El treball en grup castellanitza

S¡¯han acabat la complaen?a i el cofoisme. Per b¨¦ que la roda de premsa de dijous passat, conjunta entre els departaments de Cultura i Educaci¨®, havia de servir per desglossar les primeres dades sobre l¡¯¨²s de la llengua catalana als centres educatius (de seguida hi anem), la not¨ªcia hauria de ser el comprom¨ªs llan?at per la consellera de Cultura, Nat¨¤lia Garriga, d¡¯actuar amb transpar¨¨ncia en el tema de la llengua. Despr¨¦s d¡¯impugnar ¡ªveladament, esclar¡ª el tarann¨¤ de la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica dels ¨²ltims deu anys, ja s¡¯ha anunciat la revisi¨® a fons de les estrat¨¨gies desplegades fins ara en la promoci¨® del catal¨¤ i l¡¯inici d¡¯una nova etapa, que ser¨¤ transversal dins el govern de la Generalitat. I si s¡¯han de donar dades negatives, doncs es donen.

Finalment disposem de dades ¡ªm¨ªnimes, per¨° per alguna cosa es comen?a¡ª de l¡¯¨²s de la llengua a les escoles: no pas al pati, entorn que feia temps que centrava l¡¯inter¨¨s de l¡¯opini¨® p¨²blica, sin¨® a dins de l¡¯aula mateix. I si ja pat¨ªem per si pod¨ªem recuperar el catal¨¤ a l¡¯estona de l¡¯esbarjo, veient les dades de l¡¯aula ja ens podem ben cal?ar. D¡¯acord amb un estudi realitzat sobre els estudiants de quart d¡¯ESO, nom¨¦s el 39,4% dels alumnes s¡¯adrecen sempre en catal¨¤ al professor (el 2006, el 56%); mentre que, a l¡¯inrev¨¦s, el professor s¡¯adre?a sempre en catal¨¤ als alumnes nom¨¦s en el 46,8% (el 2006, el 63,7%). ?s clar que, en el primer cas, la davallada t¨¦ factors externs a la mateixa escola que s¡¯expliquen per la reculada gen¨¨rica del catal¨¤, per¨° en el segon no s¡¯ent¨¦n si no ¨¦s per la relaxaci¨® dels mateixos docents, possiblement superats pel context socioling¨¹¨ªstic. Durant anys hem confiat en l¡¯escola la normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica gaireb¨¦ en exclusiva, i resulta evident que l¡¯escola no ho pot fer tot.

Per¨° el que crida m¨¦s l¡¯atenci¨® de les dades ¨¦s qu¨¨ passa amb la llengua de les activitats en grup, perqu¨¨ aqu¨ª entra una altra variable: el model educatiu. L¡¯any 2006 les din¨¤miques de grup dins l¡¯aula eren catalanitzadores, en tant que el 56% de nens que parlaven sempre en catal¨¤ amb el professor es convertien en el 67,8% que parlaven sempre en catal¨¤ amb els companys. El 2021, en canvi, el 39,4% d¡¯alumnes que sempre parla en catal¨¤ amb el professor es converteix en el 21,4% que parla en catal¨¤ amb els altres alumnes. Ara el treball en grup castellanitza. Una dada m¨¦s al respecte: el 5,3% d¡¯alumnes que no parla mai en catal¨¤ amb el professor es transforma en el 28,4% que no parla mai en catal¨¤ amb els companys.

Vet aqu¨ª, doncs, els efectes ling¨¹¨ªstics de la irrupci¨® dels canvis de la metodologia educativa, apuntats tant pel conseller d¡¯Educaci¨® com pel secretari de Pol¨ªtica Ling¨¹¨ªstica: el treball per projectes, la cooperaci¨® entre els alumnes, la prevalen?a de les compet¨¨ncies per sobre dels continguts, el treball en grup, l¡¯erradicaci¨® de les classes magistrals, han fet entrar les din¨¤miques d¡¯intercanvi ling¨¹¨ªstic del pati a l¡¯aula, i l¡¯espontane?tat amb qu¨¨ els nens interactuen en l¡¯esbarjo ¨¦s tamb¨¦ la pr¨°pia del proc¨¦s d¡¯aprenentatge. Si abans atribu¨ªem la reculada de la llengua al pati als sospitosos habituals (la demografia i la manca d¡¯oci infantil i juvenil en catal¨¤), ara hi haurem d¡¯afegir, tamb¨¦, la mateixa innovaci¨® educativa.

El govern, per¨°, ja ha anunciat un pla per reconduir la situaci¨®, que passar¨¤ per donar formaci¨® a tots els docents (m¨¦s de 120.000) en els propers quatre anys, perqu¨¨, tal com va dir el conseller, el canvi del model educatiu ¨¦s imparable. Potser no est¨¤ tot perdut i aquests canvis ens poden jugar a favor. Segons l¡¯escriptor i antrop¨°leg Adri¨¤ Pujol Cruells, que duu les filles a una escola referent dels nous models, a trav¨¦s d¡¯un bon mestratge les din¨¤miques de treball a l¡¯aula, en catal¨¤, poden capgirar la situaci¨® i transformar els h¨¤bits del pati, majorit¨¤riament en castell¨¤. I diu que ho t¨¦ observat. Tant de bo tingui ra¨®, i tant de bo la formaci¨® promesa incideixi especialment en les din¨¤miques ling¨¹¨ªstiques del grup i no solament a recordar als docents que no haurien de canviar de llengua perqu¨¨ aix¨ª ho diu la llei. Si cada cop m¨¦s els alumnes aprenen entre ells, tamb¨¦ hem de vetllar perqu¨¨ la llengua formi part dels aprenentatges que es donen entre si.