Humanisme digital: El renaixement de la Barcelona postpand¨¨mica

Els mesos m¨¦s durs de pand¨¨mia van colpir les ciutats. El bullici urb¨¤ va quedar confinat entre parets, en molts casos amb una sola escletxa per al dia a dia laboral, educatiu, cultural i d¡¯oci: internet. La gran xarxa ha servit per capejar un temporal que ara amaina (tamb¨¦ ha mostrat la seva part m¨¦s fosca) i ha refor?at el debat sobre quina ha de ser la relaci¨® ¨°ptima entre les persones i els ordinadors. ?s una de les tesis que sost¨¦ l¡¯Smart City Expo World Congress, que torna a Barcelona en format presencial de dimarts a dijous vinent (celebra el 10¨¨ aniversari) per debatre sobre les ciutats intel¡¤ligents postpand¨¨miques. Amb aquesta i altres iniciatives, la metr¨°poli catalana busca liderar a Europa el corrent de l¡¯humanisme digital: una soluci¨® que posa la persona al centre, amb una regulaci¨® per protegir-la en guerres com la recol¡¤lecci¨® de dades personals, la confrontaci¨® en les xarxes socials, els biaixos en algoritmes d¡¯intel¡¤lig¨¨ncia artificial i les fake news.

Fa una d¨¨cada les xarxes socials anaven acompanyades de la promesa de m¨¦s democr¨¤cia. En son exemples la Primavera ?rab i el 15-M, que van veure en Twitter i Facebook un altaveu per canviar l¡¯statu quo des de baix. El director del F¨°rum d¡¯Humanisme Tecnol¨°gic d¡¯Esade, i qui va comen?ar a parlar d¡¯aquest nou paradigma a Espanya, Jos¨¦ Mar¨ªa Lassalle, opina que l¡¯arribada d¡¯internet al tel¨¨fon m¨°bil es va viure amb certa ¡°ingenu?tat¡± i que ara s¡¯ha vist que ¡°tampoc pot haver-hi experi¨¨ncies dictatorials sense tecnologia¡±. L¡¯exsecretari d¡¯Estat per a la Societat de la Informaci¨® i Agenda Digital (2016-18) es remunta a la teoria de la comunicaci¨® de l¡¯Escola de Frankfurt, que els anys trenta i quaranta advertia que ¡°la tecnologia podia contribuir al progr¨¦s, per¨° tamb¨¦ a la distopia, com a efecte bumerang¡±.

Cristina Colom, directora del think tank Digital Future Society (DFS) de la Mobile World Capital, espai que porta el debat internacional de l¡¯humanisme digital a Barcelona, diu que la crisi sanit¨¤ria ha evidenciat una ¡°emerg¨¨ncia digital¡±. Menciona un estudi de l¡¯Ajuntament de Barcelona sobre la bretxa digital, que va revelar que un 26,8% dels estudiants menors de 16 anys no van poder seguir l¡¯educaci¨® telem¨¤tica durant el confinament. Lassalle parla d¡¯un model insostenible: ¡°La societat no pot allotjar un espai d¡¯interacci¨® social on la batussa, la polaritzaci¨® i la falta de respecte s¨®n quotidians¡±. Fa refer¨¨ncia a algoritmes que creu que haurien d¡¯estar regulats perqu¨¨ promouen una ¡°confrontaci¨® extrema¡± per generar m¨¦s tr¨¤nsit de dades i, per tant, m¨¦s negoci per als gegants inform¨¤tics.

L¡¯activista de drets digitals i cofundadora de l¡¯entitat Xnet, Simona Levi, fa un s¨ªmil amb la invenci¨® de la impremta: ¡°Va obrir moltes possibilitats, va ser durament reprimida, per¨° no es va impedir l¡¯humanisme, la ci¨¨ncia al centre, el naixement dels drets humans i la Revoluci¨® Francesa¡±. Sost¨¦ que, per molt que es reclami que la ciutadania ha d¡¯estar formada en tecnologia, la bretxa m¨¦s important ¨¦s ¡°la d¡¯una classe pol¨ªtica que no ha ent¨¨s l¡¯¨¤mbit digital i que nom¨¦s ent¨¦n Google¡±. Levi anima a defugir el discurs del ¡°perill¡± i el ¡°paternalisme¡± i predicar amb l¡¯exemple amb codi obert i sobirania sobre les dades. Sobre l¡¯¨²ltim aspecte, hipotetitza amb un exemple: ¡°M¡¯agrada que quan vaig de nit pel carrer hi hagi c¨¤meres que gravin. Per¨° no estan al meu servei, jo no puc accedir a les dades¡±.

