Cinc f¨¤briques reconvertides en espais culturals

Catalunya va ser una de les zones que m¨¦s van experimentar el proc¨¦s d'industrialitzaci¨® que es va viure essencialment a la segona meitat del segle XIX, que va modificar del tot la fisonomia de les ciutats amb grans construccions i xemeneies enormes que s'enlairaven al cel, moltes de les quals encara perduren en l'actualitat. Despr¨¦s d'un segle, bona part de les edificacions van caure en des¨²s?per la crisi del t¨¨xtil de finals del segle XX i m¨¦s tard per la crisi econ¨°mica. Arran del seu tancament, s'ha portat a terme una gran tasca de reconversi¨® amb l'objectiu de preservar els trets arquitect¨°nics identitaris dels edificis, que recorden tota una ¨¨poca, a m¨¦s de reciclar i dotar de noves funcionalitats els enormes espais, que ara s¨®n museus, centres d'art i m¨²sica o campus universitaris.?

Ca l¡¯Arany¨®

Una f¨¤brica dedicada a la manufactura del cot¨® al barri del Poblenou va ser restaurada dins del programa del 22@, i el 2004 va ser transformada en un campus universitari. Es tracta de Ca l'Arany¨®, un edifici amb els murs de ma¨® i les finestres envidriades protot¨ªpiques de l'arquitectura industrial modernista que avui en dia pertany al campus de Comunicaci¨® de la Universitat Pompeu Fabra.?Ca l¡¯Arany¨® era de l'empresari catal¨¤ Claudi Arany¨® i va estar en funcionament fins als anys vuitanta, moment en qu¨¨ va caure en un proc¨¦s de degradaci¨® fins que posteriorment va ser reconvertida.?La seva xemeneia, de vuit metres d'al?ada, ¨¦s tot un s¨ªmbol del conjunt arquitect¨°nic de qu¨¨ ara gaudeixen estudiants i visitants.?

Can Marf¨¤?

Dues naus de dos pisos i planta baixa connectades per uns ponts i una xemeneia conformen el conjunt arquitect¨°nic de Can Marf¨¤ de Matar¨®, dedicat a la ind¨²stria del teixit de punt. El 1996 es va arribar a un acord perqu¨¨ l'edifici fos un espai expositiu del Museu de Matar¨® per donar a con¨¨ixer l'activitat industrial que ha concedit una identitat singular a la ciutat. La planta baixa sovint acull exposicions temporals i s'hi fan tallers i activitats sobre la hist¨°ria de la ind¨²stria, la moda i el disseny.?

Central Cornell¨¤

El 2004 va obrir un museu en una f¨¤brica, joia del modernisme industrial i situada a l'aq¨¹¨ªfer del riu Llobregat, a Cornell¨¤. El Museu Agbar de les Aig¨¹es ¨¦s un centre d'art contemporani que vol promoure el patrimoni local i fer divulgaci¨® sobre l'aigua mitjan?ant cicles de cinema, espectacles cient¨ªfics, m¨²sica i arts esc¨¨niques. L'arquitectura modernista tamb¨¦ es pot observar a les antigues cases dels treballadors i a la xemeneia, de 50 metres d'al?ada. El fet que avui en dia sigui una ind¨²stria encara en funcionament fa que el museu sigui un exemple de patrimoni hist¨°ric ben conservat i en actiu que s'ha sabut adaptar als nous temps.

Espai Marf¨¤

Amb el mateix nom que la f¨¤brica de Matar¨®, la ind¨²stria de filats de cot¨® Marf¨¤ de Santa Eug¨¨nia de Ter, documentada a partir del 1819, va ser la primera t¨¨xtil de tot Girona. L¡¯Espai Marf¨¤ actualment ¨¦s un equipament cultural municipal creat a partir de la seva rehabilitaci¨®. D'aquesta manera, ara la nau, de 2.700 m?, mant¨¦ la seva imatge i la seva estructura industrial aplegant diferents serveis culturals, com els bucs d'assaig per a diverses disciplines art¨ªstiques, la Biblioteca Salvador Allende, aix¨ª com una escola de m¨²sica.

Fabra i Coats

Una de les f¨¤briques m¨¦s paradigm¨¤tiques de la industrialitzaci¨® catalana, la Fabra i Coats, del barri de Sant Andreu, va tancar les portes el 2005 despr¨¦s de la disminuci¨® productiva a conseq¨¹¨¨ncia de la crisi del sector del t¨¨xtil. Despr¨¦s que tanqu¨¦s l'Ajuntament de Barcelona en va adquirir els espais per preservar aquest patrimoni. En l'actualitat ¨¦s un lloc?d'exhibici¨®, creaci¨® i experimentaci¨® art¨ªstica amb el Centre d'Art?i la F¨¤brica de Creaci¨®, espais que han fet servir diverses personalitats, com Rosal¨ªa abans de la publicaci¨® de l'¨¤lbum que la va portar a la fama internacional, El mal querer?(2018).