¡°No s¡¯ha donat prou paper a l¡¯IEC per raons de control pol¨ªtic¡±

Les fotos no les vol al despatx perqu¨¨ no pren possessi¨® fins al setembre, per¨° acaba l¡¯entrevista i vola a fer el trasp¨¤s de carpetes amb l¡¯expresident, per veure despr¨¦s la gerent. ¡°Em preocupa el temps¡±, diu la fil¨°loga Maria Teresa Cabr¨¦ (l¡¯Argentera, 74 anys) amb la seva llegend¨¤ria efic¨¤cia, demostrada en set anys i mig al davant de la Secci¨® Filol¨°gica de l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans (IEC), que ara presidir¨¤: una ortografia, tres gram¨¤tiques i l¡¯establiment de lligams amb l¡¯Acad¨¨mia Valenciana de la Llengua, que ha passat massa desapercebuda. Les idees, sempre clares.

Pregunta. ?s la primera presidenta de l¡¯IEC, per¨° tamb¨¦ el seu primer m¨¤xim responsable que ve de la Secci¨® Filol¨°gica.

Resposta. Soc la primera electa: Fabra ho va ser uns mesos. La veritat, per¨°, ¨¦s que nom¨¦s un 18% dels 346 membres som dones.

M¨¢s informaci¨®n

M. Teresa Cabr¨¦, primera dona que presideix l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans

¡°El vot a Ciutadans ¨¦s per al catal¨¤ la p¨¨rdua de sectors de la classe obrera¡±

P. La Filol¨°gica fagocita l¡¯IEC?

R. Les altres quatre seccions no tenen la facultat de prescripci¨® que implica que l¡¯IEC tingui l¡¯exclusiva en la normativa de la llengua. Aix¨° dona una visibilitat de la Filol¨°gica que ha portat hist¨°ricament molts recels, per¨° ja ha passat. Ara hi ha tan bona entesa entre seccions que superarem l¡¯asimetria segregant el treball normatiu amb una estructura aut¨°noma que s¡¯ocupi estrictament de la normativa ling¨¹¨ªstica i la Filol¨°gica sigui una secci¨® cient¨ªfica m¨¦s i faci recerca.

P. Vol convertir l¡¯IEC en ¡°una estructura d¡¯Estat¡±. Qu¨¨ vol dir?

R. Que recuperi el paper de quan va n¨¦ixer. Vam ser una creaci¨® pol¨ªtica, en conson¨¤ncia amb els plans pol¨ªtics del pa¨ªs. M¡¯agradaria que recuper¨¦ssim la influ¨¨ncia sobre les decisions pol¨ªtiques, que f¨®ssim veu autoritzada cient¨ªfica i independent de tot criteri partidista.

P. No ¨¦s perill¨®s, aix¨°?

R. Els estudis, cient¨ªfics, haurien d¡¯estar per damunt de q¨¹estions pol¨ªtiques partidistes. Per¨° ¨¦s evident que cal recuperar confiances. Des de la democr¨¤cia, no s¡¯ha donat prou paper a l¡¯IEC, per raons de control pol¨ªtic, tot creant altres estructures que avui assessoren directament el govern. La majoria, presidides per alg¨² del mateix govern, perdent tota independ¨¨ncia. Es va optar perqu¨¨ les universitats i altres centres de recerca elitistes fessin la investigaci¨®, buidant de continguts l¡¯IEC. Avui ja no podem ser un centre d¡¯alta recerca per manca de personal i diners, per¨° s¨ª que tenim una opini¨® cient¨ªfica, autoritzada i experta, i per aix¨° haur¨ªem de ser un bon criteri d¡¯assessorament per al poder p¨²blic en els problemes de pa¨ªs analitzables cient¨ªficament: canvi clim¨¤tic, diversitat, llengua i escola¡­ Concentrem bona part de l¡¯expertesa de Catalunya.

P. Eugeni d¡¯Ors el van fer fora de la Mancomunitat i immediatament va perdre el seu c¨¤rrec a l¡¯IEC...

R. Va ser una vendetta pol¨ªtica. L¡¯IEC ¨¦s absolutament independent. Un episodi com el de D¡¯Ors no es podria considerar de cap manera. Quan entres a l¡¯IEC, et compromets a tres principis: catalanitat, lleialtat a la instituci¨® i disponibilitat per a serveis. Una transgressi¨® flagrant no s¨¦ on ens duria.

P. Per entrar a l¡¯IEC s¡¯ha d¡¯estar consagrat; aix¨° implica una edat alta. No caldria captar el talent abans i rejovenir l¡¯entitat?

R. Aqu¨ª entra gent m¨¦s contrastada que consagrada, i per aix¨° almenys has de tenir 40 anys. El talent jove, potser creant estructura a trav¨¦s de les societats filials. Seria un bon viver per rejovenir. Per¨° no ho considero en quatre anys.

