La serp que va vomitar el Nadal

Si donar de menjar a la serp sempre ¨¦s un tr¨¤ngol, que et vomiti la presa ¨¦s molt pitjor. El meu prop¨°sit era lloable, diria: que almenys hi hagu¨¦s alg¨² que tingu¨¦s un bon Nadal. I no em refereixo, ¨¦s clar, al ratol¨ª que vaig comprar a l'establiment Kiwoko (ex-Mister Guau) com a fest¨ª per a la meva serp bladera (Elaphe guttata), sin¨® precisament a aquesta, que feia unes quantes setmanes que no engolia res. Li vaig servir el rosegador obrint la porta superior del terrari i convidant-lo a passar amb una empenteta, sense poder evitar la draculesca frase, ¡°entri vost¨¨ lliurement¡±. A alg¨² li semblar¨¤ un acte cruel, per¨° en llibertat la serp ja hauria despatxat una infinitat m¨¦s de ratolins dels que jo li he donat en els llargs anys que fa que estem junts i al final no faig m¨¦s que actuar com a agent de la natura, urpa i ullal, limitant-me a servir d'intermediari com si digu¨¦ssim entre el depredador i la seva v¨ªctima. Per¨° per si de cas sempre m'encomano a sir David Attenborough.

Tenint en compte les dates, em vaig estalviar l'escena estricta de la trobada entre les dues criatures i en tornar al davant del terrari, que es troba en una localitzaci¨® especial de casa meva, envoltat de llibres de Salgari i de les prestatgeries d'aventures herpetol¨°giques, el drama ja s'havia consumat (i consumit). La Kaa descansava a la seva branca visiblement empatxada i amb la panxa plena, amb la caracter¨ªstica inflor de quan t'acabes d'aixecar de la taula que es deixava veure enmig del seu cos sinu¨®s. Van passar els dies i ni recordava l'assumpte ¨C¡±Conscience is but a word that cowards use¡±, que deia Ricard III¨C, quan em va cridar l'atenci¨® una fortor semblant al mat¨® que sorgia del terrari. Vaig observar amb espant que procedia d'una massa informe que hi havia encaixonada entre la paret de vidre i el recipient d'aigua de la serp. En vaig tenir prou amb una llambregada per saber qu¨¨ era tot all¨°: el r¨¨ptil havia regurgitat el ratol¨ª.

Ni tan sols qui hagi vist la pel¡¤l¨ªcula de terror Anaconda (1997) i com la protagonista del t¨ªtol endrapa tot sencer Owen Wilson pot arribar a imaginar-se l'estat en qu¨¨ una serp vomita una presa mig digerida. Les colobres maten per constricci¨®, que ¨¦s un m¨¨tode for?a piad¨®s ¨Cles v¨ªctimes dels felins, per exemple, triguen molt¨ªssim m¨¦s a morir¨C i que consisteix en una sobtada i f¨¨rria abra?ada amb diverses bobines escamoses que provoca una aturada card¨ªaca gaireb¨¦ instant¨¤nia. Una vegada morta la presa ¨¦s engolida sencera, un proc¨¦s esfor?at (no intenteu fer-ho) que obliga a lubricar-la mitjan?ant les diverses gl¨¤ndules mucoses que la serp t¨¦ a la boca i fer-la avan?ar per l'es¨°fag dilatat amb moviments de la musculatura axial fins a l'est¨®mac, on els sucs g¨¤strics, amb un PH molt ¨¤cid, compleixen la seva missi¨®.

La digesti¨® de les serps ¨¦s lenta i pesada. I quan ho treuen tot, la visi¨® ¨¦s esfere?dora. John M¡¯Leod, cirurgi¨¤ naval digne de la ploma de Patrick O¡¯Brian que va explicar les seves aventures a Voyage of His Majesty¡¯s Ship ¡®Alceste¡¯ along the coast of Corea and the island of Lewchew with an account of her subsequent shipwreck, aquest best-seller, inclou en el seu relat la hist¨°ria sobre un pit¨® reticulat de Borneo que van enviar a Anglaterra a bord del Caesar. L'enorme serp viatjava en una caixa de fusta, i tamb¨¦ anaven a bord sis cabres com a menjar per al r¨¨ptil. Se li va donar la primera ¨Cm¨¦s o menys com jo el ratol¨ª a la meva colobra¨C i la va devorar, per¨° a l'altura del Cabo de Buena Esperanza l'ofidi es va sentir indisposat i va vomitar, probablement, segons el cirurgi¨¤, a causa del mareig. Quan el vaixell arribava a Santa Helena, el pit¨® va morir. No he pogut saber si es tractava del mateix pit¨® que Napole¨® es delia per veure ¨Cel seu exili a l'illa no li oferia gaire entreteniment i despr¨¦s de Waterloo tot et sembla insuls. En un altre cas d'indigesti¨®, una anaconda de 65 quilos i gaireb¨¦ cinc metres de l'Steinhart Aquarium de San Francisco va morir despr¨¦s de menjar-se per error una enorme planta de pl¨¤stic. He llegit sobre una serp ¨ªndia (Drymarchon corais) dels EUA que van trobar alimentant-se del cap decapitat d'un taur¨®, tota una estampa.

Que les serps s'equivoquin en el que mengen no ¨¦s inusual, per¨° s¨ª que ¨¦s preocupant si et confonen a tu amb un p¨¨cari, per exemple, que ¨¦s el que li va passar ¨Cprobablement¨C a un individu anomenat Vargas amb una anaconda. El que la meva colobra va perbocar podia haver estat perfectament un p¨¨cari o el mateix Vargas: tenia forma afusada, color fosc i una textura viscosa. Feia una pudor de mil dimonis i no em quedava m¨¦s remei que treure aquella cosa del terrari. Ho vaig intentar amb una forquilla, per¨° relliscava. Em vaig ajudar llavors amb una cullera. I mentrestant la serp em mirava de mala gana mentre es gronxava com una mamba amb ressaca. Intranquil, vaig acabar agafant el rosegador rebutjat, aquella mena de revenant p¨²trid, per la cua (s¨ª, encara tenia la cua, tot i que molt atrotinada) i el vaig extreure a punt de vomitar jo mateix.

He llegit despr¨¦s que la causa m¨¦s probable que la serp regurgit¨¦s ¨¦s que estava mig hibernada i en aquesta situaci¨® el metabolisme redu?t no li dona per a una digesti¨® normal. Mervin. F Roberts en el seu ¨²til manual per tenir cura de serps, a m¨¦s de recomanar no comprar-se mai una boa cubana (¡°tres metres i un car¨¤cter maligne; eviteu-la¡±), recalca que alimentar una colobra en estat semilet¨¤rgic ¨¦s un mal costum, ja que pot ocasionar trastorns digestius (el subratllat ¨¦s meu) i fins i tot la mort de l'esp¨¨cimen. Per¨° sostenint la resta em va fer pensar que el que havia vomitat la serp era en realitat aquest Nadal tot sencer, fet de mals rotllos, pors, males decisions i polvorons i torrons entravessats. Vaig llan?ar a les escombraries el pobre ratol¨ª de vida malgastada i vaig c¨®rrer al lavabo a treure-ho tot, pensant que encara quedava per veure, ai, com digerirem el ra?m.