xarnega i l¡¯origin¨¤ria catalana?

R. No n¡¯estic segura. El que s¨ª que tinc clar ¨¦s que en la literatura en catal¨¤ hi ha una q¨¹esti¨® de nacionalisme. Hi ha unes din¨¤miques editorials a tot arreu que fan que quan et planteges en quin idioma escrius no sempre tinguis la llibertat d¡¯escollir-lo. Hi ha fins i tot una q¨¹esti¨® de mercat i de precarietat liter¨¤ria que et fa decantar per una llengua o per una altra. Creure que la llengua que esculls en l¡¯¨¤mbit literari ¨¦s una decisi¨® po¨¨tica, ¨¦s pensar que encara som a l¡¯¨¨poca de Baudelaire i de Flaubert¡­ I no, aix¨° ¨¦s una q¨¹esti¨® molt m¨¦s material.

P. A les manifestacions feministes del 8 de mar?, la majoria de lemes i de pancartes eren en castell¨¤¡­

R. No m¡¯hi vaig fixar. Per¨° crec que el catal¨¤, de tan protegit, est¨¤ hipervigilat. Se¡¯ns hauria de deixar jugar una mica m¨¦s amb la llengua, perqu¨¨ les lleng¨¹es hi s¨®n per jugar, per poder fer cartells¡­ I hi ha una cosa que ¨¦s el catal¨¤ xarnego, el que parlen, per exemple, els del Baix Llobregat, que est¨¤ molt penalitzada a l¡¯espai p¨²blic. Potser igual que el catal¨¤ del Priorat o el de l¡¯Empord¨¤, tamb¨¦ hem d¡¯incorporar el catal¨¤ xarnego. Miguel Poveda, que ¨¦s de Badalona, t¨¦ un disc meravell¨®s en catal¨¤ que es diu Desgla?. Doncs va ser l¡¯Enrique Morente qui li va dir que ho fes. Li va dir: ¡°Si jo fos catal¨¤, fa molt que hauria fet un disc en catal¨¤¡±. I llavors s¡¯hi va atrevir, i canta en xarnego. Aquesta idea del ¡°no m¡¯hi atreveixo¡± tamb¨¦ s¡¯ha de posar sobre la taula, justament si el que volem ¨¦s protegir el catal¨¤ i fer que la gent parli catal¨¤. Tot plegat t¨¦ a veure amb una pregunta: a qui pertany la llengua? Per a mi, pertany al poble. Indiscutiblement. No en termes nacionals, esclar, sin¨® en termes cl¨¤ssics, la llengua ¨¦s de la gent.

P. Catalunya ser¨¤ xarnega o no ser¨¤?

R. Hem d¡¯entendre que qualsevol identitat cultural funciona per barreja. Crec que qualsevol cultura que vulgui sobreviure ha d¡¯aprendre a incorporar, a embrutar-se i a contaminar-se. Estic conven?uda que ¨¦s l¡¯¨²nica manera.