El ¡®cas D¡¯Ors¡¯ va ser ¡®vendetta¡¯ pol¨ªtica. L¡¯IEC ¨¦s absolutament independent. Un episodi aix¨ª avui no es podria considerar

P. Parla sempre del binomi ci¨¨ncia i catalanitat.

R. ?s que entrar a l¡¯IEC no ¨¦s simplement un honor sin¨® tamb¨¦ un servei als principis de la instituci¨®, que passen per millorar la ci¨¨ncia i les metodologies a les terres de parla catalana, sempre tot amb mirada o aplicaci¨® des d¡¯aqu¨ª.

P. Si no s¡¯¨¦s independentista es pot ser membre de l¡¯IEC?

R. Aix¨° ¨¦s partidisme, ja. Jo parlo de catalanitat, de creure que aix¨° ¨¦s un pa¨ªs, que t¨¦ una singularitat fruit d¡¯una evoluci¨® hist¨°rica, una identitat catalana. Si no creus en aix¨°¡­ La C de l¡¯IEC ve de Catalunya.

P. L¡¯Estat aporta 311.380 euros al pressupost de l¡¯IEC, ni un 4,5%...

R. Ja no sabem qu¨¨ fer. Escriurem al ministeri, per¨°... De contactes entre cient¨ªfics n¡¯hi ha, per¨° no relacions institucionals.

P. I aqu¨ª?

R. M¡¯entrevistar¨¦ amb la Generalitat i les quatre diputacions perqu¨¨ nom¨¦s ens finan?a la de Barcelona, i no ¨¦s normal. Tampoc ho ¨¦s la relaci¨® amb l¡¯Ajuntament: l¡¯edifici ¨¦s seu, per¨° el manteniment ¨¦s nostre...

P. Reben per patrocini privat 11.500 euros. La societat civil passa de l¡¯IEC?

R. No, per¨° l¡¯IEC ¨¦s un desconegut. Tampoc hem explorat prou la relaci¨® amb grans empreses, excepte la Fundaci¨® La Caixa.

P. Ja s¡¯ha acabat l¡¯acord, no?

R. No ho s¨¦, i si ho s¨¦, no ho enregistro. Anir¨¦ a veure¡¯ls. I tamb¨¦ les grans empreses d¡¯aqu¨ª. Caldr¨¤ canviar actituds. Que l¡¯IEC ¨¦s una gran instituci¨® cultural del pa¨ªs nom¨¦s es creu en cercles m¨¦s o menys cultes. No se li dona el valor que t¨¦ i cal explicar-se. Ens cal patrocini de la societat civil i explorar les gran empreses i fortunes. De mecenes, al pa¨ªs, crec que encara en queden¡­

P. El pressupost de l¡¯IEC ¨¦s de gaireb¨¦ set milions, cinc aportats per la Generalitat. Vost¨¨s cobren per fer el seguiment s¨ªsmic de Vandell¨°s i Asc¨®: no podrien oferir m¨¦s serveis aix¨ª i generar ingressos propis?

M¡¯agradaria que l¡¯IEC recuper¨¦s la influ¨¨ncia sobre les decisions pol¨ªtiques

R. S¡¯hauria d¡¯augmentar el personal. Per¨° s¨ª, haur¨ªem de prestar m¨¦s serveis per rebre ingressos que ens enfortirien. Per¨° caldr¨¤ ordenar-nos internament i veure amb quines eines podem arribar. Ens cal un rumb¡­

P. Vol prioritzar la digitalitzaci¨®.

R. Tenim una fortuna en coneixement hist¨°ric i estem en actualitzaci¨® permanent. Necessitem un gran repositori digital, en un pla que presentar¨¦ al conseller Puigner¨®... A veure qu¨¨, perqu¨¨ a Espanya ja s¡¯estan discutint els fons europeus i aqu¨ª no sabem on s¨®n, ni com seran, ni com es repartiran.

P. S¡¯estan perdent moltes energies a Catalunya discutint altres coses?

R. ?s que exclusivitzem els nostres interessos. Quan ets al govern has de ser capa? de ser polivalent. Discutim sobre aix¨°, val, per¨° paral¡¤lelament no puc deixar de veure aix¨° altre. L¡¯evoluci¨® regular del pa¨ªs no es pot perdre mai de vista, no pots exclusivitzar una discussi¨® o un inter¨¨s perqu¨¨ llavors es quan quedes endarrerit.

P. Al pati de l¡¯escola, els nens salten al castell¨¤. Ja portem m¨¦s de 40 anys de normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica. Qu¨¨ falla?

R. Que la demografia i l¡¯estructura social s¨®n unes altres. Avui no cal que s¨¤pigues catal¨¤ per guanyar-te la vida. Als anys vuitanta, saber catal¨¤ era un plus laboral, un element de l¡¯ascensor social. Ha canviat el sistema de valors, el de prestigi¡­

P. El catal¨¤ ha perdut prestigi?

R. Nom¨¦s el t¨¦ dins de sectors determinats; a la resta, no existeix perqu¨¨ no es necessita. Ara no t¨¦ valor, tocat pels atacs a esquerra i dreta. Les situacions de crispaci¨® no ajuden.