Joan Laporta, el president excessiu i genial que va ensenyar a l¡¯afici¨® del FC Barcelona a gaudir dels triomfs

Diguem-ho d'una vegada: Joan Laporta va portar a Catalunya l'hedonisme triomfal. No ¨¦s mal llegat. Laporta es va encarregar, sense cap mena de dubte, d'orquestrar des de la llotja el que potser ha estat el millor FC Barcelona de tots els temps, un dels grans transatl¨¤ntics de la hist¨°ria de l'esport. Per¨° tamb¨¦ cal atribuir-li la paternitat d'una idea que resulta poderosa pel que t¨¦ de contracultural: que ¨¦s del tot possible gaudir de l'¨¨xit amb alegria i sense culpa, que fins i tot l'arrog¨¤ncia i l'ostentaci¨®, l'esc¨¤ndol i la desmesura, s¨®n leg¨ªtims. Es pot (i potser fins i tot ¨¦s el que cal fer) triomfar sense demanar perd¨®.

Per entendre com de suggeridor i revolucionari resulta el concepte, cal fixar-se en el context social en qu¨¨ va arrelar: la Catalunya dels primers anys del segle XXI. El catal¨¤ mitj¨¤ es concep a si mateix des de fa d¨¨cades, potser segles, com una criatura resignada i esc¨¨ptica, que persegueix l'¨¨xit material a trav¨¦s de l'esfor? quotidi¨¤. Si arriba a obtenir-lo, s'imposa l'imperatiu moral de gaudir-ne amb mesura i, si pot ser, en la intimitat, a resguard d'enveges i malentesos. Potser es tracta d'una imatge t¨°pica, part d'un imaginari compartit que no es correspon del tot amb la realitat, per¨° la vig¨¨ncia d'aquest relat idealitzat de la idiosincr¨¤sia local explica, en certa mesura, la hist¨°ria de la Catalunya contempor¨¤nia, de la (fracassada?) persist¨¨ncia del proc¨¦s a la irregularitat ciclot¨ªmica del Bar?a passant per la industrialitzaci¨®, la Renaixen?a o la resist¨¨ncia passiva a la dictadura franquista.

Laporta, catal¨¤ i catalanista, va impugnar amb contund¨¨ncia aquesta cultura de l'esfor? abnegat, l'¨¨xit culpable i l'al¡¤l¨¨rgia visceral a l'exaltaci¨® i l'alegria. Ho va fer des del ventre de la balena, des de l'epicentre simb¨°lic de la catalanitat, aquest FC Barcelona que sempre va ser ric, per¨° feia d¨¨cades que es comportava com si fos pobre, amb un aferrissat victimisme i ressentiment de classe. La imatge que millor resumeix aquesta nova cultura de l'ostentaci¨® euf¨°rica, del seu abast i els seus l¨ªmits, es va captar la matinada del 30 de novembre del 2009 a la pista de ball de la sala barcelonina Luz de Gas. Aquella nit, poques hores despr¨¦s que el Bar?a derrot¨¦s al Camp Nou el Reial Madrid amb gol de l'acr¨°bata Zlatan Ibrahimovic, un Laporta a punt d'ebullici¨® va ser retratat amb un cigar hav¨¤ entre els dits, l'americana fosca ben molla de xampany franc¨¨s, i l'expressi¨® d'abandonament i dol? ¨¨xtasi de qui se sent a dalt de tot. Un home de mitjana edat, (una mica) rodanx¨® i rialler, ric i fam¨®s, en ple episodi d'euf¨°ria et¨ªlica, en pau amb la vida, cedint a l'impuls visceral de gaudir de l'¨¨xit, segons declararia ell mateix anys despr¨¦s, amb cigars, dones i licors. Canta i balla quan vagis guanyant.

Avui ho veur¨ªem m¨¦s aviat com un exemple de suprema ordinarietat, egolatria rid¨ªcula i qui sap si fins i tot masculinitat t¨°xica. Per¨°, en aquell moment, la imatge del Laporta nocturn i canalla va despertar m¨¦s aviat la divertida complicitat dels seus partidaris i la secreta enveja dels seus detractors. Va ser el seu instant de gl¨°ria al sol, de genu?na esplendor a l'herba, de plenitud ef¨ªmera. El llorer que intenta fer rebrotar ara amb el seu tard¨¤ intent de reconquesta de la llotja del Camp Nou, la poltrona en qu¨¨ ell, home acostumat a trepitjar despatxos de direcci¨®, parlaments i consistoris, m¨¦s c¨°mode s'ha sentit en els seus ja m¨¦s de 20 anys de traject¨°ria p¨²blica al m¨¤xim nivell.

