Dos segles de mort a Barcelona

Aquest any, el cementiri m¨¦s antic de la capital catalana, el del Poblenou, est¨¤ d¡¯aniversari. La instal¡¤laci¨® compleix dos segles i, tot i que el recinte funerari va ser bene?t pel bisbe Pablo Sitjar l¡¯abril del 1819, no ser¨¤ fins al cap de setmana vinent quan se celebrar¨¤ el rod¨® aniversari. Malgrat els dos segles de la instal¡¤laci¨®, la directora de comunicaci¨® de Cementiris de Barcelona, Marta Aladr¨¦n, mant¨¦ que s¡¯hi enterren 900 persones anualment. ¡°Despr¨¦s dels cementiris de Montju?c i Collserola, on cada dia hi ha entre 10 i 15 enterraments, al del Poblenou, les Corts i Sant Andreu s¡¯hi fan entre dos i tres enterraments diaris en cadascun¡±, informa Aladr¨¦n. Al cementiri hi ha 30.000 ¡°unitats d¡¯enterrament¡±, per¨° saber quants cad¨¤vers han acabat soterrats en n¨ªnxols o tombes de Poblenou ¨¦s una estad¨ªstica gaireb¨¦ impossible. ¡°Hi ha n¨ªnxols en els quals s¡¯ha enterrat m¨¦s d¡¯una vintena de persones¡±, sost¨¦ Aladr¨¦n.

Adri¨¤ Terol, historiador de Cementiris de Barcelona, coneix a la perfecci¨® cadascuna de les cantonades del cementiri. ¡°A la capital catalana hi havia un veritable problema de salubritat a causa dels cementiris parroquials i per aix¨° es va construir el 1775 un cementiri als extramurs de la ciutat. Precisament al mateix lloc on avui hi ha el cementiri de Poblenou. Els barcelonins van rebutjar aquell cementiri¡±, recorda Terol. Quan les forces de Napole¨® van arribar a Barcelona el van destruir. Despr¨¦s de les guerres napole¨°niques, la saturaci¨® dels cementiris parroquials era m¨¦s que evident. Va ser llavors quan, el 1985, es van prohibir els enterraments a dins de la ciutat. Les autoritats primer van intentar marcar les bases per construir un cementiri a Gr¨¤cia o a Sant Gervasi per¨° el bisbe Sitjar es va mostrar a favor que la instal¡¤laci¨® definitiva fos sobre l¡¯antic cementiri de Poblenou. L¡¯encarregat de construir el nou cementiri va ser l¡¯arquitecte itali¨¤ Antonio Ginesi, una edificaci¨® d¡¯estil neocl¨¤ssic que s¡¯organitza de manera sim¨¨trica en dos carrers que s¡¯entrecreuen formant quatre illes, on en diferents n¨ªnxols reflectia els gustos d¡¯una nova classe de comerciants i adinerats a la ciutat. ¡°El projecte original deixava a l¡¯interior de les illes espai per a una zona verda. Diuen que Ildefons Cerd¨¤ es va basar en el cementiri per dissenyar l¡¯Eixample¡±, mant¨¦ Terol. Ginesi va morir el 1824 i el seu projecte va patir diferents modificacions.

L¡¯arquitecte itali¨¤ volia reflectir d¡¯alguna manera l¡¯igualitarisme davant la mort per¨° anys m¨¦s tard, el 1858, la Junta General de Cementiris dividia l¡¯escala social dels habitants de Barcelona en tres graus: ¡°¨ªnfim, mitj¨¤ i superior¡±. La junta, que era el m¨¤xim ¨°rgan en l¡¯administraci¨® dels cementiris, volia que hi hagu¨¦s un espai diferenciat per a cadascuna de les classes socials al Consistori. Per a la classe mitjana es van construir m¨¦s n¨ªnxols a l¡¯espai dissenyat per Ginesi (el departament I), es van eliminar els espais enjardinats de les parts centrals de les illes i es van utilitzar, aquestes zones tamb¨¦, per enterrar-hi difunts. Al departament III on hi havia la fossa comuna (el grau ¨ªnfim) tamb¨¦ s¡¯hi van instal¡¤lar n¨ªnxols. Entre el 1842 i el 1852 es va construir el departament II, on el projecte de Ginesi va quedar totalment tra?t. Encara hi continuen els panteons m¨¦s opulents, on la burgesia mostrava el poder econ¨°mic fins i tot dels seus morts. El 1883 es va inaugurar el cementiri de Montju?c. Poblenou va deixar de tenir inter¨¨s per a aquella classe dominant. ¡°Fins i tot va haver-hi fam¨ªlies que van traslladar les restes dels seus familiars a Montju?c perqu¨¨ estiguessin en un cementiri de m¨¦s prestigi social¡±, destaca l¡¯historiador de Cementiris de Barcelona.

La devoci¨® i el tanatoturisme (el turisme vinculat a llocs associats amb la mort) donen avui ¡°vida¡± a aquest cementiri, ja que cada dia hi arriben visitants curiosos de descobrir els misteris que amaga. ¡°Si cal assenyalar un dels pantalons m¨¦s visitats de tots els cementiris de Barcelona ¨¦s el conegut com a El pet¨® de la mort, del marmolista Jaume Barba¡±, destaca Marta Aladr¨¦n. L¡¯escultura mostra un esquelet alat que fa un pet¨® a un jove. Un grup escult¨°ric aterridor amb secrets. ¡°Est¨¤ dissenyat perqu¨¨ els ulls de la calavera sembli que et segueixin en caminar pel seu costat. No hi ha dia que no hi hagi una foto d¡¯aquesta escultura a les xarxes socials¡±, destaca Adri¨¤ Terol.

No nom¨¦s hi ha la tomba m¨¦s visitada pel seu disseny art¨ªstic sin¨® tamb¨¦ la del difunt m¨¦s visitat. Al n¨ªnxol 138 del centre de l¡¯illa 4a al departament 1, un humil n¨ªnxol cont¨¦ les restes de Francesc Canals Ambr¨®s, mort el 27 de juliol de 1899, amb 22 anys. Canals ¨¦s conegut popularment com el Santet. Centenars de persones veneren la seva tomba i li atribueixen poders sobrenaturals i la concessi¨® de tota mena de poders sobrenaturals relacionats amb la salut o l¡¯amor. El n¨ªnxol el presideix una fotografia de Canals en blanc i negre i, al voltant, desenes de verges, cristos i espelmes de devots.

Diumenge que ve tindr¨¤ lloc l¡¯acte central de l¡¯aniversari del cementiri. Cementiris de Barcelona s¡¯ha atrevit fins i tot a programar tallers infantils dins de la instal¡¤laci¨®. Fins i tot els cors d¡¯Anselm Clav¨¦ cantaran al costat del pante¨® del director musical.

Al Poblenou tamb¨¦ hi ha un dels millors epitafis de finals del XIX que diu aix¨ª: ¡°Josep Verneda em digu¨ª: / Jo, que sense mals ni danys, / passats setanta-nou anys, / robust i trempat visqu¨ª. / Un metge¡­ no dir¨¦ qui, / sols un dia em visit¨¤ / un vomitiu m¡¯orden¨¤ / respongu¨ª que no el volia: / em digu¨¦ que em curaria / i vaig morir l¡¯endem¨¤¡±.