Els tres ve?ns de Lloret que han anat a la guerra

El mateix dia que va esclatar la guerra, Armen Knyazyan va agafar un avi¨® cap a Arm¨¨nia. Knyazyan era un conegut empresari de la restauraci¨® de Lloret de Mar (la Selva). Inflat de patriotisme per¨° sense formaci¨® militar ¨Camb un limitat domini de les armes gr¨¤cies a la seva afici¨® a la ca?a¨C, aquest armeni de 46 anys es va despla?ar el 27 de setembre al seu pa¨ªs d'origen per combatre a l'Alt Karabakh. La regi¨®, disputada entre Arm¨¨nia i l'Azerbaidjan, ¨¦s l'escenari d'un nou conflicte b¨¨l¡¤lic al qual s'han sumat milers d'armenis residents a l'estranger. Knyazyan va morir el 10 d'octubre per l'atac d'un dron.

Knyazyan va ser enterrat el 17 d'octubre a Lloret, segons va publicar el Diari de Girona. El ta¨¹t el van cobrir amb la bandera d'Artsakh, la rep¨²blica de majoria arm¨¨nia a l'Alt Karabakh. Artsakh va ser autoproclamat pa¨ªs independent ¨Csense reconeixement de Nacions Unides¨C arran de la guerra que va enfrontar Arm¨¨nia i l'Azerbaidjan entre el 1988 i el 1994. La regi¨® ¨¦s formalment part de l'Azerbaidjan des de l'era de la Uni¨® Sovi¨¨tica. Quan es va desintegrar, es va desfermar el xoc entre les dues comunitats al territori. El president d'Artsakh, Araik Arutiunian, ha concedit la medalla p¨°stuma com a heroi nacional a Knyazyan. Arutiunian va explicar en un comunicat que havia conegut l'empresari de Lloret el 2016, durant l'anomenada ¡°guerra dels quatre dies¡±, l'anterior escalada b¨¨l¡¤lica que es va produir a l'Alt Karabakh. La seva filla, Marianna Knyazyan, explica que el seu pare era aquells dies de visita a Arm¨¨nia i en esclatar la conflagraci¨®, no ho va dubtar i es va despla?ar a Artsakh a ajudar els seus compatriotes. Knyazyan en aquesta ocasi¨® tampoc va dubtar. Va morir quan un dron va atacar el vehicle en qu¨¨ viatjava. La Marianna creu que l'ex¨¨rcit ¨¤zeri el va posar a la diana perqu¨¨ acompanyava un destacat militar armeni.

L'Armen no ¨¦s l'¨²nic membre de la fam¨ªlia Knyazyan que va deixar Lloret per sumar-se a la guerra. Un cos¨ª seu, el Sarkis, s'ha instal¡¤lat a la capital d'Arm¨¨nia, Erevan, per acollir refugiats de la zona en conflicte; un altre cos¨ª, el Norik, cuiner en un restaurant d'aquest poble de la Costa Brava, ha estat acceptat per l'ex¨¨rcit al front perqu¨¨ havia fet el servei militar. L'ambaixada d'Arm¨¨nia a Madrid informa que deu armenis residents a Espanya han viatjat al seu pa¨ªs d'origen per participar d'alguna o altra manera en la contesa. ¡°M¨¦s de 200 armenis a Espanya han contactat amb l'ambaixada amb l'objectiu de transmetre la seva disponibilitat per viatjar a Artsakh quan sigui necessari¡±, indica una portaveu de la delegaci¨®.

Armen Knyazyan deixa tres fills i una esposa. La Marianna admet que els tres germans han pensat en algun moment a prendre part en la guerra, ella des d'Erevan ajudant log¨ªsticament i els dos homes a primera l¨ªnia de la batalla. ¡°Lluitar per la p¨¤tria ¨¦s un exemple per a nosaltres, per¨° la meva mare i jo no permetr¨ªem que marxessin, no volem m¨¦s p¨¨rdues a la fam¨ªlia. A m¨¦s, ells tampoc tenen cap experi¨¨ncia militar ni coneixen el lloc¡±.

Els Knyazyan van arribar a Lloret de Mar l'any 2000 procedents d'Alemanya. Un amic de l'Armen li va suggerir que al poble podia trobar feina. Van ser dels primers armenis a instal¡¤lar-se al municipi ¨Cara en s¨®n m¨¦s de 200. Va comen?ar com a cambrer i va anar progressant fins a ser propietari de tres restaurants, el m¨¦s conegut, l'itali¨¤ Giorgio. Un altre referent de la comunitat arm¨¨nia local ¨¦s Samuel Badalyan, un exmilitar d'alt rang en la guerra amb l'Azerbaidjan posterior a la desintegraci¨® sovi¨¨tica. Badalyan forma part de les unitats de veterans voluntaris que lluiten a l'Alt Karabakh. A Espanya s'ha dedicat al negoci de la seguretat privada i ¨¦s fundador de l'Associaci¨® Cultural Arm¨¨nia de Lloret. El nom de guerra de Badalyan, el que utilitzen els combatents per comunicar-se entre ells i no ser identificats per l'enemic, ¨¦s ¡°Gubernator¡±, explica el seu fill, Sargis Badalyan. El pseud¨°nim de l'Armen Knyazyan era ¡°Barcelona¡±.

Sargis Badalyan destaca que el seu pare nom¨¦s t¨¦ paraules d'agra?ment per Espanya des que el 1998 li van concedir l'asil pol¨ªtic. ¡°Els pol¨ªtics a Arm¨¨nia li tenien por¡±, explica el Sargis, ¡°era un militar de gran prestigi i denunciava actuacions injustes a l'ex¨¨rcit¡±. Samuel Badalyan no podia fer una altra cosa que deixar la pau de la costa mediterr¨¤nia i marxar altre cop al Karabakh, assegura el Sargis: ¡°El meu pare recorda cadascun dels seus companys que van morir en la guerra que va acabar el 1994. Encara pateix estr¨¨s posttraum¨¤tic perqu¨¨ va haver de clavar-li el tret de gr¨¤cia a un amic destrossat per una bomba. Aix¨° no ho perdona¡±.

¡°La guerra el va convertir en un monstre¡±, apunta el Sargis. ¡°El meu pare ha matat mil persones, o m¨¦s. Li tenien por i per aix¨° va patir set intents d'assassinat¡±. Preguntat pel sentiment que pot portar al martiri un home de 63 anys, amb la seva vida ja refeta a l'afable litoral catal¨¤, Sargis Badalyan recorda que la gran majoria dels armenis estan dispersats pel m¨®n des del genocidi com¨¨s per l'imperi otom¨¤ a principis del segle XX, per¨° tots tenen el seu pa¨ªs al cor: ¡°Els armenis anem cadasc¨² a la nostra, per¨° quan es tracta de la naci¨®, anem tots a l'una. El nostre patriotisme ¨¦s brutal¡±. El Sargis afegeix que si Espanya fos atacada, tamb¨¦ agafarien les armes pel pa¨ªs que els va acollir.