La Universitat de Barcelona, la millor d¡¯Espanya segons el r¨¤nquing Xangai

L¡¯esperat r¨¤nquing d¡¯universitats de Xangai 2019, centrat en l¡¯excel¡¤l¨¨ncia investigadora i esperat pels campus de tot el m¨®n amb inter¨¨s dissimulat, s¡¯ha publicat aquest dijous. La influ¨¨ncia d¡¯aquesta classificaci¨® ¡ªdesmesurada segons l¡¯opini¨® de molts experts¡ª no ademt cap dubte, perqu¨¨ condiciona la pol¨ªtica dels Governs (els campus d¡¯excel¡¤l¨¨ncia espanyols, per exemple) i determina la concessi¨® de moltes beques. Espanya t¨¦ motius per alegrar-se moderadament perqu¨¨ 13 centres espanyols se situen en aquesta ocasi¨® entre els 500 millors, davant els 10 de l¡¯any passat. Des que es va crear el llistat el 2003 ¡ªper triar el dest¨ª dels cient¨ªfics xinesos becats a l¡¯estranger¡ª, nom¨¦s ha assolit aquesta xifra el 2015.

En el r¨¤nquing de Xangai o ARWU (classificaci¨® acad¨¨mica d¡¯universitats del m¨®n, per les sigles en angl¨¨s), els campus s¡¯ordenen per franges a partir del n¨²mero 100. La Universitat de Barcelona ¨¦s l¡¯¨²nica espanyola entre els llocs 150 i el 200 (va tornar a aquesta posici¨® l¡¯any passat); l¡¯Aut¨°noma de Barcelona, la Complutense, Granada i Val¨¨ncia es localitzen entre el 200 i el 300; l¡¯Aut¨°noma de Madrid i la Pompeu Fabra entre el 300 i el 400, i la Polit¨¨cnica de Val¨¨ncia, Oviedo, Sevilla, les Balears, Pa¨ªs Basc i Saragossa entre el 400 i el 500.

Posicions, malgrat aquesta dada positiva, que estan molt allunyades de la gl¨°ria. Disset de les vint millors universitats del m¨®n, segons el r¨¤nquing, s¨®n als Estats Units, que continuen demostrant la seva hegemonia amb Harvard i Stanford als primers llocs. En aquest olimp de la vintena es colen tres centres brit¨¤nics: Cambridge, Oxford i College of London. Totes s¨®n institucions molt s¨°lides i compten amb un enorme finan?ament p¨²blic i privat, a anys llum d¡¯un campus p¨²blic espanyol. En un alumne de Harvard, per exemple, s¡¯inverteixen a l¡¯any 150.000 euros, davant els 7.000 a Espanya.

M¨¢s informaci¨®n

Universitats p¨²bliques avisen de la seva ¡°greu¡± crisi financera

Les millors universitats s¨®n a Catalunya

La universitat que necessitem

¡°No es pot comparar. A Harvard o ets molt llest o has de pagar una matr¨ªcula d¡¯entre 50.000 i 75.000 d¨°lars a l¡¯any, mentre que aqu¨ª estem parlant que hi hagi una primera matr¨ªcula gratu?ta¡±, opina Jos¨¦ Manuel Pingarr¨®n, secretari general d¡¯Universitats en funcions. ¡°La dada que m¨¦s m¡¯agrada del r¨¤nquing ¨¦s que gaireb¨¦ tot el sistema universitari p¨²blic espanyol hi ¨¦s dins i aix¨° significa que enviem els nostres fills a una universitat de qualitat. Els Estats Units, en canvi, tenen 3.000 universitats dolentes¡±, remarca Pingarr¨®n. Espanya t¨¦ 47 universitats p¨²bliques que imparteixen grau presencial, i d¡¯aquestes, 38 s¨®n entre els 1.000 millors campus, segons ARWU. A m¨¦s, en aquest miler nom¨¦s hi ha una universitat privada, la de Navarra, perqu¨¨ en mans alienes es descuida la investigaci¨® i la transfer¨¨ncia de coneixement. ¡°?s un mantra que la Universitat p¨²blica est¨¤ malament. Podria estar millor, per¨° ¨¦s un sistema consolidat¡±, afirma Pingarr¨®n.

A falta de dotaci¨® econ¨°mica, cap rector espanyol no aspira a ingressar al top cent, tot i que s¨ª a escalar posicions. Recorden que no ¨¦s f¨¤cil progressar amb una retallada financera de 9.500 milions d¡¯euros en vuit anys (del 2010 al 2018). De manera que la Universitat va passar de representar el 2,15% de la despesa p¨²blica a l¡¯1,6% en aquell per¨ªode. Frena l¡¯aven? espanyol tamb¨¦ una forta endog¨¤mia (el 73% dels professors imparteix classe on es va doctorar), una plantilla fixa molt envellida, una de jove precaritzada i una falta de recursos que ha for?at els grups d¡¯investigaci¨® a buscar fons internacionals.

