Catalunya ha perdut el 25% de la fauna salvatge en 20 anys

El progressiu i generalitzat declivi de la biodiversitat catalana ja t¨¦ un diagn¨°stic. Catalunya ha perdut el 25% de la seva fauna salvatge en els ¨²ltims 20 anys, segons l'informe Estat de la Natura a Catalunya 2020, presentat aquest dimecres pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Dami¨¤ Calvet. Els resultats, recaptats gr¨¤cies al treball de m¨¦s de 40 entitats, han estat avaluats amb l'indicador que Nacions Unides utilitza per examinar l'estat de les poblacions animals. ?s la primera vegada que el Govern posa xifres oficials a un deteriorament ambiental que s'est¨¦n sense pausa per terra, mar i aire.

¡°No anem b¨¦. En cap cas podem anar b¨¦. Nom¨¦s veure que hem perdut el 70% de papallones dels prats, un bioindicador tan clar, ho diu tot ¡°, resumeix N¨²ria Pou, coordinadora de l'informe amb el bi¨°leg Llu¨ªs Brotons. El document, de m¨¦s de 100 p¨¤gines, posa en evid¨¨ncia que les poblacions de vertebrats (peixos, r¨¨ptils, amfibis, ocells i mam¨ªfers) i invertebrats (papallones) han perdut un de cada quatre individus en les ¨²ltimes dues d¨¨cades. I assenyala el canvi d'usos del s¨°l i l'explotaci¨® directa del territori, que afecta especialment les aig¨¹es terrestres, com la causa principal d'aquesta extinci¨®.

Aix¨ª mateix, els experts creuen que el canvi clim¨¤tic i l'arribada d'esp¨¨cies invasores, que ja sobrepassen les 1.200 a Catalunya, tindran un impacte cada vegada m¨¦s fort. El futur no ¨¦s gens favorable si es t¨¦ en compte que per al 2050 la Generalitat preveu que la temperatura augmenti tres graus i les esp¨¨cies invasores se segueixen estenent sense control.

El treball tamb¨¦ demostra que no es perden animals a tot arreu en la mateixa proporci¨®. Les esp¨¨cies aut¨°ctones m¨¦s afectades en les dues ¨²ltimes d¨¨cades han estat les dels rius, llacs i aiguamolls, hist¨°ricament sobreexplotats i contaminats (nom¨¦s el 40% compleixen els est¨¤ndards europeus), amb una alarmant p¨¨rdua del 50% dels exemplars. El nombre dels animals que habiten ambients agr¨ªcoles i prats ha disminu?t un 30%, mentre que els de boscos i matolls han disminu?t un 10%. Al mar, l'h¨¤bitat sempre m¨¦s dif¨ªcil d'avaluar, no s'han obtingut prou dades per oferir un diagn¨°stic clar. ¡°Encara que la situaci¨® ¨¦s tamb¨¦ desfavorable¡±, recull l'informe.

Les causes principals del dany al patrimoni geol¨°gic a Catalunya s¨®n les grans infraestructures com carreteres, ferrocarrils i embassaments, aix¨ª com les activitats productives (pesca, agricultura i silvicultura) i la urbanitzaci¨® del territori, admet el mateix Govern. Des que l'expresident de la Generalitat Artur Mas va suprimir el Departament de Medi Ambient el 2010 al¡¤ludint a la manca de pressupost, la gesti¨® del medi ambient continua absorbida per la carpeta de Territori.

¡°En 10 anys seria interessant fer un altre estudi de la mateixa magnitud per poder comparar com hem evolucionat i avaluar la implementaci¨® de les mesures necess¨¤ries¡±, afegeix Pou, que creu que una de les prioritats a partir d'ara ¨¦s poder recollir informaci¨® de les esp¨¨cies de les quals no s'ha pogut aconseguir informaci¨®. ¡°La decisi¨® pol¨ªtica ja dir¨¤¡±, afegeix.

La tend¨¨ncia catalana en la p¨¨rdua de biodiversitat ¨¦s similar a la dels pa?sos europeus, per¨° significativament millor a la global, amb una reducci¨® que se situa entorn del 68% des del 1970, segons l'ONG mediambiental WWF. ¡°El motiu de fons ¨¦s un model socioecon¨°mic que intensifica l'obtenci¨® de recursos en determinades ¨¤rees i n'abandona d'altres¡±, assenyala el document, que va ser encarregat l'octubre del 2019 al Centre de Ci¨¨ncia i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i al Centre de Recerca Ecol¨°gica i Aplicacions Forestals (CREAF), que l'han elaborat en col¡¤laboraci¨® amb l'Institut Catal¨¤ d'Ornitologia (ICO), l'Institut de Ci¨¨ncies del Mar (ICM) i la Direcci¨® General de Pol¨ªtiques Ambientals. Per fer-ho tamb¨¦ s'ha comptat amb l'ajuda de m¨¦s de 40 entitats de recerca, universitats, administracions, associacions privades i projectes de ci¨¨ncia ciutadana.

La Generalitat alerta especialment sobre la desaparici¨® de l'anguila (Anguilla anguilla) o la papallona escac ferrugin¨®s (Melanargia occitanica). Totes dues han redu?t les poblacions en m¨¦s del 90%. A l'altra cara de la moneda destaca la millora en la reintroducci¨® d'esp¨¨cies com l'¨®s bru (Ursus arctos), la ll¨²dria (Lutra lutra) o el xoriguer petit (Falco naumann), les poblacions dels quals han millorat significativament gr¨¤cies als plans de reintroducci¨®. Entre les esp¨¨cies priorit¨¤ries, l'Administraci¨® ara vol impulsar el trit¨® del Montseny, considerat l'amfibi m¨¦s amena?at d'Europa occidental.

La publicaci¨® d'aquest informe coincideix amb l'engegada al juliol de l'Ag¨¨ncia de la Natura (encara sense pressupost), un organisme que la Generalitat confia que sigui un revulsiu per frenar la p¨¨rdua de la diversitat per¨° que compta amb la resist¨¨ncia de representants del m¨®n agrari i forestal. A principis del 2021, tamb¨¦ s'espera l'aprovaci¨® del Cat¨¤leg d'Esp¨¨cies Amena?ades, una hist¨°rica reclamaci¨® ecologista que fa 10 anys que ¨¦s al calaix. L'avantprojecte, de moment, recull 202 esp¨¨cies amena?ades susceptibles de ser protegides i reintrodu?des en un territori en progressiu declivi. Pou confia que els resultats posin la protecci¨® de la naturalesa al centre del debat.