A Joan Laporta Estruch (Barcelona, 1962), l'hedonisme triomfal li ve de s¨¨rie. Deu ser un instint biol¨°gic, arrelat des del bressol i conreat despr¨¦s a consci¨¨ncia en el seu proc¨¦s formatiu, en centres com els Maristes del passeig de Sant Joan, d'on va ser expulsat a finals dels setanta per, pel que sembla, passar-se de gamberro i d'hedonista, tot i que les versions sobre aquell fosc episodi de la seva adolesc¨¨ncia no coincideixen. Despr¨¦s acumularia ¨¨xits acad¨¨mics i gestes l¨²diques en escenaris com la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar en Dret, o a l'Abat Oliva, on es va especialitzar en societats mercantils i impostos. Els seus hagi¨°grafs diuen que va ser un triomfador preco?, fundador i titular del seu propi bufet d'advocats, Laporta & Arb¨®s, i que futbol, pol¨ªtica i vida nocturna van ser gaireb¨¦ des del principi les seves tres grans passions.

En el futbol Laporta hi va trobar la seva ¨²ltima gran escola d'hedonisme. Va ser en l'her¨¨ncia de Cruyff, l'home que va introduir, gaireb¨¦ de contraban, el culte a l'alegria i l'¨¨xit desacomplexat en els anys m¨¦s foscos del nu?isme, quan el Bar?a semblava m¨¦s aviat un contrit i depriment vaixell a la deriva. Tot i que estava a les ordres de Josep Llu¨ªs N¨²?ez, un gestor gris, molt avesat al regateig en curt i el c¨¤lcul mesqu¨ª, Cruyff va portar tota una ret¨°rica esportiva basada en l'estil neerland¨¨s, l'escola de l'Ajax i el fonamentalisme del teva-meva. Per¨° la seva aportaci¨® fonamental va ser una frase recollida anys despr¨¦s per Laporta: ¡°Ha de ser divertit¡±. Si t'has d'esfor?ar, passa-t'ho b¨¦. I si no et sents capa? de passar-t'ho b¨¦, millor que no t'hi esforcis, que segur que no valdr¨¤ la pena.

Per descomptat, el cruyffisme, amb la seva perenne exhortaci¨® a l'excel¡¤l¨¨ncia, el talent i l'euf¨°ria fr¨ªvola, va ser un cos estrany en l'ecosistema N¨²?ez, un entorn crispat, amb olor de naftalina burocr¨¤tica, corrupci¨®, estretor de mires i sagristia. El profeta del futbol art i el rei del totxo van coexistir a empentes i rodolons durant anys gr¨¤cies a l'argamassa de l'¨¨xit, per¨° la fractura final d'aquesta fr¨¤gil coalici¨® de contraris va conduir a un profund cisma en el barcelonisme. Laporta va recollir, ja el 1998, amb 35 anys, l'estendard de l'oposici¨® hedonista a N¨²?ez i al seu calvinisme esportiu de via estreta. Com a impulsor de la plataforma opositora Elefant Blau, es va proposar ja aquells dies gestionar l'her¨¨ncia de Cruyff (a qui pretenia portar fer tornar al club perqu¨¨ exerc¨ªs de guru plenipotenciari) i contribuir a fer que el catalanisme d'ordre recuper¨¦s el control de la instituci¨®. De manera gradual, el jove advocat es va anar convertint en un dels rostres m¨¦s reconeixibles d'aquella oposici¨® vinculada tant al Palau de la Generalitat com al nou independentisme transversal, en aquells dies encara incipient. Despr¨¦s d'embolicar-se en matrimonis de conveni¨¨ncia amb candidats a la presid¨¨ncia del Bar?a no del tot propers a la seva ¨°rbita, com el publicista Llu¨ªs Bassat, Laporta va fer finalment el pas que la seva traject¨°ria pr¨¨via demanava a crits i es va presentar com a cap de cartell a les eleccions del juny del 2003, que suposarien un punt d'inflexi¨® decisiu.

Laporta va conc¨®rrer a aquells comicis amb un esl¨°gan que avui ens porta resson¨¤ncies trumpianes ("Primer, el Bar?a") i una promesa seductora: ¡°Dedicarem al club els millors anys de les nostres vides¡±. I ho van ser, i tant. Encara que va arrencar a mig gas, incomplint la seva promesa electoral de portar la gran estrella medi¨¤tica del moment, David Beckham, i apadrinant fitxatges extravagants, com el del porter turc R¨¹st¨¹ Reb?er, la f¨®rmula d'exaltaci¨® juvenil, connexi¨® directa amb el m¨®n dels negocis, cruyffisme innegociable i energia desacomplexada acabaria fent forat en tot just una temporada i mitja. Guiat amb seny i mesura des de la banqueta per un altre neerland¨¨s amb pedigr¨ª, Frank Rijkaard, l'equip va comen?ar a jugar. Un tal Ronaldinho va omplir el Nou Camp de m¨¤gia i somriures i el club va comen?ar a tra?ar el primer dels dos grans cercles virtuosos amb els quals deixaria enrere la seva travessia del desert. El segon cicle triomfal, el de Guardiola, Messi i la generaci¨® dels cruyffistes superlatius, seria encara millor i deixaria un record inesborrable.

