Amor i classes socials

Poques novel¡¤les deuen il¡¤lustrar tan b¨¦ l¡¯aguda observaci¨® de Gabriel Ferrater que ¡°una vida no es conserva si no ¨¦s ben atenta a les lleis del diner i als moviments dels homes i de les dones¡± com les de la brit¨¤nica Jane Austen (Steventon, 1775; Winchester, 1817). Karl Marx va n¨¦ixer un any despr¨¦s de morir ella, massa jove, massa aviat, per¨° llegint Persuasi¨®, l'¨²ltima novel¡¤la que va escriure, publicada p¨°stumament, ¨¦s dif¨ªcil no percebre com la seva pulcra per¨° corrosiva mirada deixa en evid¨¨ncia la r¨ªgida estructura de classes de la societat anglesa en temps del rei Jordi III (1760-1820).

En aparen?a, Persuasi¨® ¨¦s una novel¡¤la en qu¨¨ la protagonista, Anne Elliot, aspira a acomplir el desig de casar-se amb l¡¯home que estima, per¨° hem d¡¯esperar fins a la frase que tanca el cap¨ªtol tercer, una breu insinuaci¨®, per tenir la primera pista de la trama sentimental, i la trobada d¡¯Anne amb Frederick, el seu antic amor, es demora fins al cap¨ªtol set¨¨, on ja arrenca la lluita per recuperar-lo.

Tindrem final feli?, s¨ª, per¨° for?a anticlim¨¤tic: a l¡¯¨²ltim cap¨ªtol, Austen no ens estalvia les previsibles dificultats futures de la parella i, per postres, acaba amb un par¨¤graf referit a la senyora Smith, una vella amiga d¡¯Anne que viu en condicions modestes, i a l¡¯ombra de la guerra que plana sobre Frederick, oficial de marina (L¡¯acci¨® acaba el 1815, poc abans de la batalla de Waterloo).

En realitat, la hist¨°ria d¡¯amor ¨¦s el baix continu que acompanya la melodia principal, l¡¯esmolat retrat d¡¯una fam¨ªlia de l¡¯aristocr¨¤cia rural mitjana. El t¨ªtol Persuasi¨® ¡ªa la manera dels previs Orgull i prejudici i Seny i sentiment¡ª el van posar els editors p¨°stums, per¨° Austen s¡¯hi havia referit com Els Elliot i la novel¡¤la arrenca amb el pater familias, Sir Walter Elliot entotsolat en la lectura de l¡¯ep¨ªgraf que li dedica la Cr¨°nica dels baronets, el cat¨¤leg dels llinatges que ostenten el seu t¨ªtol nobiliari.

Al llarg del llibre, Austen dibuixa implacablement el pare d¡¯Anne: vanit¨®s, autoconscient (viu en una casa plena de miralls), incompetent per fer rendir la seva propietat agr¨¤ria i pendent de tractar nom¨¦s amb qui considera que s¨®n els seus iguals, sempre mogut per l¡¯inter¨¨s.

La intel¡¤lig¨¨ncia narrativa d¡¯Austen, d¡¯una modernitat total ¡ªi aqu¨ª cal recordar que ¨¦s mig segle anterior a Flaubert!¡ª, es desplega amb el virtuosisme i l¡¯aparent lleugeresa d¡¯un quartet de corda, tal com va apuntar el traductor, cr¨ªtic i professor de literatura Jos¨¦ Mar¨ªa Valverde. Ridiculitzant les novel¡¤les sentimentals en voga al seu temps, Austen aprofundeix el car¨¤cter dels personatges amb retrats precisos, amb una ironia que de vegades frega el sarcasme quan en liquida alguns de ben execrables amb quatre pinzellades demolidores. La incomoditat d¡¯Anne amb l¡¯entorn familiar ¡ªun llast de prejudicis i de compromisos socials¡ª s¡¯ajunta amb observacions ben sensates sobre els matrimonis de conveni¨¨ncia i el paper de les dones, per¨° Austen escriu sense subratllats obvis, mostrant mirades i pensaments dels personatges que deixa caure gaireb¨¦ de pas.

Aquest festival literari ens arriba, per¨°, en una traducci¨® repescada que ja grinyolava quan es va publicar fa m¨¦s de trenta anys. Esfor?ada i fidel a l¡¯original (de vegades massa i tot), la versi¨® de Jordi Arbon¨¨s opta per un catal¨¤ literari que allunya el lector amb tries l¨¨xiques artificioses que sovint no s¡¯adiuen amb el registre d¡¯Austen, complex i d¡¯una certa formalitat que reposa m¨¦s en la ductilitat sint¨¤ctica, no sempre assolida per Arbon¨¨s, que en l¡¯elevaci¨® del vocabulari, de la qual abusa.