Una nova capitalitat

¡°No coneixem ning¨² que assegui a la taula tots els actors¡±, reivindica Colom, sobre el think tank que dirigeix, que aglutina els governs catal¨¤ i espanyol, universitats i empreses. DFS, que acaba de fer dos anys, volia organitzar una cimera mundial sobre humanisme tecnol¨°gic a finals de 2020, cancel¡¤lada per la pand¨¨mia. L¡¯entitat, que treballa amb organismes com l¡¯OCDE, el World Economic Forum i el Banc Interameric¨¤ de Desenvolupament, ha anat mantenint el debat de manera virtual i ha organitzat, amb l¡¯Ajuntament, una jornada de car¨¤cter m¨¦s local que se celebrar¨¤ dilluns amb el t¨ªtol Humanisme a l¡¯era digital: la contribuci¨® urbana.

La tinenta d¡¯alcaldia de Transici¨® Digital, Mobilitat i Relacions Internacionals, Laia Bonet, celebra que fa una setmana Barcelona va ser reelegida en el comit¨¨ executiu d¡¯Eurocities, on la capital catalana encap?ala el f¨°rum de ciutats digitals, amb la intenci¨® d¡¯influir en el proc¨¦s de regulaci¨® de l¡¯¨²s de la intel¡¤lig¨¨ncia artificial de la Comissi¨® Europea. La socialista ha promogut una mesura de govern per pensar quin ¨²s ¨¨tic far¨¤ l¡¯Ajuntament de la intel¡¤lig¨¨ncia artificial a partir de les dades dels ciutadans i la creaci¨® d¡¯un observatori sobre aquests algoritmes, juntament amb Londres i Amsterdam. Dues de les primeres experi¨¨ncies a Barcelona: l¡¯aplicaci¨® MARIO, que classifica autom¨¤ticament les incid¨¨ncies que els ciutadans reporten, amb una foto i una descripci¨®; i una prova pilot per controlar l¡¯aforament de les platges amb imatges de dron.

¡°Barcelona reuneix uns actius culturals, una capacitat d¡¯associacionisme i de vida local de proximitat que, combinats amb el seu car¨¤cter global, fan que sigui una de les poques ciutats ¡ªo l¡¯¨²nica¡ª que poden convertir-se en un nou c¨¤non de ciutat, ser un laboratori de la humanitat¡±, exposa Lassalle, que defuig el terme que dona nom al congr¨¦s de Fira Barcelona. ¡°El concepte smart city [ciutat intel¡¤ligent] est¨¤ esgotat i ¨¦s fallit. Respon a un disseny de ciutadania identificat nom¨¦s amb el consum i l¡¯¨²s de serveis p¨²blics digitalitzats¡±, creu. Veu indicis de precedents en aquesta concepci¨® ¡ªde dades per a la presa de decisions¡ª en pol¨¨miques com la generada per les condicions laborals de les apps de repartiment a domicili, com Glovo o Deliveroo.

Xnet acaba de llan?ar, amb l¡¯Ajuntament, un mapa que recull 46 iniciatives de la ciutadania en defensa dels drets digitals, la majoria per part d¡¯entitats sense ¨¤nim de lucre. Levi reivindica la tradici¨® hist¨°rica de la ciutat en defensa d¡¯un ¨²s lliure d¡¯internet com la mateix Xnet (a qui els governs catal¨¤ i espanyol han consultat per redactar les respectives cartes de drets digitals) i amb la seu de Creative Commons a Espanya.

Una definici¨® de consens?