En paral¡¤lel, Laporta va continuar alimentant la seva imatge de canalla competent i l¨²cid, d'un dandisme autoindulgent, fins i tot una mica groller. Se'l va veure desafiant les mesures de seguretat dels aeroports amb un arrogant ¡°vost¨¨ no sap amb qui est¨¤ parlant¡±, va maltractar l'oposici¨® amb el despotisme i l'agressivitat desdenyosa dels qui es consideren homes providencials (¡°Que n'aprenguin!¡±, una frase que resumeix una manera de ser i d'estar al m¨®n), es va implicar en esc¨¤ndols d'espionatge al si de la seva pr¨°pia directiva i en episodis d'un nepotisme culp¨®s, com deixar la seguretat del club en mans del seu cunyat, Alejandro Echevarr¨ªa, un t¨¨rbol personatge a qui al final acabarien passant factura els seus vincles amb la Fundaci¨® Francisco Franco. M¨¦s o menys va ser en aquells dies que la seva vida privada va comen?ar a ser not¨ªcia, cosa que va contribuir encara m¨¦s a aquesta imatge de perdulari impenitent, encantador a la seva manera, que acabaria donant-li una dimensi¨® medi¨¤tica molt superior a la que acostuma a tenir un dirigent esportiu.

Tot aix¨°, en set anys d'(intermitent, per¨° inq¨¹estionable) excel¡¤l¨¨ncia esportiva, convulsos en l'¨¤mbit social i presidits per una cada vegada m¨¦s perceptible polititzaci¨® del club. La seva deriva personalista el va portar a cavar rases molt profundes fins i tot amb els seus col¡¤laboradors m¨¦s ¨ªntims. Un d'ells, Sandro Rosell, el va succeir el 2010 amb la promesa amb prou feines encoberta d'assajar un laportisme de rostre hum¨¤: continuar prement la tecla de la bona gesti¨® esportiva, del futbol excels i amb vocaci¨® d'estil, per¨° renunciant al culte de la personalitat i l'estrid¨¨ncia que havien deixat el seu predecessor sol al cim.

Desallotjat ja del club al que havia dedicat els seus millors anys, Laporta va seguir amb la seva vida extremant encara m¨¦s, si ¨¦s que era possible, el seu personatge. Va ser diputat al Parlament de Catalunya i regidor a l'Ajuntament de Barcelona, representant sempre un independentisme qu¨ªmicament pur, doctrinari i gaireb¨¦ sense matisos, per¨° for?a indiferent al tradicional eix esquerra-dreta. Els seus rivals l'acusaven de fer la migdiada als plens, amb les energies minvades pel rutilant caos en qu¨¨ s'estava convertint la seva vida. Separat de qui va ser la seva esposa i mare dels seus tres fills, va conrear amb ironia complaent la seva faceta de seductor en s¨¨rie, de playboy berlusconi¨¤, amb parelles eventuals com la diva trash multiformat (encara que aquells dies s'insistia molt a presentar-la, sobretot, com a actriu porno, una professi¨® que gaireb¨¦ no va arribar a exercir) Mar¨ªa Lapiedra.

Laporta s'havia constru?t un personatge tan d¨²ctil, tan coherent en la seva vol¨¤til incoher¨¨ncia, que podia saltar sense soluci¨® de continu?tat de la cr¨°nica rosa a l'actualitat esportiva i fins i tot ja a la pol¨ªtica, sempre al servei d'un infatigable projecte de promoci¨® personal en absolut exempt de vanitat i d'egolatria, per¨° legitimat pel seu carisma i la seva intel¡¤lig¨¨ncia.

Passats els anys, el cruyffista irredempt i alegre s'ha acabat consolidant com una d'aquestes figures dotades d'una certa aura que les situa m¨¦s enll¨¤ del b¨¦ i del mal. Ara es postula altre cop al c¨¤rrec que el va propulsar a la primera l¨ªnia medi¨¤tica, i es diria que ho fa en el moment oport¨², una vegada s'ha dilu?t en certa mesura el record dels seus esc¨¤ndols i excessos i el seu llegat esportiu desperta m¨¦s nost¨¤lgia que mai.

D'ell s'espera un nou (i gaireb¨¦ impossible) cercle virtu¨®s que porti, tal vegada, de tornada Pep Guardiola, a temps de liderar, des de la banqueta o des dels despatxos, el cant del cigne de Leo Messi i la transici¨® cap a un futur de Pedri, Ansu Fati i cruyffisme triomfant i resurrecte. Se n'esperen grans coses perqu¨¨ es tracta d'un personatge desmesurat, i la desmesura, no cal dir-ho, t¨¦ molt en com¨² amb la veritable grandesa. El que ja ning¨² li arrabassar¨¤ al Napole¨®n de la ger¨¨ncia esportiva ¨¦s el seu instant d'esplendor a l'herba: el dia en qu¨¨ la pista de ball de Luz de Gas es va convertir en s¨ªmbol d'una Catalunya que no demana perd¨® i no passa vergonya.