Mare, sirena per un dia

¡°Va, mama, no diguis mentides. No et crec¡±. La nena de quatre anys obre els ulls com plats mentre la boca continua tapada per la mascareta blava. Cam¨ª d¡¯una vida, m¨¦s o menys normal, a les 8.30 del mat¨ª, en cotxe, amb el banyador posat i l¡¯esmorzar a la motxilla, amb desinfectant a les mans, cap al casal d¡¯estiu ¡ªque s¨ª que ha obert al mateix edifici on l¡¯escola ha estat tancada per la crisi del coronavirus¡ª, la nena, rossa amb els cabells arrissats, no para de q¨¹estionar la mare. Sense dubtar-ho, es treu la mascareta i exclama: ¡°Com has de ser una sirena? Nom¨¦s l¡¯Ariel ¨¦s una sirena¡±. Al volant, la mare calla i pensa: ¡°T¡¯ho demostrar¨¦¡±.

Reconec que aquesta no hauria de ser la meva cr¨°nica, sin¨® la del periodista Jacinto Ant¨®n. M¡¯ho recorda sense vacil¡¤lacions, per¨° llavors m¡¯anima a seguir i a ficar-me al mar. Abans d¡¯emprendre aquest viatge cap al fons del mar, per ser sincera el cam¨ª ¨¦s fins a Tarragona, Ant¨®n recomana un llibre, que defineix com a culte i apassionant, de l¡¯especialista en l¡¯antiguitat cl¨¤ssica Carlos Garc¨ªa Gual: Sirenas, seducciones y metamorfosis (Turner). Garc¨ªa Gual explica l¡¯¨¨xit de les sirenes: ¡°?s la crida del plaer lligada a la seducci¨® femenina, el miratge encisador, l¡¯atracci¨® fatal, la dona regressiva que arrossega l¡¯home al descontrol ¡ªalhora ansi¨®s de ser sedu?t¡ª, coses molt universals. La sirena es va dotant de caracter¨ªstiques que fan m¨¦s robust el mite. ?bviament, la vinculaci¨® amb l¡¯aigua, el fet que sigui mig peix, dona molta m¨¦s for?a, ens remet al m¨®n del subconscient. El l¨ªquid est¨¤ molt unit a la idea de plaer¡±. Ant¨®n recomana tamb¨¦ una can?¨®: Song to the Siren, de Tim Buckley.

La cita ¨¦s a la platja del Miracle. Una parada t¨¨cnica per posar benzina demostra que anem pel bon cam¨ª. A la botiga hi venen aquelles sirenes de peluix i colors llampants que valen 12,95 euros. Tenen els cabells llargs i arrissats i van amb joies. El GPS ens porta cap a la cita. Poca gent a primera hora a la platja. Una persona medita. Una altra carrega amb el para-sol per instal¡¤lar-lo a la sorra, seguida d¡¯uns quants fills. I llavors arriba la sirena. La reconec pels cabells, llargs i arrissats com el peluix i per la imatge id¨ªl¡¤lica que en tenim. ?s la Susana Seuma, responsable de l¡¯acad¨¨mia de sirenes, la primera que va sorgir a Espanya el 2014. Des de llavors ensenyen a ser una sirena o un trit¨®. A Tarragona, per¨° tamb¨¦ a Barcelona i a Can¨¤ries.

¡°No deixa de ser un esport, una manera de nedar. En aquest moment, quan entro a l¡¯aigua, em converteixo en un mam¨ªfer mar¨ª, que ¨¦s el que m¡¯agradaria ser¡±, explica la Susana, de 46 anys. Fa 10 anys, aquesta lleidatana, fil¨°loga i ara resident a Tarragona, va tenir un accident que la va deixar quatre mesos sense poder caminar. ¡°L¡¯aigua va ser la meva forma de recuperaci¨®¡±. Treballava llavors com a encarregada en una botiga d¡¯electr¨°nica. ¡°Ho vaig haver de deixar perqu¨¨ no aguantava dempeus. El que ¨¦s el meu soci va veure en mi una sirena¡±. El seu soci i cocreador de Sirenas Mediterranean Academy ¨¦s Alejandro Rodr¨ªguez Bosch. I aix¨ª va n¨¦ixer aquesta escola. I la seva forma de vida. L¡¯activitat ronda els 50 euros.

La Susana, sempre somrient, treu de la bossa el vestit de licra i la monoaleta. El seu, blau. El meu, ataronjat. A la riba, estirada de costat, es posa el vestit i ensenya com posar-se¡¯l. Primer l¡¯aleta i despr¨¦s anar fent lliscar la licra cap amunt a poc a poc. Despr¨¦s d¡¯una entrada, poc glamurosa per part de la que escriu, i unes fotos fetes per Joan S¨¢nchez que quedaran en un calaix, la sensaci¨® ¨¦s brutal. Moviment i rapidesa a l¡¯aigua. I despr¨¦s del confinament, tots aquests mesos tancats, menjant, parlant, discutint: la llibertat.

Com ha passat la ¡®sirena¡¯ aquesta quarantena? ¡°L¡¯he passat en sec i ha estat molt dur. La meva ¨²ltima classe va ser el 8 de mar? (Dia Internacional de la Dona Treballadora), una classe especial amb nenes pel dia que era. I vaig estar sense nedar fins que el Govern ens va deixar sortir a l¡¯aigua, ja no recordo en quina fase era. El primer dilluns que ens van deixar lliures, a las 6.30 del mat¨ª estava veient com es feia de dia. Enyorava molt el contacte amb l¡¯aigua¡±.

L¡¯acad¨¨mia resisteix contra vent i marea. La Susana fa que s¨ª amb cara d¡¯esperan?a: ¡°?s un any complicat. Les restriccions i els protocols a les piscines fan molt dif¨ªcil que la gent vingui. Per a nosaltres, per¨°, la seguretat ha estat molt important i sempre hem treballat amb grups redu?ts per poder ensenyar. Per¨° ¨¦s a l¡¯estiu quan hi ha m¨¦s accions¡±. Aquest any la Susana no nom¨¦s ser¨¤ sirena, sin¨® que tamb¨¦ treballar¨¤ com a socorrista, per poder aix¨ª afrontar l¡¯hivern. El comiat ¨¦s optimista, igual que la Susana. Aix¨° acabar¨¤ aviat. O almenys aix¨ª ho esperem tots els presents.

Tornada a casa amb el tel¨¨fon a la m¨¤. La nena de quatre anys veu la imatge. La torna a mirar. Agafa el tel¨¨fon i amb els seus dits min¨²sculs amplia la foto. Somriu. La mama ¨¦s, m¨¦s o menys, la sireneta. Per un dia.