¡°Dep¨¨n de per a qui sigui intel¡¤ligent. Normalment es fa refer¨¨ncia a les grans corporacions i a la policia¡±, defensa la catedr¨¤tica de la New York School for Social Research McKenzie Wark, de visita a Barcelona com a ponent de Decidim Fest, organitzat per l¡¯Ajuntament i pel projecte Decidim, sobre a qu¨¨ respon l¡¯adjectiu smart. Segons ella, ¡°¨¦s interessant veure com governs i empreses s¡¯han passat tant temps dissenyant tecnologia en cap cas centrada en l¡¯¨¦sser hum¨¤ i ara volen fer servir aquest llenguatge¡±. Fa refer¨¨ncia a l¡¯humanisme digital, que, mencionat en contextos de negoci, no es pot dissociar del r¨¨dit econ¨°mic. En el seu ¨²ltim llibre, El capitalismo ha muerto (Holobionte, 2021), defensa l¡¯ascens d¡¯una nova classe dominant, la vectorialista, que no posseeix f¨¤briques, sin¨® ¡°un vector al llarg del qual s¡¯emmagatzema i s¡¯utilitza la informaci¨®¡±. Levi veu b¨¦ que tant pol¨ªtics com empreses emprin el concepte humanisme, per¨° avisa que ¡°el sistema, per poder mantenir el seu poder, amb una agenda nova, necessita molt de rentat de cara¡±. Veu en augment ¡°moltes marques d¡¯ONG i entitats que simplement serveixen per maquillar, amb l¡¯aprovaci¨® de drets digitals pol¨ªtiques, que no ho s¨®n¡± i, en aquest sentit, fa un paral¡¤lelisme amb l¡¯emerg¨¨ncia clim¨¤tica.

L¡¯Smart City Expo World Congress preveu rebre, entre representants de governs i empresaris, 10.000 visitants ¡ªla meitat que fa dos anys i un 60% d¡¯internacionals¡ª sota el lema en conson¨¤ncia amb les idees de l¡¯activisme: Som les ciutats que constru?m. El director del congr¨¦s, Ugo Valenti, defensa que ¡°Europa est¨¤ liderant l¡¯¨¨tica¡± davant d¡¯unes tecnologies com la intel¡¤lig¨¨ncia artificial o el big data. ¡°El canvi ¨¦s imparable, com a consumidors hem d¡¯exigir a empreses com Facebook que tractin b¨¦ la nostra informaci¨® perqu¨¨, si no, seran castigades i canviarem de plataforma¡±, opina Valenti. Contraposa l¡¯optimisme europeu amb una situaci¨® m¨¦s desfavorable a la Xina, on el govern rastreja el ciutad¨¤ mitjan?ant les dades, i als Estats Units, sense regulaci¨®. Cristina Colom conclou que ¡°les empreses estan cada vegada m¨¦s conscienciades que ¨¦s m¨¦s rendible el que ¨¦s ¨¨tic¡±.

Bonet considera que el fet d¡¯acollir la Mobile World Congress situa Barcelona en una posici¨® privilegiada per defensar el nou corrent. No obstant, la tinenta d¡¯alcaldia defensa que cal establir un ¡°terreny de joc¡± regulador per a les empreses. Trasllada l¡¯humanisme tecnol¨°gic a l¡¯¨¤mbit dels drets m¨¦s b¨¤sics. Exposa que l¡¯¨²s de les TIC serveix ara ¡°per accedir a drets fonamentals com el de l¡¯habitatge o el de la salut ¡ªper exemple, amb la cita pr¨¨via de la vacuna contra la covid-19¡ª, que fan que els drets digitals tamb¨¦ siguin drets humans¡±.

M¨¦s cultura i menys asfalt

¡°Crec que la tecnologia s¡¯ha de convertir en una matriu de la nova realitat postpand¨¨mica a trav¨¦s de la cultura¡±, reflexiona Lassalle, que considera que cal reinventar ¨ªntegrament l¡¯oferta cultural de Barcelona, en un nou relat de ciutat ¡°culturalment intel¡¤ligent¡±, on els barcelonins han de trobar respostes a les preguntes dels nostres temps. Veu tamb¨¦ que la t¨¨cnica ha de servir per fer ¡°hospital¨¤ria¡± la capital, amb una mobilitat que a m¨¦s de servir per reduir la petjada de CO2 ha de facilitar la trobada de la gent, en una experi¨¨ncia de passejada ¡°hedonista¡± despr¨¦s d¡¯haver-nos ¡°redescobert en un cos¡± que hem sentit fr¨¤gil davant de l¡¯amena?a del virus. Defensa no fugir de les ciutats, bressols d¡¯on creu que ha sorgit el millor de la humanitat. Per¨° ¨¦s dr¨¤stic en plantejar el seu renaixement: ¡°Una ciutat de la mida de Barcelona no necessita asfalt¡± i, davant la impossibilitat de tenir cap gran parc, planteja corredors verds en l¡¯entramat de l¡¯Eixample.

