Jordi Roca: ¡°Puc riure per¨° quan vull parlar el diafragma se¡¯m bloqueja¡±

Jordi Roca (Girona, 1978) pateix una malaltia anomenada distonia, una alteraci¨® del sistema nervi¨®s central que produeix contraccions involunt¨¤ries i postures an¨°males i doloroses. En el seu cas, a m¨¦s, li ha afectat les cordes vocals i se li ha apagat la veu. No es rendeix. Al contrari. Abans de comen?ar el servei, al Celler de Can Roca, explica amb tota mena de detalls en qu¨¨ est¨¤ treballant. T¨¦ entre les mans el que ¨¦s, segurament, un dels reptes m¨¦s importants de la seva carrera: obrir una f¨¤brica de xocolata a Girona. Casa Cacao, que a m¨¦s ¨¦s un hotel de 15 habitacions, s'inaugurar¨¤ el 15 de gener. El cuiner i pastisser ha bussejat en les fonts amaz¨°niques del cacau per preparar el seu nou projecte.

Pregunta. Continua sent el m¨¦s atrevit dels tres germans Roca?

Resposta. S¨ª, inevitablement, m¨¦s que ells. Per¨°, tot i aix¨ª, he de recon¨¨ixer que estic agafant perspectiva. He perdut aquell ¨ªmpetu, aquella impaci¨¨ncia, m¡¯he tornat una mica m¨¦s reflexiu, per¨° sense renunciar a aquesta part de ¡°i per qu¨¨ no?¡±. Pensar coses que primer poden semblar estranyes per¨° que poden ser possibles.

¡°He perdut impaci¨¨ncia, m¡¯he tornat una mica m¨¦s reflexiu, per¨° sense renunciar a aquesta part de ¡®?i per qu¨¨ no?¡±

P. L¡¯objectiu es continuar sempre al Celler de Can Roca?

R. S¨ª, m¡¯agrada, per¨° sense renunciar a fer altres coses. Tinc la sort de tenir altres projectes que sento ben propis, com el Rocambolesc i Casa Cacao, per¨° sense deixar el restaurant. ?s una manera d¡¯estar amb els meus germans, de conviure i aprendre d¡¯ells, em dona certa tranquil¡¤litat i em reconforta. Tens aquella sensaci¨® de seguir sent de la tribu.

P. Tercera generaci¨®. Heu trencat la mala sort de les enquestes i continueu junts.

R. Cada generaci¨® ha tingut el mateix ofici, per¨° un projecte diferent. Els meus avis tenien un restaurant, els meus pares tamb¨¦, i el Celler ha estat el projecte dels meus germans, al qual jo em vaig incorporar. A casa, volem que la generaci¨® seg¨¹ent tingui tota la llibertat per poder carregar-se aix¨° i fer una altra cosa.

P. El nou projecte ¨¦s Casa Cacao. Un hotel amb una f¨¤brica de xocolata o una f¨¤brica de xocolata amb un hotel a sobre?

¡°A casa volem que la seg¨¹ent generaci¨® tingui llibertat per poder carregar-s¡¯ho tot i fer una altra cosa¡±

R. ?s superguai poder tenir una f¨¤brica de gelats, un petit obrador dol? superdivertit que ¨¦s Rocambolesc, i ara Casa Cacao, que ¨¦s una combinaci¨® del somni de qualsevol persona que somnia en dol?. Tamb¨¦ ¨¦s un projecte compartit amb Anna Payet, la dona del Joan. Aix¨° culmina despr¨¦s d¡¯haver viatjat als llocs d¡¯origen per con¨¨ixer d¡¯on ve el cacau, com es fermenta¡­ Hi ha un paral¡¤lelisme brutal del cacau amb el m¨®n del vi. El cacau est¨¤ molt connectat a la terra, ¨¦s un tipus de cultiu que viu millor si est¨¤ envoltat d¡¯altres arbres. Comprarem directament als agricultors de diferents comunitats ind¨ªgenes que cultiven el cacau salvatge, per¨° a un preu fora de mercat, perqu¨¨ el preu del cacau a ?frica i a tot el m¨®n ¨¦s irrisori i no t¨¦ res a veure amb l¡¯esfor? que fan. Ja estem fent proves amb diferents or¨ªgens, del Per¨², Vene?uela...

P. ?s com si fes vi?

R. Exacte. ?s com si el Pitus fes vi. ?s una hist¨°ria superemocionant, ¨¦s un ofici complicad¨ªssim.

P. I tot aix¨° patint distonia.

R. Van venir uns nois a veure¡¯m per la campanya contra la distonia. ?s una condici¨®, m¨¦s que una malaltia. No la definiria com una malaltia per la meva experi¨¨ncia. Tinc dies que els s¨ªmptomes milloren tant que gaireb¨¦ no els sento. Altres dies els sento m¨¦s, est¨¤ catalogada com una malaltia neurol¨°gica rara el principal h¨¤ndicap de la qual ¨¦s que ¨¦s molt dif¨ªcil de diagnosticar, abans no hi arribes passes per mil diagn¨°stics. [Roca ha participat, amb un grup de nens, en un v¨ªdeo per llan?ar la campanya Mou-te per la distonia de l¡¯Hospital Vall d¡¯Hebron per tal de sensibilitzar la poblaci¨®, per¨° tamb¨¦ per conscienciar la comunitat m¨¨dica, ja que en el diagn¨°stic s¡¯acostuma a confondre amb altres malalties.]

P. Quants anys va estar sense diagn¨°stic?

R. Cinc anys. Primer sents que et tiba el cap i el coll, que perds el control i ho atribueixes a l¡¯estr¨¨s, als h¨¤bits posturals¡­ El problema ¨¦s que el teu cervell dona inputs erronis als m¨²sculs. En el meu cas tamb¨¦ m¡¯afecta la veu. Jo puc riure, per¨° quan intento parlar, el diafragma se¡¯m bloqueja. Vaig a un doctor, al neur¨°leg Joaqu¨ªn Farias, que tracta la distonia d¡¯una forma diferent, fuig del tractament amb b¨°tox. Ara estic millor. El missatge que vull enviar ¨¦s que no ¨¦s una malaltia greu, no ¨¦s una malaltia de la qual hagis de morir; pot molestar, per¨° empitjora com m¨¦s cas en fas: com m¨¦s t¡¯enfoques que no pots fer una vida normal, que no et pots comunicar, els s¨ªmptomes empitjoren. Com menys cas fas als s¨ªmptomes, et trobes millor. Pot arribar a ser molt incapacitadora, et pots arribar a sentir completament in¨²til. Quan va comen?ar a passar-me aix¨° de la veu, em vaig acollonir tant que vaig anul¡¤lar les entrevistes i vaig dir que no en volia saber res. Com m¨¦s alimentes la part negativa, pitjor est¨¤s.

P. Podr¨¤ tornar a parlar?

R.?Podr¨¦ tornar a parlar amb normalitat. Tinc moments del dia en qu¨¨, de sobte, la veu torna perfectament. La veu la tinc, per¨° quan intento parlar no puc controlar-ho, em canso molt¨ªssim, i aix¨° em passa perqu¨¨ el recorregut que jo havia apr¨¨s de forma inconscient s¡¯ha desdibuixat i he de tornar a incorporar aquest programari al meu cervell. Estic segur que puc parlar.

P. El preocupa que la situaci¨® pol¨ªtica afecti el Celler de Can Roca?

R. Som cuiners, som hospitalaris, i mirem de practicar la normalitat com si fos un esport.