Els hospitals catalans s¡¯atrinxeren per combatre el flagell de la segona onada

La segona onada de la pand¨¨mia torna a posar els hospitals catalans contra les cordes. La velocitat de transmissi¨® ha baixat el ritme lleugerament, per¨° segueix a l¡¯al?a i fueteja de ple els centres sanitaris, sobretot en les unitats de cures intensives. Amb 2.411 ingressats i 463 en UCI, els hospitals s¡¯atrinxeren per combatre el segon gran envit del coronavirus. Ja han comen?at a reprogramar intervencions, doblar torns, replegar professionals, limitar visites i reordenar serveis. Per primera vegada des de la primavera, les UCI catalanes ja tenen m¨¦s pacients covid que d¡¯altres patologies.

?La corba de contagis no para de cr¨¦ixer. Ahir es van comunicar m¨¦s de 6.000 noves infeccions, tot i que no totes pertanyen al dia anterior i el Departament de Salut tamb¨¦ va matisar que ¡°s¡¯estan donant resultats de moltes PCR que no s¡¯havien pogut analitzar fins al moment¡±. En qualsevol cas, la incid¨¨ncia acumulada a 14 dies segueix a l¡¯al?a i se situa en 748 casos per 100.000 habitants. S¡¯ha alentit lleugerament la velocitat de transmissi¨® (la Rt, que mesura quantes persones de mitjana encomana un positiu) i, si b¨¦ la setmana passada va arribar a estar en 1,57 ¨Cper cada 100 positius se n¡¯encomanaven 157 m¨¦s¨C, ara est¨¤ en 1,26. Per¨° aquesta desacceleraci¨® del creixement encara no es reflecteix en la pressi¨® assistencial sobre els hospitals, que continua augmentant.

De fet, els hospitals ja han comen?at a replegar-se, com van fer en la primera onada, per poder atendre el degoteig incessant de casos de coronavirus que creix sobre Catalunya. La majoria ja han comen?at restringir visites d¡¯acompanyants dels pacients per rebaixar al m¨ªnim la mobilitat i minimitzar els riscos de contagi. ¡°Aquesta setmana hem limitat les visites a ingressats a 5 situacions: final de vida, parts, pediatria, oncologia i usuaris de targeta Cuida¡¯m [els que tenen alta fragilitat relacional i necessiten una atenci¨® espec¨ªfica, com les persones amb autisme]¡±, explica una portaveu de l¡¯Hospital de Matar¨®.

Una altra de les mesures ha estat comen?ar a desprogramar activitat ordin¨¤ria no urgent per fer lloc als pacients amb covid-19. A difer¨¨ncia de la primera onada, quan l¡¯allau de malalts de coronavirus va obligar a suspendre de cop totes les operacions i consultes no urgents, ara els hospitals s¡¯han conjurat per mantenir tot el possible, l¡¯atenci¨® completa als pacients covid i no-covid. El secretari general del Departament de Salut, Marc Ramentol, va dir divendres que encara no hi ha ¡°desprogramacions massives¡±, per¨° els hospitals comencen a fer malabars per quadrar l¡¯oferta de llits amb la demanda creixent dels malalts de coronavirus i altres patologies. ¡°El nostre objectiu ¨¦s mantenir al m¨¤xim l¡¯activitat no-covid. De moment estem fent la majoria de cirurgies i consultes externes previstes. El que hem desprogramat no arriba al 10%. Per a nosaltres ¨¦s molt important continuar amb la resta de servei¡±, apunta un portaveu de l¡¯Hospital Cl¨ªnic de Barcelona. Salut estima que, a partir dels 600 pacients en UCI, caldr¨¤ fer suspensions d¡¯activitat generalitzada per no col¡¤lapsar els centres sanitaris.

A l¡¯hospital comarcal d¡¯Olot, en canvi, ja s¡¯ha hagut d¡¯aparcar bona part de l¡¯activitat no urgent, tot i que es mantenen intactes les intervencions oncol¨°giques i no demorables. ¡°S¡¯han susp¨¨s les cirurgies amb ingr¨¦s ajornables i es mantenen les cirurgies que no requereixen pernoctaci¨® al centre¡±, apunta l¡¯hospital en un comunicat. Aquest centre sanitari, que divendres tenia 25 pacients hospitalitzats i l¡¯¨²ltim mes ha hagut de traslladar a l¡¯Hospital Josep Trueta de Girona vuit malalts cr¨ªtics, tamb¨¦ ha habilitat una unitat amb 32 llits per atendre pacients amb covid-19, ha doblat les gu¨¤rdies dels professionals de medicina interna i ja ha comen?at a fer algunes consultes externes de manera telem¨¤tica.