Bonet entoma la idea: ¡°Necessitem el transport p¨²blic i no s¨¦ si tiraria sobre el verd¡±. La socialista defensa les superilles com a espais ciutadans que s¨®n el reflex actual de la idea de Lassalle. El director de l¡¯Smart City Expo creu que on Barcelona ha millorat m¨¦s durant la pand¨¨mia ¨¦s en la mobilitat, amb l¡¯¨²s de transports compartits com el motosharing i el desplegament de m¨¦s carrils bici. El congr¨¦s acollir¨¤ un programa ¨ªntegrament dedicat a la mobilitat del futur, amb l¡¯abs¨¨ncia de responsables de la nova targeta de transport p¨²blic T-Mobilitat, que arrossega sis anys de retard i entrebancs, com el tancament durant m¨¦s d¡¯un mes del seu web per un error de seguretat que va comprometre dades personals. ¡°El projecte s¡¯ha presentat molts cops, ara cal portar-lo a la pr¨¤ctica i espero que es pugui presentar en societat el 2022¡±, opina. Bonet insisteix en la ¡°necessitat que sigui una hist¨°ria d¡¯¨¨xit¡±.

La tinenta d¡¯alcaldia relaciona la cultura amb l¡¯educaci¨® en tecnologia, on l¡¯Ajuntament s¡¯ha sorpr¨¨s per la falta de capacitaci¨® de part de la poblaci¨®. El consistori ha creat la figura de cinc agents TIC per ajudar a fer tr¨¤mits digitals. Han at¨¨s 10.000 persones, amb un perfil tipus de mitjana edat, amb connexi¨® a internet a casa i dispositius. ¡°Per¨° no sabien com utilitzar-los¡±, explica. I destaca el projecte que ha consistit a repartir 400 ordinadors, routers i cursos a fam¨ªlies de Trinitat Nova. ¡°L¡¯educaci¨® ¨¦s clau per a la ciutadania cr¨ªtica que necessitem¡±, diu Bonet. ¡°No ¨¦s que tu hagis de tenir una cosa instal¡¤lada que et xucli la sang, les dades, i tinguis l¡¯opci¨® de desactivar-ho¡±, defensa Levi. En relaci¨® amb el reglament europeu de Protecci¨® de Dades, veu que l¡¯humanisme tecnol¨°gic hauria de funcionar per defecte. ¡°La gent no t¨¦ temps en el seu dia a dia per verificar la informaci¨® que llegeix i entendre que rep anuncis esbiaixats¡±, defensa. Levi treballa amb l¡¯Ajuntament per implantar tecnologia de software lliure en quatre escoles, com a alternativa a les grans solucions de Google i Microsoft. Colom tamb¨¦ veu necess¨¤ria m¨¦s alfabetitzaci¨®: ¡°Ni jo estic prou formada perqu¨¨ els meus fills m¡¯ensenyen coses, a ells jo els he d¡¯explicar els riscos, i la meva mare no t¨¦ cap tipus de formaci¨®¡±.

La ciutat dels 15 minuts

Els experts consultats descriuen Barcelona com ¡°la ciutat dels 10-15 minuts¡± per accedir als serveis b¨¤sics. Sobre el comer? local, Bonet alerta que ha estat el gran castigat de la pand¨¨mia. ¡°Hem canviat la consci¨¨ncia cap a millor en moltes coses, per¨° hem fet molt ¨²s d¡¯un tipus de serveis que abans no f¨¨iem sense pensar en les implicacions en termes de drets laborals, ecol¨°gics i de mobilitat a la ciutat en la distribuci¨® de mercaderies¡±, exposa sobre l¡¯auge de les compresonline, que l¡¯Ajuntament va plantejar regular amb l¡¯anomenada taxa Amazon, al final desestimada en considerar-la inviable per impulsar-la localment. L¡¯Ajuntament ha obert una plataforma per a la venda en l¨ªnia del comer? local, BCNMarket, que en la majoria de casos es limita a posar en contacte el comer? i el client a trav¨¦s de WhatsApp.

¡°M¡¯encantaria que Barcelona fons un referent¡±, exposa l¡¯experta en tecnopol¨ªtica, que avisa que ¡°falten c¨¤rrecs intermedis¡± als organismes p¨²blics que vegin en l¡¯humanisme una ¡°font de renovaci¨® econ¨°mica¡±. Veu una oportunitat que descriu com el ¡°nou keynesianisme¡±, amb la intervenci¨® dels governs per ajudar el talent local. L¡¯Ajuntament reconeix que vol promoure els algoritmes creats a Barcelona, per¨° que, per robustesa i immediatesa, cal rec¨®rrer a les corporacions.

