¡°Mani qui mani, sempre hem d¡¯estar picant pedra¡±

Diu que est¨¤ ¡°a la flor de la vellesa¡±, per¨° els anys (78, en t¨¦) pesen per a qui s¡¯ha dedicat ¡°a la feina [d¡¯infermera], la fam¨ªlia i la revoluci¨® permanent¡± i fa de ¡°presidenta eterna¡± de l¡¯associaci¨® de ve?ns del Carmel. Ara cuida una tieta de 101 anys. Potser t¨¦ algun os rovellat, per¨° el cap de Custodia Moreno continua l¨²cid i cr¨ªtic. Fa dies que fa tombs al preg¨® de La Merc¨¨, per¨° encara no l¡¯ha escrit.

Pregunta. Diu que quan l¡¯alcaldessa li va proposar fer el preg¨® va dir que no. Per¨° s¡¯ho va repensar. Per qu¨¨?

Resposta. Mira, no estic en el millor moment, estic cansada. Tinc l¡¯esperit dels 40, per¨° un esquelet de m¨¦s de 70. D¡¯entrada vaig dir que no, per¨° tot i que ¨¦s un bomb¨® enverinat, he pensat en totes les dones que no tenen veu ni drets, i en les del meu barri. I em vaig dir: qu¨¨ has fet amb el meg¨¤fon tantes vegades a la pla?a de Sant Jaume si no de pregonera? Doncs ara ho far¨¦ al Sal¨® de Cent, nom¨¦s canviar¨¤ el continent; el contingut, per desgr¨¤cia, ser¨¤ el de sempre.

P. De l¡¯1 al 10, quant li tocar¨¤ el crost¨® a l¡¯alcaldessa i el seu govern en el preg¨®?

R. No el tocar¨¦ a ning¨² en concret, per¨° el tocar¨¦ a tots. Jo em barallo fins i tot amb els meus ve?ns i la societat civil.

P. Vost¨¨ va viure en una barraca fa m¨¦s de 50 anys. I l¡¯habitatge continua sent el gran problema. No hem apr¨¨s res?

R. ?s un desastre, no hi ha hagut voluntat pol¨ªtica, nom¨¦s es pot resoldre fent habitatge p¨²blic de lloguer. Durant el franquisme se¡¯n va fer un munt, mal fet, tamb¨¦ ¨¦s veritat; per¨° despr¨¦s la mateixa administraci¨® ha perm¨¨s especular en vendre el parc p¨²blic. La classe treballadora t¨¦ dret a la propietat, com tothom, per¨° no es pot mercadejar amb els pisos. Aquesta idea de tenir un pis per a quan et fas gran... quan et fas gran el que has de tenir ¨¦s una pensi¨® digna i equipaments i serveis per si cal que t¡¯ajudin. Per aix¨° ¨¦s tan important defensar i protegir all¨° p¨²blic, els privats van a la seva bola.

P. Des dels barris perif¨¨rics, com es viuen els grans debats de la ciutat, com l¡¯aeroport, la marca o el turisme?

R. La gent est¨¤ cansada, i quan veus autopistes per on passen pocs cotxes, AVE on no puja ning¨²... segons quines coses et fa pensar: ¡°Aquests, de qu¨¨ van?¡±. Amb la pand¨¨mia hem descobert que aix¨° no era Al¨ªcia al pa¨ªs de les meravelles i han aflorat les mancances dels serveis p¨²blics, els pisos petits, els problemes de conviv¨¨ncia... La gent s¡¯ha adonat de com estaven les resid¨¨ncies on havien deixat els pares. I tornem al mateix: no es poden fer resid¨¨ncies per fer negoci. Els serveis p¨²blics s¨®n sagrats.

P. Qu¨¨ pensa quan sent que Barcelona est¨¤ feta un desastre?

R. ?s mentida. A veure, una cosa ¨¦s ser cr¨ªtics, exigents o estar enfadats, per¨° que es passegin pels barris i ho vegin. Amb aix¨° no li vull rentar la cara a cap pol¨ªtic, potser hem perdut chispa, per¨° d¡¯aqu¨ª a dir que la ciutat ¨¦s un desastre... Per favor! La gent no sap qu¨¨ ¨¦s passejar per carrers amb clavegueres obertes amb nens jugant entre la merda.

P. Hem perdut chispa, diu?

R. No ho s¨¦, ¨¦rem referent a tot arreu, exemple. De creativitat, en urbanisme... en tot. Es discutia. No veig intel¡¤lectuals com abans... Hi hem perdut.

P. Hi pot tenir a veure la precarietat? La seva generaci¨® treballava i es guanyava la vida. Ara hi ha qui treballa i no se¡¯n surt.

R. Segur. Arquitectes, artistes, periodistes... hi ha precarietat. Sense estabilitat no hi ha chispa. Nosaltres no ten¨ªem res, per¨° v¨¨iem que era possible millorar. Pens¨¤vem: quan vinguin els nostres...

P. Ara hi ha un govern d¡¯esquerres.

R. S¨ª, i tamb¨¦ se¡¯ls exigeix molt m¨¦s. Els d¡¯esquerres som els que collem m¨¦s. Per¨° tenim la contradicci¨® que volem que arribin al govern i, quan hi arriben, els critiquem. Trobo que est¨¤ b¨¦ que discutim entre nosaltres, per¨° mai de cara enfora. Qui ¨¦s el nostre enemic? Aix¨ª ens va.

P. Qu¨¨ pensa de l¡¯ascens de l¡¯extrema dreta als barris on vost¨¨ ha lluitat per millorar?

R. Aix¨° s¨ª que es una espina que tinc, una de les penes que m¡¯emportar¨¦. Sempre han estat aqu¨ª, no es va fer neteja, per¨° estaven callats. Quan veig que s¡¯accepta segons qu¨¨ en nom de la democr¨¤cia, o com es defensa la llibertat d¡¯expressi¨® d¡¯aquesta gent que tantes traves van posar perqu¨¨ no arrib¨¦s la llibertat. Ara venen i prometen el oro y el moro... i tamb¨¦ el nacionalisme hi ha tingut a veure. Potser l¡¯esquerra i el nacionalisme catal¨¤ van pensar que ja estava tot fet als barris, per¨° molts per aqu¨ª no han vingut. I la por de perdre el que tens, ¨¦s per tot plegat que els voten als nostres barris.

P. Vost¨¨s no van tenir por: estava tot per fer. Ara hi ha m¨¦s motius per tenir por?

R. No, no n¡¯hi ha, de motius. No se n¡¯ha de tenir, de por. Se¡¯ls ha de tenir por a ells ,que venen amb mentides. Quan sento ve?ns criticant, ¡°Mira, aqu¨ª n¡¯hi viuen 12¡±. Per favor! Si nosaltres ¨¦rem 32 en una barraca! Encara fa m¨¦s mal.

P. Com es resol aquest rebuig?

R. Treballant millor, l¡¯esquerra i la ciutadania. I sense perdre de vista que el b¨¦ com¨² i la solidaritat han d¡¯estar per sobre. El moviment ve?nal vam arribar a ser molt forts i ara hi ha noves f¨®rmules, tot i que els problemes s¨®n els mateixos: mani qui mani, la ciutadania sempre hem d¡¯estar picant pedra, no podem abaixar la gu¨¤rdia. Tinc molta esperan?a en la gent jove.

P. L¡¯emocionen les vict¨°ries que va aconseguint el feminisme?

R. Homeeeeeeee! I les que ens queden! S¡¯ha de ser optimista, si no tenim esperan?a no far¨ªem res.