Un malalt terminal de p¨¤rkinson demana ¡°deixar de patir i de fer patir¡±

Quatre cadires d'escriptori diferents mostren l'evoluci¨® del p¨¤rkinson en el cos d'Antoni Monguilod. Arraconades en un lateral del despatx de casa seva, a Malgrat de Mar (Maresme), les diferents mides i formes dels seients es van anar succeint fins a l'actual cadira de rodes de la qual Monguilod, de 74 anys, no es pot aixecar des de fa dos mesos. Aquesta p¨¨rdua d'autonomia el va emp¨¨nyer a enviar una carta a diversos mitjans reclamant la legalitzaci¨® de l'eutan¨¤sia per evitar ¡°patiments¡± i com un ¡°dret fonamental¡±.

En aquest empresonament corporal, que li impedeix acabar una frase, l'ordinador apareix com una escletxa a la cel¡¤la. El ratol¨ª i teclat donen a Monguilod el moviment i les paraules que li va absorbint la malaltia. Teclejant van sortir els par¨¤grafs d'auxili que va enviar reclamant que es despenalitzi l'eutan¨¤sia.

¡°Passa les tardes davant de l'ordinador i encara s'encarrega de les factures i l'administraci¨® de la llar¡±, comenta la seva dona, Magdalena Forn¨¦s. Abans de res, el despatx de Monguilod ¨¦s un museu de records de la seva vitalitat. Un viol¨ª dalt d'un armari, una gerra amb el dibuix d'un paracaigudes de la seva etapa a la mili, fotografies amb els amics i uns quants volums enquadernats de la revista Som-hi, una publicaci¨® local mensual de la qual es va encarregar entre el 1977 i el 2016.

¡°Deixar de patir i de fer patir¡±, explica a EL PA?S el que significaria per a ell una ¡°mort digna¡±, en una entrevista en qu¨¨ a les dificultats en la comunicaci¨® hi posa remei la seva dona. A m¨¦s de ser la seva companya de vida, ara ella ¨¦s tamb¨¦ les seves cames, els seus bra?os i la seva veu. ¡°L'estimo molt i no vull que perdi la salut cuidant-me¡±, deia la carta de Monguilod. Actualment, Forn¨¦s at¨¦n el seu marit les 24 hores del dia i nom¨¦s es ¡°pot escapar¡± quan algun dels cuidadors ¨¦s a casa. ¡°Si no hi ha alg¨² no em quedo tranquil¡¤la¡±, assenyala. Enyora anar a la platja i de moment es conforma amb una piscina port¨¤til a la terrassa de casa.

¡°Ha volgut mostrar a la societat el que algunes persones estan patint¡±, assenyala Forn¨¦s sobre la carta del seu marit. ¡°Pot semblar fred per la meva banda acceptar i defensar la posici¨® que ha pres, per¨° jo crec que no hauria estat capa? d'arribar fins on ell ha arribat. Tots dos hem estat sempre molt independents i jo no suportaria haver d'estar demanant que m'ho facin tot¡±.

Tamb¨¦ va ser el teclat de l'ordinador el que fa set anys va donar el primer senyal d'alarma. La m¨¤ esquerra li fallava i va anar al metge. Amb la ¡°millor mem¨°ria de la casa¡±, segons diu la seva dona, Monguilod rectifica la primera versi¨® que va apar¨¨ixer a la premsa sobre la seva malaltia, que indicava una antiguitat de 12 anys. Uns clics a l'ordinador mostren aquell primer informe del 2012 en el qual s'obria la porta a la malaltia neurodegenerativa.

Monguilod, que ha redactat un testament vital donant el cos a la ci¨¨ncia, descarta qualsevol altra via com el su?cidi assistit o marxar a altres pa?sos en qu¨¨ l'eutan¨¤sia no est¨¤ penalitzada. Vol evitar que la seva fam¨ªlia tingui problemes legals.

La parella tampoc ent¨¦n que casos com el d'?ngel Hern¨¢ndez, que fa uns mesos va assistir la seva dona en el su?cidi, hagin acabat en un jutjat. ¡°?s una vergonya. Ella decideix morir-se, ho graven, ho ensenyen i al final el jutgen. Haver de morir patint, per qu¨¨?¡±, assenyala Forn¨¦s.

La fam¨ªlia diu que cap pol¨ªtic s'hi ha posat en contacte i tampoc t¨¦ cap esperan?a que ho facin. ¡°?s una q¨¹esti¨® en qu¨¨ la majoria de la gent est¨¤ a favor, per¨° els pol¨ªtics no fan res per canviar-ho. Aix¨° no dona vots¡±, conclou Forn¨¦s. Al Congr¨¦s hi ha dos projectes sobre mort digna, del PSOE i de Ciutadans, que fins ara no han aconseguit obrir-se pas.