Al Trueta tamb¨¦ s¡¯han susp¨¨s gaireb¨¦ tots els quir¨°fans de cirurgia local, s¡¯ha reordenat l¡¯activitat quir¨²rgica d¡¯oftalmologia i cirurgia card¨ªaca, s¡¯ha frenat l¡¯atenci¨® a la Unitat del Son i s¡¯ha redu?t el servei no urgent a la Unitat de Diabetis de l¡¯hospital de dia. Tampoc s¡¯hi fan endosc¨°pies programades i l¡¯activitat quir¨²rgica de tarda i l¡¯hemodin¨¤mica (s¡¯ha reorganitzat tota pels matins) tamb¨¦ s¡¯han susp¨¨s. Tot, expliquen des del centre, per tenir m¨¦s disponibilitat de personal.

A l¡¯Hospital de la Vall d¡¯Hebron de Barcelona encara es mant¨¦ el gruix de l¡¯activitat ordin¨¤ria, tot i que s¨ª que s¡¯han limitat els trasplantaments que no suposen una urg¨¨ncia vital imminent. ¡°S¡¯estan fent intervencions i consultes externes, per¨° tot dependr¨¤ dels ingressos. Si continuen pujant, a finals de la setmana que ve haurem d¡¯aturar l¡¯activitat gradualment¡±, explica el director m¨¨dic, Antoni Roman. Al Sant Pau avisen que ¡°la situaci¨® s¡¯est¨¤ complicant¡±. No han hagut de suspendre activitat programada, per¨° ja han traslladat l¡¯hospital de dia d¡¯oncohematologia a un pavell¨® del vell hospital, lluny del centre neur¨¤lgic d¡¯activitat, per protegir els pacients m¨¦s vulnerables.

Els sanitaris adverteixen del risc de tornar a desprogramar tanta activitat. De fet, durant la primera onada, es van arribar a fer 20.000 operacions menys que en el mateix per¨ªode de l¡¯any anterior i les proves diagn¨°stiques i les consultes externes es van reduir a la meitat. El Servei Catal¨¤ de la Salut (CatSalut) creu que es tardar¨¤ entre 18 i 21 mesos a posar-se al dia en l¡¯atenci¨® sanit¨¤ria dels pacients no-covid.

Resituar sanitaris

El que s¨ª que ha fet el Vall d¡¯Hebron ¨¦s ajuntar a l¡¯hospital tots els professionals del Centre de Salut Internacional i Malalties Transmissibles, ubicat al costat del centre d¡¯atenci¨® prim¨¤ria de Drassanes, al districte de Ciutat Vella. ¡°All¨¤ tenim un pull important de microbi¨°legs, infect¨°legs i epidemi¨°legs que repleguem a l¡¯hospital per donar suport a la covid-19 all¨¤, per¨° mantenim una franja hor¨¤ria al migdia perqu¨¨ segueixin amb la seva consulta habitual. No hem deixat ning¨² desat¨¨s¡±, matisa Roman despr¨¦s de la pol¨¨mica generada per aquesta reestructuraci¨®.

El cas ¨¦s que el trasllat de la unitat de Drassanes a l¡¯hospital suposa, segons els cr¨ªtics, la p¨¨rdua del perfil comunitari del servei. ¡°Es dificulta l¡¯accessibilitat a poblacions vulnerables. Es mant¨¦ l¡¯activitat, per¨° no al 100%¡±, lamenta un sanitari de Drassanes. De fet, la reestructuraci¨® obliga a tancar temporalment el dispositiu de Drassanes Express, un circuit r¨¤pid de detecci¨® d¡¯infeccions de transmissi¨® sexual sense passar pel metge de cap?alera. ¡°En ¨¨poca de pand¨¨mia cal prendre decisions. Necessit¨¤vem aquests professionals¡±, lamenta Roman, que demana ¡°paci¨¨ncia¡± als usuaris en un moment en qu¨¨ ¡°el sistema s¡¯est¨¤ tensant progressivament¡±.

Els experts en salut p¨²blica temen l¡¯impacte d¡¯aquestes mesures en la detecci¨® d¡¯altres patologies transmissibles. ¡°Fa falta posar m¨¦s sanitaris contra la covid-19, per¨° el repte ¨¦s com fer compatibles els recursos per a la covid amb l¡¯atenci¨® a altres malalties transmissibles. L¡¯impacte en l¡¯augment d¡¯altres patologies el notarem a llarg termini¡±, valora Joan Pau Millet, epidemi¨°leg de l¡¯Ag¨¨ncia de Salut P¨²blica de Barcelona. El sanitari tem un augment de retard del diagn¨°stic d¡¯altres malalties infeccioses, com la tuberculosi.