Un 2% dels propietaris de pisos acaparen un ter? del mercat de lloguer de Barcelona

Les estad¨ªstiques assenyalen que cada propietari de pisos a Barcelona t¨¦, de mitjana, 1,5 habitatges. Per¨°, com passa amb el repartiment de la riquesa en general, la d'immobles ¨¦s molt desigual. El 2,3% de tots aquests amos controlen el 32,4% dels pisos de lloguer de la capital catalana. Es tracta de grans tenidors, persones o empreses que acumulen m¨¦s de 10 habitatges, i la dada ¨¦s una de les conclusions de l'¨²ltim informe elaborat per l'Observatori Metropolit¨¤ de l'Habitatge de Barcelona. Malgrat no tenir comparatives d'altres ciutats, la directora de l'estudi, Alba Verg¨¨s, ha afirmat aquest dijous que ¡°el nivell de concentraci¨® ¨¦s for?a elevat¡±, tot i que ha assumit la necessitat de matisar-ho, com la dada que entre les grans tenidors tamb¨¦ hi ha administracions.

Els autors de l'estudi es basen en el fet que a Barcelona hi hauria 212.901 pisos de lloguer en mans de 100.020 propietaris. ?s a dir, que cada titular controla una mitjana de 2,1 habitatges. Per¨° la mitjana d'immobles en mans de particulars ¨¦s de tot just un 1,6, mentre que la resta de propietaris acrediten una mitjana de 5,7 habitatges a Barcelona al seu nom. Segons el recompte de l'estudi, els tres grans tenidors serien administracions p¨²bliques, que acumulen m¨¦s d'11.000 habitatges, seguides d'empreses. En la posici¨® 14 apareix la primera entitat sense ¨¤nim de lucre, amb 390 propietats, mentre que en el lloc 35 destaca la primera persona f¨ªsica en acumulaci¨® de propietats: 192. Despr¨¦s, en la 65, apareixen 134 pisos a nom d'una instituci¨® religiosa.

L'Observatori ha elaborat l'informe a partir de dades oficials, entre el cadastre i les fiances de lloguers presentades a l'Incas¨°l. L'informe avisa que hi ha 780.775 habitatges a la ciutat i tamb¨¦ subratlla la ¡°gran atomitzaci¨® del parc¡±, amb 514.978 propietaris. El 69% dels immobles els tenen persones i empreses que disposen d'un o sobretot dos immobles en propietat, amb predomini de persones f¨ªsiques que han convertit els seus estalvis ¨Co her¨¨ncies¨C en una propietat en forma de pis. Les empreses acaparen un 11,4% del parc, i un 1,6% del total est¨¤ a c¨¤rrec d'administracions o entitats sense ¨¤nim de lucre. La resta est¨¤ en mans d'un altre tipus de propietaris.

Per¨° els grans tenidors tamb¨¦ hi s¨®n. La normativa b¨¤sica d'habitatge considera grans tenidors els propietaris de m¨¦s de 10 habitatges. Amb aquest llindar, aquest tipus de propietaris controlarien el 17% del parc (108.264 habitatges). La normativa auton¨°mica ¨¦s m¨¦s estricta a l'hora de definir un gran tenidor: ha de tenir m¨¦s de 15 habitatges. En aquest cas, tindrien el 13,9% del mercat.

Una q¨¹esti¨® que ofereix l'estudi ¨¦s la funci¨® social que fan les administracions p¨²bliques en acumular m¨¦s habitatge de propietat en determinats barris de la ciutat. Per exemple, es converteixen en grans tenidors en aquells barris amb m¨¦s dificultats socioecon¨°miques, com Can Peguera o Torre Bar¨®, tots dos a Nou Barris. Per¨° tamb¨¦ mantenen moltes propietats a Vallbona, Bar¨® de Viver, la Trinitat Nova i la Marina del Prat Vermell.