¡°El que estem veient ¨¦s el gran esfor? que estan fent les universitats per ser m¨¦s competitives en el camp de la investigaci¨®, malgrat que tenim uns pressupostos tan magres com els que tenim¡±, resumeix Josep Ros, rector en funcions de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona, que ha pujat un esgla¨® en la classificaci¨®. ¡°S¡¯incentiva amb un pla de captaci¨® de talent, una oficina de projectes internacionals eficient... i crec que aix¨° s¡¯ha de reflectir d¡¯alguna forma en els r¨¤nquings. Jo aix¨° ho separo dels pressupostos, que fa anys que estan prorrogats i s¨®n insuficients¡±.

¡°Aquest r¨¤nquing valora molt els autors que s¨®n entre l¡¯1% m¨¦s citat de la seva especialitat i, en el cas de la Universitat de Val¨¨ncia, ha passat en un any de no apar¨¨ixer-hi cap a apar¨¨ixer-n¡¯hi quatre. Per aix¨° jo esperava un salt, per¨° no un de tan gran, perqu¨¨ hi interv¨¦ el que tu fas i el que fan els altres¡±, explica Joaqu¨ªn Ald¨¢s, vicerector d¡¯Estrat¨¨gies i Qualitat del campus valenci¨¤, que ha escalat dos esglaons, de la franja de 400-500 a la de 200-300. ¡°Xangai afavoreix les universitats de certa mida, perqu¨¨ t¨¦ en compte el nombre d¡¯articles i autors i, com m¨¦s gran ¨¦s aquest, m¨¦s f¨¤cil resulta assolir aquests nivells¡±, prossegueix Ald¨¢s, expert en classificacions.

ARWU, per tant, penalitza universitats deliberadament petites en mida, com s¨®n la Pompeu Fabra o la Carles III de Madrid, que s¨®n tanmateix molt productives, elitistes en l¡¯alumnat i prestigioses, i que encap?alen els r¨¤nquings nacionals elaborats a Espanya. Xangai comptabilitza tamb¨¦ els premis Nobel o les medalles Fields guanyades per antics alumnes i inclou una macroenquesta d¡¯opini¨®. Una metodologia molt criticada des de la Comissi¨® Europea, que va llan?ar el 2014 el seu propi llistat, que t¨¦ m¨¦s en compte la doc¨¨ncia.

Pilar Aranda, rectora de Granada, es felicita enormement de les dades, ¡°s¨®n un ¨¨xit¡± diu, despr¨¦s d¡¯un curs acad¨¨mic en el qual, despr¨¦s del cas M¨¤ster, les universitats p¨²bliques espanyoles s¡¯han sentit una arma llanc¨ªvola en mans dels pol¨ªtics. ¡°Vam passem de tenir tres o quatre becaris en un laboratori a cap ni un, i aix¨° no va tenir repercussi¨®. La meva universitat necessita almenys un 10% de finan?ament per mantenir-se¡±, explica, encara que veu impossible competir per atreure talent estranger amb sous poc atractius al mercat internacional i molt taxats per l¡¯Administraci¨®. ¡°Per aix¨° necessitem una nova llei d¡¯universitats¡±, recorda Aranda, que ha participat en les converses amb el Govern. ¡°Cada vegada ¨¦s un escenari m¨¦s competitiu. La Xina cada vegada t¨¦ m¨¦s pes, tamb¨¦ ?ndia, els pa?sos del Pr¨°xim Orient...¡±, enumera.

El seu hom¨°leg a Sevilla, Jos¨¦ ?ngel Castro, amb qui Granada comparteix molts projectes d¡¯investigaci¨®, celebra que la seva universitat torni a entrar en el mig miler de centres. ¡°El sistema ha fet un gran esfor? per millorar la quantitat i la quantitat de la investigaci¨®. En el nostre cas, en quatre anys hem duplicat els fons de finan?ament i aix¨° ha impactat en les publicacions cient¨ªfiques. Incentivem que els nostres grups publiquin a les millors revistes, Science o Nature, i reconeixem la seva tasca quan ho aconsegueixen amb un acte solemne i una ajuda de 15.000 euros perqu¨¨ continu?n investigant. Hi ha un pla de captaci¨® de talent amb estrat¨¨gies individualitzades d¡¯una consultora perqu¨¨ els grups d¡¯investigaci¨® siguin efica?os¡±, prossegueix Castro, catedr¨¤tic de Qu¨ªmica Inorg¨¤nica. D¡¯aquesta manera, Sevilla ha aconseguit tenir dos autors entre aquest 1% altament citat i ho ha vist reflectit a Xangai.

¡°El sistema espanyol n¡¯ha d¡¯estar orgull¨®s. Alemanya gasta el 2,94% del seu PIB en R+D, i si ho comparem amb l¡¯1,19% d¡¯Espanya, el m¨¨rit ¨¦s gran. Cal confiar en el nostre sistema i crear un pla plurianual de finan?ament que doni estabilitat¡±, continua Castro. El Govern socialista planteja un canvi en el sistema i proposa que les universitats rebin una quantitat fixa per a les seves despeses corrents, una de variable en funci¨® dels objectius i una per a necessitats singulars com el manteniment del patrimoni hist¨°ric. ¡°Nosaltres hi posem la carcassa i despr¨¦s les comunitats aut¨°nomes han de posar-ne el contingut, els fons¡±, precisa Pingarr¨®n. El model catal¨¤ que tan bons fruits ha donat.