Un desert a la Jonquera

¡°Entr¨¦e/entrada¡±, es llegeix a la majoria de comer?os que hi ha a banda i banda de la principal avinguda del Pert¨²s, un dels barris m¨¦s peculiars de la Jonquera (Alt Empord¨¤). L'asfalt ¨¦s franc¨¨s, i la vorera, on hi ha els negocis, espanyola. ¡°Ja veus com estem, ni un client¡±, lamenta el treballador de l'¨²nica perfumeria que continua oberta. Als carrers, habitualment esquitxats de turistes adeptes a la roba de marca falsificada, no hi ha gaireb¨¦ ning¨². El m¨¦s cridaner ¨¦s un grupet d'homes, controlant l'entorn, que hi ha al costat dels pocs establiments que continuen funcionant: els estancs. La sensaci¨® ¨¦s de solitud i abandonament.

La Jonquera, un municipi de 3.233 habitants, ¨¦s conegut pels seus macrosupermercats, els estancs, els restaurants de bufet lliure, els camions que pugen i baixen, el seu outlet i tamb¨¦ pels clubs de prostituci¨®. Un lloc peculiar, com tota frontera, on les barreres no existeixen en el dia a dia, i la majoria de negocis estan retolats en franc¨¨s i en catal¨¤. La pand¨¨mia, i el bloqueig que ha suposat amb Fran?a, ha enfonsat l'economia local. ¡°La mobilitat transfronterera t¨¦ un car¨¤cter natural i quotidi¨¤¡±, explica la regidora Llu?sa Mac¨ªas, responsable de la promoci¨® econ¨°mica, que ara s'ha vist truncada. L'Ajuntament ¨Ci totes les comarques frontereres catalanes¨C demanen a Fran?a i Espanya que apliquin ¡°una mirada diferent¡±, i permetin els despla?aments de fins a 30 quil¨°metres a banda i banda.

La filera de carros del supermercat de color vermell s'acumula a la porta del supermercat del Gran Jonquera Outlet, sense que ning¨² els utilitzi. Es tracta d'un dels establiments estrelles del municipi, amb m¨¦s de mig centenar de botigues de marques conegudes, ara buides. Als passadissos de terra blanc, amb prestatgeries plenes de menjar, s'hi veuen alguns treballadors o algun client a?llat. Nom¨¦s est¨¤ oberta 1 de les 15 caixes. ¡°I aix¨ª, cada dia¡±, lamenta la jove, amb un lleuger accent franc¨¨s, que espera de bra?os plegats el seg¨¹ent client.

¡°La majoria de negocis depenen del client franc¨¨s. ?s una infraestructura dirigida a ells¡±, explica Isabel Vera, portaveu de l'associaci¨® de comerciants del centre del poble, que representa mig centenar d'empresaris. A la seva perruqueria, ha passat de tenir una trentena de persones di¨¤ries a tres o quatre. ¡°Ara ens queda nom¨¦s la clientela local¡±, explica, cosa que l'ha obligat a aplicar un ERTO al 70% del seu personal. Durant la conversa, la perruqueria est¨¤ buida i la seva treballadora, asseguda a la porta, al sol.

¡°Aix¨° fins i tot fa por¡±, es resigna l'empleat d'una gasolinera del municipi. Els llocs per proveir-se i els macroaparcaments per a camions s¨®n altres dels elements caracter¨ªstics del lloc. El tr¨¤nsit internacional de mercaderies no ha parat, i els vehicles pesants continuen circulant amunt i avall, de rotonda en rotonda, al llarg de la Nacional II, que queda a l'esquena del nucli urb¨¤. En un d'aquests pol¨ªgons hi havia el Paradise, que va obrir a so de bombo i platerets el 2010 amb la publicitat de ser el bordell m¨¦s gran d'Europa. De cam¨ª es divisa una dona exercint la prostituci¨® al carrer, per¨° sembla l'¨²nica, com si elles tamb¨¦ s'haguessin esfumat.

¡°Entre impostos i h¨°sties, un mili¨® vuit-cents i escaig que tenia al banc ja han volat¡±, es queixa el propietari del macrobordell Paradise, Jos¨¦ Moreno. Fa 13 mesos que est¨¤ tancat, amb 79 treballadors en un ERTO, i assegura que encara deu 400.000 euros. ¡°No puc ni pagar la llum. Tinc propietats i coses, per¨° no tinc manera de pagar¡±, reitera. La seva clientela tamb¨¦ ¨¦s francesa, per¨° a Espanya els prost¨ªbuls estan tancats per la pand¨¨mia. ¡°Tinc el perm¨ªs per a unes quantes habitacions d'hostal, per¨° no vull complicar-me la vida. Es tanca i es tanca¡±, afirma.

L'Ajuntament encara no sap quants negocis han abaixat la persiana per sempre i quants ho han fet de manera temporal. Perfumeries, restaurants, botigues de roba, d'electr¨°nica, perruqueries, supermercats... ¡°Hi ha establiments a la Jonquera on el 99% del client ¨¦s franc¨¨s, i es veuen obligats a tancar perqu¨¨ no poden subsistir¡±, explica la regidora Mac¨ªas. D'altres segueixen al peu del can¨®, ¡°vivint al dia¡± i sense poder pensar m¨¦s enll¨¤, com ¨¦s el cas de Vera. ¡°Hi ha cansament, malestar i una enorme incertesa sobre el futur que vindr¨¤¡±, resumeix Mac¨ªas. Les esperances estan posades en la campanya d'estiu. ¡°Si l'estiu no funciona, la majoria ens veurem abocats a tancar¡±, augura Vera.

L'enduriment del confinament a Fran?a ha limitat encara m¨¦s la mobilitat a la zona les ¨²ltimes setmanes, segons expliquen els locals. Un divendres a les dues del migdia l'activitat a la frontera del Pert¨²s ¨¦s gaireb¨¦ nul¡¤la. Un policia atura de manera rutin¨¤ria una furgoneta carregada de gent, repassa els papers, obre el maleter i els deixa passar. Pels carrers secundaris del Pert¨²s es veuen alguns nois passant l'estona i botigues de roba amb les persianes apujades per¨° els llums apagats, on no queda clar si es pot comprar. Tres joves accedeixen a un grow shop de la banda espanyola. ¡°Quina col¡¤loca m¨¦s?¡±, li pregunten a l'empleat sobre les llavors. El negoci resisteix com un oasi al desert.