Bonet veu similituds entre la situaci¨® actual i el Renaixement ¡°en el sentit m¨¦s intr¨ªnsec del terme¡±. ¡°Si volem tenir un futur que s¡¯assembli al que hav¨ªem dissenyat per a Europa, hem de caminar cap al nostre propi model¡±. Segons Lassalle, l¡¯Europa del sud s¡¯ha refiat massa dels indicadors anglosaxons sobre qu¨¨ ¨¦s una ciutat intel¡¤ligent, i ciutats com Barcelona haurien de definir els seus propis indicadors. ¡°Leonardo da Vinci va ser precursor del que hem arribat a somiar. L¡¯humanisme digital i l¡¯experi¨¨ncia de les arts haurien d¡¯ajudar-nos a donar sentit a tot el que estem fent. I que l¡¯element imaginatiu de la tecnologia ens ajudi a seguir somiant una utopia i no lliscar cap a un malson dist¨°pic¡±, conclou.

Transcendir el cos

Bethany, l'adolescent de la fam¨ªlia Lyon de la s¨¨rie brit¨¤nica Years and Years(2019), anuncia a la seva fam¨ªlia que ¨¦s trans. Els seus pares es pensen que ¨¦s transsexual, per¨° ella ho puntualitza: ¨¦s transhumana. Despr¨¦s de passar per quir¨°fan pot efectuar pagaments amb els dits, fer fotos amb els ulls i enviar-les amb un moviment de mans. Somia amb la immortalitat, pujant tota la seva personalitat al n¨²vol d'internet.

El director de la c¨¤tedra Ethos de la Universitat Ramon Llull (URL), Francesc Torralba, fa anys que estudia el transhumanisme. Explica que el debat sobre aquest corrent est¨¤ molt viu a Espanya, amb un nombre rellevant de tesis acad¨¨miques i simposis, en general, amb un plantejament cr¨ªtic o expositiu de la mat¨¨ria. A difer¨¨ncia de pa?sos com Fran?a o els Estats Units (on hi ha un partit transhumanista), Torralba no coneix cap associaci¨® a casa nostra que defensi la millora del cos a partir de la tecnologia.

Torralba, que va aglutinar diversos articles a El transhumanisme sota la lupa (The Club of Rome, 2018), detalla que el transhum¨¤ ¨¦s qui modifica el seu cos per millorar la seva efici¨¨ncia, no per una necessitat m¨¨dica, com ara haver-se de posar una pr¨°tesi de genoll. "A sobre de la Diagonal ja es fan modificacions del xass¨ªs, com posar-se pit o cabells", exposa sobre el car¨¤cter transhum¨¤ que veu en els pacients de cirurgia est¨¨tica. Un pas m¨¦s enll¨¤ podria ser millorar la resist¨¨ncia al cansament o ampliar la mem¨°ria del cervell. "Alguns experts consideren que nom¨¦s seria accessible per una elit econ¨°mica", explica el catedr¨¤tic de filosofia, que afegeix que d'altres corrents defensen incloure modificacions transhumanes a la sanitat p¨²blica, cosa "dif¨ªcil tal com estan avui les carteres".

¡°Grans fortunes com Google i la NASA ja inverteixen en transhumanisme¡±, exposa Torralba, en refer¨¨ncia a la recerca de la immortalitat a trav¨¦s de la tecnologia. Elon Musk, cofundador de Tesla, aposta per una investigaci¨® sobre implants cerebrals. ¡°No es pot separar la reflexi¨® del transhumanisme del tecnocapitalisme, basat en el m¨¤xim rendiment i el m¨ªnim cost¡±, afegeix. I parla tamb¨¦ de qui poden acabar sent els posthumans, una vegada culminada la transici¨® transhumana: aquells que hauran patit tantes modificacions que tindran una nova identitat. ¡°Aix¨° desafiaria un universal que ¨¦s la condici¨® moral¡±, alerta.

¡°La tecnologia ¨¦s part del medi. Una pell que s¡¯ha anat sobreposant a la pell f¨ªsica, no ens podem aproximar al m¨®n sense ella¡±, sost¨¦ Jos¨¦ Mar¨ªa Lassalle que, no obstant aix¨°, rebutja el transhumanisme. ¡°El cos i els aspectes humans no fan nosa. No podem substituir l¡¯experi¨¨ncia corp¨°ria per una cerca aferrissada d¡¯una superviv¨¨ncia que no sabem si paga la pena. Potser la nostra ment pensa perqu¨¨ sempre t¨¦ una consci¨¨ncia de l¨ªmit, no?¡±, apunta l¡¯escriptor.